Els premis Hugo 2015


Els premis Hugo, presentats anualment des de 1955, són el premi més prestigiós de la ciència ficció.
Porten el nom d'Hugo Gernsback, editor d'una revista famosa que va fer molt per apropar la ciència ficció al gran públic. Gernsback va fundar Amazing Stories, la primera gran revista nord-americana de SF, al 1926. Els premis Hugo son votats pels 5,000 membres de la Convenció Mundia de Ciència Ficció (“Worldcon”).El procés dels Hugo es el següent:
1. Durant gener-març de cada any, membres del Worldcon proposen un màxim de cinc autors o treballs dins les quinze categories que hi han, que han estat publicats l'últim any.
2. A principis d'abril s'anuncien cinc finalistes en cada categoria mitjançan una votació
3. Al juliol en una última votació s'escolleixen els guanyadors i aquests son anunciats a la convenció anual . Els premis més relevants d'aquest any (no estan les 15 categories però les podeu trobar a la seva web www.thehugoawards.org han estat:

Millor novel'la
El problema dels Tres cossos de Cixin Liu


Millor novel'la curta
Ha quedat desert, però el millor finalista ha estat Flow d'Arlan Andrew

Millor relat curt, també ha quedat desert, el millor finalista es
“El dia del mòn al revés” de Thomas Olde Heuvelt

Millor història curta, deserta. El finalista es
“Perdua total” de Kary Angles

Millor història gràfica
-Ms Marvel Volum 1: No Normal, escrit per G.Willow Wilson, il·lustrada per Adrian Alphona i Jake Wyatt (Marvel Còmics)

-Saga Volum 3 escrita per Brian K. Vaughan, il'lustrada per Fiona Grapes (Image Comics)

-Rata Queens Volum 1- Weibe/Upchurch (Image comics)

-Delinquents Sexuals volum 1 -Fraction/Zdarsky

-El Zombie Nació Lliure volum 2 de Carter Reid


Millor presentació dramatic, format llarg
Guardians de la Galàxia, escrita per James Gunn i Nicole Perlman (Marvel studis)
-Capità America, El Soldat d'Hivern
-Edge of Tomorrow
- Interstel'lar
-The lego movie

Millor presentació dramàtica, capítol
- Orfe Negre
- El Doctor Who “Escolta”
- Joc de Trons “La Muntanya i l'escurço”
- La inflamació “Pilot”
-Grimm

Millor fanzine:
Journey Planet
-Black Gate
- Tangent SF online
-Elitist Book Reviews

-The Revenge of Hump Day

Posibles restes del vol 370

Es possible que s'hagin trobat les restes del vol perdut el 7 de març de 2014 amb destí a Pekin. Va sortir de kuala Lumpur, i si les restes son autèntiques, l'avió hauria anat completement en sentit contrari cap Àfrica



Després del 27-S

Aquests dies històrics, que per tercera o quarta vegada es vol independitzà Catalunya d’Espanya, no veig que la gent estigui molt espantada ni tampoc sigui molt conscient del que vindrà després del 27-S. Diuen que Europa ens protegirà i que l’Estat espanyol no s’atrevirà a fer rés. No entenc com gent amb estudis universitaris i de professions d’altura, no es donin compte de que l’Estat Espanyol no es quedarà de braços creuats. Quasi segur que després de proclama l’ independència, es suspendrà l’autonomia, el govern català serà detingut i els funcionaris catalans passaran a les ordres del govern Espanyol. Emplenaran tots els medis necessaris, llegeixis policia i si convé exercit.  La segona part es veure que farà la gent que ha estat a la Meridiana, la Diagonal, la plaça Catalunya. Sortirà al carrer? envoltaran el palau de la Generalitat perquè no puguin detindra al president?. La gent em diu, no podem tenir por.
Europa ens protegirà. Europa crec, que mirarà cap un altre cantó i dirà que es un assumpte intern. Com va passar al 1714, ens deixaran sols.

No dic que no es tingui que vota i que la llista per l’ independència es el pas més seriós que s’ha fet mai, però potser si guanya, es tindria que enfocà cap una negociació llarga, ans el contrari això te molt mala pinta.

