dissabte, 27 de febrer de 2016

II encontre d’Ufologia Avançada del Paranà

Com molts de vosaltres ja sabeu, l’Ufologia es la matèria que tracte de l’estudi dels Ovnis o Objectes voladors no identificats, en anglès Ufo. Al Brasil, a la ciutat de Curitibia, es celebra el II encontre d’aquesta matèria. Hi haurà un gran debat sobre els “Agroglifos”, que son aquells signes que varen aparèixer per primer cop en uns camps de blat de moro de Winchester (Regne Unit), al 1976. Son signes que només es poden veure des de l’aire. Després varen aparèixer més signes a Alemanya, Nova Zelanda. Es creu que son de procedència extraterrestre, tot i que fa poc, uns pagesos (Doug Bower i Dave Chroley) es van declarar els autors dels signes de Winchester, dient que tot va ser una broma. A l’encontre es presentarà en exclusiva el documenta del canal History, Círculos, dedicat a aquest tema. També intervindran diferents experts ens ovnis, com per exemple Jackson A. Camargo, que parlarà de l’avistament de 21 Ovnis el 19 de maig de 1986 sobre la ciutat de Sao Paulo. Hi ha un altre conferencia sobre el Xamanisme, la matèria que estudia els xamans o curanders des dels temps del Paleolític, a càrrec del professor Mauricio A. Eloy.
Daltres conferències son:
-         Intervencions extraterrestres en tractaments espirituals per mitjançant de Mèdiums, a càrrec de Mónica de Medeiros
-         El missatge extraterrestre a la Terra, significat i conseqüències, per l’escriptor Marco Antonio Petit


L’ Encontre es el cap de setmana del divendres 18 de març fins els dilluns 21, i estan programades conferències i presentacions des de les nou del matí fins a les set del vespre. No us ho podeu perdre.

dijous, 14 de gener de 2016

La trilogia del Baztan

La Vall del riu Baztan a Navarra, es una zona de boscos frondosos, humida i freda, on encara hi han tradicions i secrets tan antics com la terra, Dolores Redondo, l’autora de la trilogia, pràcticament una desconeguda, ha aconseguit crea un personatge, l’inspectora Amaia Salazar que ja compta amb una legió de fans. La història es una barreja de la sèrie televisiva “The following” amb La pel·lícula “La Llavor del diable” de Polansky  però adaptat a Navarra. Des del primer moment la història t’enganxa, utilitza element de la mitologia basca i el ritme narratiu es trepidant. Potser a mi em sobra certa sensibleria de les relacions de l’inspectora amb el seu marit, un escultor nord-americà, però així Dolores Redondo pot captar un lector més ampli, que potser no llegiria habitualment un llibre de sèrie negra com aquest. Actualment ja hi han lectors que van fins al Baztan a fer la ruta dels llibres i el turisme a la zona ha augmentat. Dolores Redondo es capbussa en un món d’assassinats rituals i màgia negra, si be explotat pel cinema comercial, no està investigat suficientment a la zona del Nord de la península. L ‘últim llibre queda en un final obert  que pot donar per una altre novel·la, no sé si serà així, però en tot cas, es tindrà que estar atent a aquesta escriptora.  

dimarts, 25 d’agost de 2015

Els premis Hugo 2015


Els premis Hugo, presentats anualment des de 1955, són el premi més prestigiós de la ciència ficció.
Porten el nom d'Hugo Gernsback, editor d'una revista famosa que va fer molt per apropar la ciència ficció al gran públic. Gernsback va fundar Amazing Stories, la primera gran revista nord-americana de SF, al 1926. Els premis Hugo son votats pels 5,000 membres de la Convenció Mundia de Ciència Ficció (“Worldcon”).El procés dels Hugo es el següent:
1. Durant gener-març de cada any, membres del Worldcon proposen un màxim de cinc autors o treballs dins les quinze categories que hi han, que han estat publicats l'últim any.
2. A principis d'abril s'anuncien cinc finalistes en cada categoria mitjançan una votació
3. Al juliol en una última votació s'escolleixen els guanyadors i aquests son anunciats a la convenció anual . Els premis més relevants d'aquest any (no estan les 15 categories però les podeu trobar a la seva web www.thehugoawards.org han estat:

