dilluns, 11 de juny de 2018

Pumapunku

Al començament del segle XX, l'enginyer austríac Arthur Posnansky (1873-1946) va dedicar llargs anys de les seves investigacions a les ruïnes de Tiwanaku, un antic poble indígena de l'altiplà bolivià. L'enginyer va concentrar els seus estudis en una zona del jaciment on hi havia unes pedres disposades verticalment. D'això l'estudiós en va deduir que en aquell indret, milers d'anys abans, s'hi aixecava un observatori astronòmic. El jaciment de Tiwanaku va atreure l'atenció d'altres estudiosos, que van descobrir el jaciment annex de Pumpapunku a pocs centenars de metres de distància, el qual fou excavat entre 1989 i 2002. Pumapunku (també coneguda amb els noms de Puma Punku o Puma Puncu) és un jaciment arqueològic format per un gran complex de temples i monuments, localitzat a Tiwanaku (Bolívia), prop de la riba sud-est del llac Titicaca, a l'altiplà andí, a una altitud de 3.800 metres. El nom de l'indret, en aimara, significa «la porta del puma».

dimarts, 6 de març de 2018

L'illa d'Oak


L'Illa d'Oak (del roure) es troba a les costes de Canadà. Des de finals dels segle XVIII hi ha una llegenda que diu que hi ha un gran tresor enterrat en ella. Des de llavors, desenes d'expedicions i grups s'han dedicat a excavar i cercar el tresor sense cap resultat. . Diuen que l'illa està maleïda com la tomba de Tuthankamon i molts dels cercadors tenen accidents en la seva recerca. Els últims són dos germans que van comprar part de l'illa i porten uns anys perforant a la recerca del tresor, sense resultat. Els germans han amortitzat les excavacions venent els drets d'imatge al canal Història que fa una sèrie sobre la cerca i ja van per la temporada V. L'únic que han trobat és una espasa romana i alguna resta arqueològica més

diumenge, 21 de gener de 2018

La desaparició de Romain

Aviat farà onze anys que va desaparèixer Romain Lannuzel, un estudiant francès de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que aleshores tenia vint anys, va ser vist per última vegada el dimarts 13 de novembre de 2007. Els seus pares van denunciar la seva desaparició després de passar diversos dies sense rebre noticies del seu fill. Lannuzel, que s’havia de traslladar a un nou pis a Sabadell, mai no va arribar a fer aquest trasllat i les seves pertinences varen quedar al seu habitatge inicial, on vivia amb dues noies estudiants també i que a un reportatge de la televisió Francesa deien que tenien guardades per si tornava. Els Mossos d’ Esquadra van trobar l’adreça del pis nou (que els pares del noi desconeixien ¿?) i es van posar en contacte amb els que haurien estat els seus nous companys, que també van declarar no saber res d’ ell. El desaparegut no tenia antecedents policials, les seves amistats eren els seus companys de classe. Don la casualitat, que l’ última persona coneguda que el va veure va ser una professora de la UAB amb la que va fer un examen. La família va contractar un detectiu privat, un exgendarme que va investigar el cas. Segons aquest, estaria relacionat amb un altre cas d un assetjador sexual, que es dedicava a drogar, violar i fotografià nois estudiants de vint anys, un d aquests va morir per sobredossi dels barbiturics que li hauria donat amb una beguda per poderlo violar. El violador tenia a casa seva fotos de 90 nois diferents que la policia hauria ensenyat als pares de Romain i aquests l haurien reconegut en una de les fotos. El fotograf, però, es nega a parlar, tot,segons les informacions aparegudes al diari francès Le Telegramme.  Després del cas de la Diana Quer, tot sembla possible.

diumenge, 14 de gener de 2018

El misteri de Fatima


Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones. A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económic són la recollida d'olives i altres fruits, estaven de genolls juntament amb fidels i turistes com jo. Molts porten espelmes enceses que són l'única llum en la nit. A l'altar hi ha més de deu sacerdots oficiant la missa. El sermó parla de pobres, de jesucrist i d'humilitat. Els fidels canten. Ningú és insensible a aquesta harmonia. Després em retiro a la meva habitació. Al matí següent m ‘ensenyen el museu de la casa dels pastorets als quals se'ls va apareixer la verge en 1917 i que els parlava. A causa d'això, el sacerdot que els va interrogar, va quedar tan convençut que va crear un orde religiós i van acabar construint aquesta basílica. La verge els va comunicar uns secrets, entre ells la segona guerra mundial i l'assassinat del Papa polonès. Allà ja intervé la fe, si creure o no en això. La verge es feia dir la Senyora, mai va dir que fos la verge. Era de baixa estatura, metre i mig i brilaba tant que no se li podia mirar. Després va desaparèixer. Del tres nens només va sobreviure una de las nenas, Lucia do Santos, els altres dos, Jacinta i Francisco van morir pocs anys després de la grip espanyola. Lucia es va fer monja i viure fins els 97 anys.  La senyora no ha tornat mai més

divendres, 5 de maig de 2017

El misteri del manuscrit Voynich

Al 1912 un llibreter americà que es deia Voynich va comprà a Roma una colla de manuscrits, entre ells un molt petit (23,5cmx16,2cm) ple d’il·lustracions de plantes i també d’altres més estranyes. El idioma del manuscrit  es desconegut.  Voynich va passejar el llibre per diferents centres d’erudits fins que el 1969 acaba en mans de Hans P. Kraus quin el va donar a La universitat de Yale.
Aquest manuscrit es tan reclamat per Universitats de tot el món a Yale, que finalment han encarregat un duplicat a una empresa de Burgos per no tenir que treure l’original de la biblioteca. Fins i tot es ven una versió de 27 euros pel que tingui curiositat.
Les probes d’especialistes reputats, diuen que va ser escrit a meitat del sxv. Que l’idioma podria ser algun llenguatge doncs compleix la llei de Zipf. Ara bé, també podria ser una pressa de pel d’algun autor que necessitava diners i es va inventar el manuscrit. O potser el llenguatge està encriptat per guardar secrets sobre les diferentes plantes il·lustrades.
Està provat, per una carta trobada, que un dels primers propietaris va ser l’alquimista Georg Baresh (1585-1662) de Praga. Va passar per diferentes mans fins arribar a les d’Atanasi Kicher, científic del sxvii que vivia a Roma.
Especialistes en codis de la segona guerra mundial van voler-lo desxifrar però no se’n van sortir. Actualment un científic va dir que ho havia aconseguit però encara no ha presentat proves.
Potser conté les aplicacions de medicines per curar malalties com el càncer o simplement va ser el divertiment de l’alquimista.


Pumapunku

Al començament del segle XX, l'enginyer austríac Arthur Posnansky (1873-1946) va dedicar llargs anys de les seves investigacions a les r...