Vol 370 a Pequin, un any després...

Un any després de la desaparició del vol 370 a Pequin, segueix sense haver proves del que va succeir, per exemple, si es va enfonsar al mar, restes de l’aparell. Es suposa que l’àrea de desaparició es massa amplia i fonda i es necessita molt de temps per localitzar aquestes restes. Però mentre tant, la xarxa va plena d’especulacions, la qual més fantàstica e increïble. Hi ha, però, un article que va aparèixer a El Pais, analitzant alguns dels passatgers, que em va agradar i us el transcric aquí.

Yuchen Li
Yuchen Li, enginyer xinès d'alta volada, va acabar a finals de 2013 un doctorat a la universitat britànica de Cambridge. Acabava de ser contractat per una empresa de Pequín, segons un informació confirmada per la mateixa universitat, que explica a més que Li es va casar fa poc i que la seva dona, Mingei Ma, no es trobava a l'avió. "Yuchen tenia moltíssim talent i perspectives d'emprendre una brillant carrera", ha declarat un portaveu de Cambridge a la cadena britànica BBC. Abans de mudar-se al Regne Unit, Li va estudiar enginyeria civil a la Universitat Tsinghua de Pequín.

24 artistes xinesos
Un grup de 24 artistes xinesos procedents de diferents regions del país i els seus cinc acompanyants tornaven d'una visita a una exposició a Kuala Lumpur. Entre ells hi havia Lou Baotang, de 79 anys, el més ancià dels passatgers, les cal·ligrafies han estat incloses en diverses publicacions xineses i occidentals. També Zhao Zhao Fang, de 73 anys, cal·lígraf i professor jubilat, era al Boeing 777 de Malaysa Airlines.

Tres parelles australianes
"Rumb a la Xina". Són les últimes paraules que Catherine Lawson va escriure a la seva pàgina de Facebook abans d'embarcar en el vol MH370 amb el seu marit Robert. La parella, tots dos d'uns cinquanta anys, procedia de Springfield Lake (Austràlia). Els seus amics, entrevistats pel diari britànic The Guardian, els descriuen com "viajadores apassionats". Pares de tres filles, el germà de Robert, David, ha explicat a l'agència Associated Press que havien planejat el seu viatge amb els seus amics Mary i Rodney Burrows, de Middle Park, també entre els passatgers del vol. Els veïns d'aquesta parella, Mandy Watt i Don Stoke, els defineixen en les seves declaracions a la cadena nord-americana CNN com grans treballadors, pares de tres "reeixits i feliços" fills. Rodney borrows havia planejat el seu viatge a la Xina després d'haver estat acomiadat l'any passat, informa AP.
Els altres dos ciutadans australians presents al enfranquiment eren Li Yuan i Gu Naijun, de 32 i 31 anys respectivament. D'origen xinès, es van conèixer a Sydney. Van vendre fa poc la seva casa de Sylvania, 30 quilòmetres al sud de la metròpoli australiana, i passaven la major part del seu temps a la Xina.

Dj Kun
Expert en arts marcials i especialista d'escenes de risc, Dj Kun, de 35 anys, va participar en pel·lícules com The Grand Màster i El regne prohibit, en la qual actuen estrelles del gènere com Jackie Chan i Jet Li. Tenia programat començar a treballar en els enregistraments de la serieMarco Pol patrocinada per la pàgina de televisió en streaming per Internet Netflix, que l'ha definit com "un gran talent, part integrant de l'equip de producció".


Paul Weeks

La cadena nord-americana CNN compte que Paul Weeks va deixar a casa seva aliança i el seu rellotge abans de mudar-se a Mongòlia, on havia de començar a treballar en una mina. Weeks, un dels dos neozelandesos a bord del vol MH370, li va dir a la seva dona Danica que els deixés els seus fills "si passa alguna cosa". Ella segueix esperant la seva tornada: "Espero, espero", repeteix.