Millor novel'la
El problema dels Tres cossos de Cixin Liu


Millor novel'la curta
Ha quedat desert, però el millor finalista ha estat Flow d'Arlan Andrew

Millor relat curt, també ha quedat desert, el millor finalista es
“El dia del mòn al revés” de Thomas Olde Heuvelt

Millor història curta, deserta. El finalista es
“Perdua total” de Kary Angles

Millor història gràfica
-Ms Marvel Volum 1: No Normal, escrit per G.Willow Wilson, il·lustrada per Adrian Alphona i Jake Wyatt (Marvel Còmics)

-Saga Volum 3 escrita per Brian K. Vaughan, il'lustrada per Fiona Grapes (Image Comics)

-Rata Queens Volum 1- Weibe/Upchurch (Image comics)

-Delinquents Sexuals volum 1 -Fraction/Zdarsky

-El Zombie Nació Lliure volum 2 de Carter Reid


Millor presentació dramatic, format llarg
Guardians de la Galàxia, escrita per James Gunn i Nicole Perlman (Marvel studis)
-Capità America, El Soldat d'Hivern
-Edge of Tomorrow
- Interstel'lar
-The lego movie

Millor presentació dramàtica, capítol
- Orfe Negre
- El Doctor Who “Escolta”
- Joc de Trons “La Muntanya i l'escurço”
- La inflamació “Pilot”
-Grimm

Millor fanzine:
Journey Planet
-Black Gate
- Tangent SF online
-Elitist Book Reviews

-The Revenge of Hump Day

dijous, 30 de juliol de 2015

Posibles restes del vol 370

Es possible que s'hagin trobat les restes del vol perdut el 7 de març de 2014 amb destí a Pekin. Va sortir de kuala Lumpur, i si les restes son autèntiques, l'avió hauria anat completement en sentit contrari cap Àfrica



dilluns, 9 de març de 2015

Vol 370 a Pequin, un any després...

Un any després de la desaparició del vol 370 a Pequin, segueix sense haver proves del que va succeir, per exemple, si es va enfonsar al mar, restes de l’aparell. Es suposa que l’àrea de desaparició es massa amplia i fonda i es necessita molt de temps per localitzar aquestes restes. Però mentre tant, la xarxa va plena d’especulacions, la qual més fantàstica e increïble. Hi ha, però, un article que va aparèixer a El Pais, analitzant alguns dels passatgers, que em va agradar i us el transcric aquí.

Yuchen Li
Yuchen Li, enginyer xinès d'alta volada, va acabar a finals de 2013 un doctorat a la universitat britànica de Cambridge. Acabava de ser contractat per una empresa de Pequín, segons un informació confirmada per la mateixa universitat, que explica a més que Li es va casar fa poc i que la seva dona, Mingei Ma, no es trobava a l'avió. "Yuchen tenia moltíssim talent i perspectives d'emprendre una brillant carrera", ha declarat un portaveu de Cambridge a la cadena britànica BBC. Abans de mudar-se al Regne Unit, Li va estudiar enginyeria civil a la Universitat Tsinghua de Pequín.

24 artistes xinesos
Un grup de 24 artistes xinesos procedents de diferents regions del país i els seus cinc acompanyants tornaven d'una visita a una exposició a Kuala Lumpur. Entre ells hi havia Lou Baotang, de 79 anys, el més ancià dels passatgers, les cal·ligrafies han estat incloses en diverses publicacions xineses i occidentals. També Zhao Zhao Fang, de 73 anys, cal·lígraf i professor jubilat, era al Boeing 777 de Malaysa Airlines.

