dilluns, 18 de febrer de 2019

Carnac

Els alineaments de Carnac son unes dues mil noucentes pedres megalítiques aixecades en linees en una enorme extensió de terreny a la Bretanya Francesa. Es creu que es un monument funerari o un temple religiós o potser les dues coses. La seva antiguetat podría datar del 6.000 abans de crist.

dimecres, 30 de gener de 2019

L 'expedició La Perouse



Jean François Galaup, comte de la Perouse (23 d'agost, 1741 - desaparèixer en 1788), nascut al castell de Go, a la parròquia de Sant-Julien a sis milles d'Albi, era un oficial de marina i un explorador francès.
Nascut en una família noble d'Albi, La Pérouse va entrar a la Marina Reial al començament de la Guerra dels Set Anys. El seu baptisme de foc va ser durant el conflicte a Amèrica del Nord i el Carib, sota les ordres del Cavaller de Ternay, el seu mentor.
Capità al final de la guerra, va ser triat pel Marquès de Castries, ministre de Marina i Lluís XVI per dirigir una expedició al voltant del món.
La Pérouse també tenia ordres d'investigar la nova colònia britànica a Austràlia. Va arribar a Botany Bay, Nova Gal·les del Sud el gener de 1788 per veure la primera flota d'Arthur Philip, així que va ser testimoni del començament de l'assentament europeu del continent. Durant sis setmanes, els francesos van acampar a les costes septentrionals de la badia: la zona que actualment es troba al suburbi sudoriental de Sydney amb el seu nom.
Abans d'abandonar Austràlia per continuar el seu viatge, La Pérouse va donar cartes amb als britànics per enviar-los al Ministeri Naval francès. En ells va detallar com planejava sortir de l'Oceà Pacífic a través de l'Estret de Torres, l'estreta via fluvial que separava Austràlia i Nova Guinea, i que tornaria a França pel juny de 1789. La preocupació va ser quan no van arribavar com s'esperava. El 1791, l'Assemblea Nacional francesa va encarregar una expedició per buscar el navegant perdut, sense èxit. Es diu que el rei Lluís XVI, en el seu camí cap a la guillotina de 1793, va preguntar als seus captores: "Hi ha notícies de La Pérouse?"
Un capità irlandès perseguit va resoldre el trencaclosques gairebé quatre dècades més tard. El 1826 Peter Dillon va veure objectes europeus a Tikopia a les illes Salomó, que els habitants de la zona li van dir que venien d'una illa propera anomenada Vanikoro. Va sospitar que eren dels vaixells de La Pérouse. Eventualment, va rebre el comandament de la investigació de vaixells Research i va arribar a Vanikoro el 1827, passant a conèixer el terrible destí de L'Astrolabe i La Boussole: ambdues fragates s'havien trencat contra l'escull de la illa durant una tempesta. Els artefactes recollits per Dillon van ser portats a París on van ser identificats.
Es creu que els supervivents dels vaixells de Le Pérouse havien passat diversos mesos construint una petita goleta de dos mastelers utilitzant fusta rescatada de restes i tallada pels densos boscos de l'illa. Un cop acabats, van fletar el vaixell i van sortir.
El que es va fer d'aquest vaixell i la seva tripulació, desesperada per tornar a França, ha estat un misteri en curs. Els llibres i articles posteriors sobre La Pérouse han fet les mateixes preguntes: el baixell va sortir de la llacuna de Vanikoro, o va ser atacada per locals en canoes? Si es va escapar, va naufragar i enfonsar-se sota les onades? O els supervivents van morir de set o de fam al mar? O van patir de nou un naufragi en altres llocs del Pacífic?
Un article de premsa indi de 1818 potser donà llum sobre el destí del vaixell de fuga Vanikoro. El número de desembre de 1818 de The Madras Courier va relacionar com, el setembre d'aquest any, les naus Claudine i Mary, destinades a Calcuta des de Sydney, ancorades a l'illa de Murray a les illes de l'Estret de Torres. Allà van rescatar a un marí indi, Shaik Jumaul, que havia sobreviscut a l'enfonsament del vaixell mercant Morning Star quatre anys abans de la costa del nord de Queensland.
A bord de la Maria, Shaik Jumaul va ser entrevistat sobre les seves experiències a l'illa. Va informar que havia vist espases i mosquets a les illes, "diferent de l'anglès", així com una brúixola i un rellotge d'or. Quan va preguntar als illencs on havien obtingut aquestes coses, un vell va explicar com trenta anys abans es va destruir un vaixell a la Gran Barrera de Corall, a la vista de Murray Island. Els homes blancs venien d'ella en vaixells, però en els combats que van seguir tots van ser assassinats, excepte un nen, que es va salvar i va criar com un dels seus.