Tres parelles australianes
"Rumb a la Xina". Són les últimes paraules que Catherine Lawson va escriure a la seva pàgina de Facebook abans d'embarcar en el vol MH370 amb el seu marit Robert. La parella, tots dos d'uns cinquanta anys, procedia de Springfield Lake (Austràlia). Els seus amics, entrevistats pel diari britànic The Guardian, els descriuen com "viajadores apassionats". Pares de tres filles, el germà de Robert, David, ha explicat a l'agència Associated Press que havien planejat el seu viatge amb els seus amics Mary i Rodney Burrows, de Middle Park, també entre els passatgers del vol. Els veïns d'aquesta parella, Mandy Watt i Don Stoke, els defineixen en les seves declaracions a la cadena nord-americana CNN com grans treballadors, pares de tres "reeixits i feliços" fills. Rodney borrows havia planejat el seu viatge a la Xina després d'haver estat acomiadat l'any passat, informa AP.
Els altres dos ciutadans australians presents al enfranquiment eren Li Yuan i Gu Naijun, de 32 i 31 anys respectivament. D'origen xinès, es van conèixer a Sydney. Van vendre fa poc la seva casa de Sylvania, 30 quilòmetres al sud de la metròpoli australiana, i passaven la major part del seu temps a la Xina.

Dj Kun
Expert en arts marcials i especialista d'escenes de risc, Dj Kun, de 35 anys, va participar en pel·lícules com The Grand Màster i El regne prohibit, en la qual actuen estrelles del gènere com Jackie Chan i Jet Li. Tenia programat començar a treballar en els enregistraments de la serieMarco Pol patrocinada per la pàgina de televisió en streaming per Internet Netflix, que l'ha definit com "un gran talent, part integrant de l'equip de producció".


Paul Weeks

La cadena nord-americana CNN compte que Paul Weeks va deixar a casa seva aliança i el seu rellotge abans de mudar-se a Mongòlia, on havia de començar a treballar en una mina. Weeks, un dels dos neozelandesos a bord del vol MH370, li va dir a la seva dona Danica que els deixés els seus fills "si passa alguna cosa". Ella segueix esperant la seva tornada: "Espero, espero", repeteix.

dijous, 18 de desembre de 2014

La desaparició del nen pintor

Després de la desaparició de David Guerrero, el nen pintor, que ara tindria 40 anys, les indagacions policials van recaure en el Grup d'Homicidis de la Policia Nacional, que investiga tant les morts violentes com les desaparicions. Els agents van obrir dues línies de treball sobre hipòtesis molt diferents: el segrest i la fugida voluntària. Ambdues tenien caps per lligar. La primera perquè ningú va demanar un rescat pel menor. La segona perquè no hi havia problemes familiars ni personals que expliquessin una suposada fugida. «David era un nen normal, res de carrer, i no tenia motius per anar-se'n de casa», relata la seva mare, Antonia Guevara, des de l'habitatge familiar de la barriada malaguenya 25 Anys de Pau -davant tabacalera- des d'on va sortir per última vegada . «No portava diners, només la targeta de l'autobús», diu al respecte.
La possibilitat que algú ho engatusara tampoc encaixa en el si familiar. El seu comportament era normal aquell dia. Va tenir una mica de mal de cap i d'estómac, malalties que la mare veu com «una cosa normal en un noi», més quan tenia una entrevista a la galeria d'art La Maison, al carrer Duquessa de Parcent, on feia tres dies exposat un quadre pintat per ell dedicat al Crist de la Bona Mort.
La reconstrucció de la desaparició del menor deixava nombroses incògnites que, a dia d'avui, no s'han pogut resoldre. Aquell 6 d'abril de 1987, David va sortir del seu domicili per anar a les seves classes de pintura a la penya El Cenachero, al cèntric carrer Granada. Havia agafar un autobús de línia i baixar a la parada de Moll Heredia a l'altura del carrer Còrdova. De camí a les classes, tenia previst aturar-se en la galeria.
Per a la policia, el seu rastre es perd des de la mateixa porta de casa, de la qual va sortir a dos quarts de la tarda. Aquell dia, els carrers de 25 Anys de Pau estaven més concorregudes que de costum, ja que la Reina Sofia estava de visita institucional a la capital per inaugurar el Teatre Cervantes i en el seu recorregut oficial des de l'aeroport passava per aquesta zona, de manera que els veïns de la barriada van sortir als carrers per veure-la passar. No obstant això, per estrany que sembli, ningú va veure a David.
El següent punt de l'itinerari era l'autobús. Els agents d'Homicidis investigar cadascuna de les línies que passaven per la zona i que arribaven fins al centre de la ciutat. Van identificar als conductors que estaven de servei aquell dia i es van entrevistar amb tots ells. Cap recordava haver vist pujar al seu autobús a un menor de l'edat i les característiques de David, el que inicialment semblava descartar que s'hagués muntat en un d'ells.
Però hi havia una altra possibilitat. En ser un dia amb més trànsit de l'habitual, també podia haver passat que el xofer no hagués reparat en ell. Els investigadors van aparcar aquesta hipòtesi i van seguir amb la resta de l'itinerari. Però tots els camins portaven al mateix carreró sense sortida. No van trobar testimonis que ho haguessin vist per la zona de Moll Heredia. David tampoc va arribar a entrar a la galeria d'art per mantenir l'entrevista concertada.
La policia va treballar a preu fet en el cas durant mesos fins que, davant l'absència de pistes, es va optar per deixar refredar la investigació per tornar-hi quant hi hagués una novetat. I n'hi va haver. «Es va comprovar absolutament tot el que arribava a la comissaria, fins i tot els missatges de vidents, per tal de donar resposta a la família», apunta un dels molts agents que van treballar en el cas.
Una de les pistes que a priori semblaven més fiables aparèixer en un hotel tres anys després de la desaparició. Els malaguenys estava molt sensibilitzats amb el cas, del que es feien ressò de forma reiterada els mitjans de comunicació. Això va propiciar que una cambrera de pis contactés amb la direcció de l'establiment i li expliqués que havia trobat una nota manuscrita en netejar l'habitació d'un hoste. Es tractava d'un tovalló en què es podia llegir: «David Guerrero. Huelin ».
La línia d'investigació va conduir fins a un ciutadà suís de 70 anys i cobrar encara més força al comprovar que, entre els últims dibuixos del menor, figuraven unes caricatures d'un home. Quan els agents van arribar fins a ell, ja havia mort. L'home, aficionat a la fotografia, va estar allotjat a l'hotel i, posteriorment, va comprar un apartament a Rincón de la Victoria. Solia parar a la gent pel carrer per fotografiar-la.
La policia va localitzar a la vídua a Suïssa. La dona va accedir a mostrar el laboratori del difunt. Un grup de policies espanyols es va desplaçar des de Màlaga fins a Suïssa per bussejar en els seus arxius d'imatges a la recerca d'alguna instantània de David. Les havia de tots els tipus i llocs, moltes d'elles preses a la Costa del Sol. Però ni una sola d''El nen pintor'.
La llista de possibles albiraments es va fer interminable. Tots es van comprovar, segons sosté la policia. Hi va haver trucades de persones que deien haver-lo vist en el si d'una família d'artistes a Milà, a Irun, a Eivissa, pintant rètols a l'estació d'Almería, en una secta de Montserrat, a Motril, a França, el Marroc, Veneçuela, Mèxic . I amb un grup de nens que pintaven als carrers de Portugal. Els agents es van desplaçar a Lisboa, on una parella en viatge de nuvis assegurava haver vist David. Els investigadors van arribar a localitzar els menors en qüestió. Però entre ells no es trobava el nen pintor de Màlaga.
L'última trucada es va produir fa uns cinc anys i el situava en una ciutat d'Holanda, on una persona deia haver vist un pintor les característiques físiques podien encaixar amb les de David i que, a sobre, no s'assemblava en res als seus germans . La comissaria va contactar amb Interpol perquè ho comprovés. Però, com totes les anteriors, aquesta va conduir de nou al mateix mur del carreró.
I després hi havia els vidents i endevins. Alguns dels seus missatges resultaven esgarrifosos pel nivell de detall, recorda un comandament policial. Un dels molts que van contactar amb la família assegurava que David estava en una ermita, molt a prop de Don Benito. Els agents de Màlaga ho van comunicar als seus homòlegs extremenys perquè acudissin a comprovar-ho amb tal de no deixar ni un cap per lligar. Per res.
La policia va prendre fins i tot mostres d'ADN a la família per tal de comparar-les amb qualsevol cadàver que aparegués. Fa uns anys, els pares van ser cridats després de ser descoberts unes restes òssies a la muntanya Gibralfaro. La prova va donar negatiu.
El cas segueix sent un enigma 26 anys després.
Traducció de l'article de J.M. Alday i J Cano al diari Sur.es el 12 de maig de 2013