dilluns, 11 de juny de 2018

Pumapunku

Al començament del segle XX, l'enginyer austríac Arthur Posnansky (1873-1946) va dedicar llargs anys de les seves investigacions a les ruïnes de Tiwanaku, un antic poble indígena de l'altiplà bolivià. L'enginyer va concentrar els seus estudis en una zona del jaciment on hi havia unes pedres disposades verticalment. D'això l'estudiós en va deduir que en aquell indret, milers d'anys abans, s'hi aixecava un observatori astronòmic. El jaciment de Tiwanaku va atreure l'atenció d'altres estudiosos, que van descobrir el jaciment annex de Pumpapunku a pocs centenars de metres de distància, el qual fou excavat entre 1989 i 2002. Pumapunku (també coneguda amb els noms de Puma Punku o Puma Puncu) és un jaciment arqueològic format per un gran complex de temples i monuments, localitzat a Tiwanaku (Bolívia), prop de la riba sud-est del llac Titicaca, a l'altiplà andí, a una altitud de 3.800 metres. El nom de l'indret, en aimara, significa «la porta del puma».

dimarts, 6 de març de 2018

L'illa d'Oak


L'Illa d'Oak (del roure) es troba a les costes de Canadà. Des de finals dels segle XVIII hi ha una llegenda que diu que hi ha un gran tresor enterrat en ella. Des de llavors, desenes d'expedicions i grups s'han dedicat a excavar i cercar el tresor sense cap resultat. . Diuen que l'illa està maleïda com la tomba de Tuthankamon i molts dels cercadors tenen accidents en la seva recerca. Els últims són dos germans que van comprar part de l'illa i porten uns anys perforant a la recerca del tresor, sense resultat. Els germans han amortitzat les excavacions venent els drets d'imatge al canal Història que fa una sèrie sobre la cerca i ja van per la temporada V. L'únic que han trobat és una espasa romana i alguna resta arqueològica més

diumenge, 21 de gener de 2018

La desaparició de Romain

Aviat farà onze anys que va desaparèixer Romain Lannuzel, un estudiant francès de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que aleshores tenia vint anys, va ser vist per última vegada el dimarts 13 de novembre de 2007. Els seus pares van denunciar la seva desaparició després de passar diversos dies sense rebre noticies del seu fill. Lannuzel, que s’havia de traslladar a un nou pis a Sabadell, mai no va arribar a fer aquest trasllat i les seves pertinences varen quedar al seu habitatge inicial, on vivia amb dues noies estudiants també i que a un reportatge de la televisió Francesa deien que tenien guardades per si tornava. Els Mossos d’ Esquadra van trobar l’adreça del pis nou (que els pares del noi desconeixien ¿?) i es van posar en contacte amb els que haurien estat els seus nous companys, que també van declarar no saber res d’ ell. El desaparegut no tenia antecedents policials, les seves amistats eren els seus companys de classe. Don la casualitat, que l’ última persona coneguda que el va veure va ser una professora de la UAB amb la que va fer un examen. La família va contractar un detectiu privat, un exgendarme que va investigar el cas. Segons aquest, estaria relacionat amb un altre cas d un assetjador sexual, que es dedicava a drogar, violar i fotografià nois estudiants de vint anys, un d aquests va morir per sobredossi dels barbiturics que li hauria donat amb una beguda per poderlo violar. El violador tenia a casa seva fotos de 90 nois diferents que la policia hauria ensenyat als pares de Romain i aquests l haurien reconegut en una de les fotos. El fotograf, però, es nega a parlar, tot,segons les informacions aparegudes al diari francès Le Telegramme.  Després del cas de la Diana Quer, tot sembla possible.

diumenge, 14 de gener de 2018

El misteri de Fatima


Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones. A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económic són la recollida d'olives i altres fruits, estaven de genolls juntament amb fidels i turistes com jo. Molts porten espelmes enceses que són l'única llum en la nit. A l'altar hi ha més de deu sacerdots oficiant la missa. El sermó parla de pobres, de jesucrist i d'humilitat. Els fidels canten. Ningú és insensible a aquesta harmonia. Després em retiro a la meva habitació. Al matí següent m ‘ensenyen el museu de la casa dels pastorets als quals se'ls va apareixer la verge en 1917 i que els parlava. A causa d'això, el sacerdot que els va interrogar, va quedar tan convençut que va crear un orde religiós i van acabar construint aquesta basílica. La verge els va comunicar uns secrets, entre ells la segona guerra mundial i l'assassinat del Papa polonès. Allà ja intervé la fe, si creure o no en això. La verge es feia dir la Senyora, mai va dir que fos la verge. Era de baixa estatura, metre i mig i brilaba tant que no se li podia mirar. Després va desaparèixer. Del tres nens només va sobreviure una de las nenas, Lucia do Santos, els altres dos, Jacinta i Francisco van morir pocs anys després de la grip espanyola. Lucia es va fer monja i viure fins els 97 anys.  La senyora no ha tornat mai més

Carnac

Els alineaments de Carnac son unes dues mil noucentes pedres megalítiques aixecades en linees en una enorme extensió de terreny a la Bretany...