La desaparició del nen pintor

Després de la desaparició de David Guerrero, el nen pintor, que ara tindria 40 anys, les indagacions policials van recaure en el Grup d'Homicidis de la Policia Nacional, que investiga tant les morts violentes com les desaparicions. Els agents van obrir dues línies de treball sobre hipòtesis molt diferents: el segrest i la fugida voluntària. Ambdues tenien caps per lligar. La primera perquè ningú va demanar un rescat pel menor. La segona perquè no hi havia problemes familiars ni personals que expliquessin una suposada fugida. «David era un nen normal, res de carrer, i no tenia motius per anar-se'n de casa», relata la seva mare, Antonia Guevara, des de l'habitatge familiar de la barriada malaguenya 25 Anys de Pau -davant tabacalera- des d'on va sortir per última vegada . «No portava diners, només la targeta de l'autobús», diu al respecte.
La possibilitat que algú ho engatusara tampoc encaixa en el si familiar. El seu comportament era normal aquell dia. Va tenir una mica de mal de cap i d'estómac, malalties que la mare veu com «una cosa normal en un noi», més quan tenia una entrevista a la galeria d'art La Maison, al carrer Duquessa de Parcent, on feia tres dies exposat un quadre pintat per ell dedicat al Crist de la Bona Mort.
La reconstrucció de la desaparició del menor deixava nombroses incògnites que, a dia d'avui, no s'han pogut resoldre. Aquell 6 d'abril de 1987, David va sortir del seu domicili per anar a les seves classes de pintura a la penya El Cenachero, al cèntric carrer Granada. Havia agafar un autobús de línia i baixar a la parada de Moll Heredia a l'altura del carrer Còrdova. De camí a les classes, tenia previst aturar-se en la galeria.
Per a la policia, el seu rastre es perd des de la mateixa porta de casa, de la qual va sortir a dos quarts de la tarda. Aquell dia, els carrers de 25 Anys de Pau estaven més concorregudes que de costum, ja que la Reina Sofia estava de visita institucional a la capital per inaugurar el Teatre Cervantes i en el seu recorregut oficial des de l'aeroport passava per aquesta zona, de manera que els veïns de la barriada van sortir als carrers per veure-la passar. No obstant això, per estrany que sembli, ningú va veure a David.
El següent punt de l'itinerari era l'autobús. Els agents d'Homicidis investigar cadascuna de les línies que passaven per la zona i que arribaven fins al centre de la ciutat. Van identificar als conductors que estaven de servei aquell dia i es van entrevistar amb tots ells. Cap recordava haver vist pujar al seu autobús a un menor de l'edat i les característiques de David, el que inicialment semblava descartar que s'hagués muntat en un d'ells.
Però hi havia una altra possibilitat. En ser un dia amb més trànsit de l'habitual, també podia haver passat que el xofer no hagués reparat en ell. Els investigadors van aparcar aquesta hipòtesi i van seguir amb la resta de l'itinerari. Però tots els camins portaven al mateix carreró sense sortida. No van trobar testimonis que ho haguessin vist per la zona de Moll Heredia. David tampoc va arribar a entrar a la galeria d'art per mantenir l'entrevista concertada.
La policia va treballar a preu fet en el cas durant mesos fins que, davant l'absència de pistes, es va optar per deixar refredar la investigació per tornar-hi quant hi hagués una novetat. I n'hi va haver. «Es va comprovar absolutament tot el que arribava a la comissaria, fins i tot els missatges de vidents, per tal de donar resposta a la família», apunta un dels molts agents que van treballar en el cas.
Una de les pistes que a priori semblaven més fiables aparèixer en un hotel tres anys després de la desaparició. Els malaguenys estava molt sensibilitzats amb el cas, del que es feien ressò de forma reiterada els mitjans de comunicació. Això va propiciar que una cambrera de pis contactés amb la direcció de l'establiment i li expliqués que havia trobat una nota manuscrita en netejar l'habitació d'un hoste. Es tractava d'un tovalló en què es podia llegir: «David Guerrero. Huelin ».
La línia d'investigació va conduir fins a un ciutadà suís de 70 anys i cobrar encara més força al comprovar que, entre els últims dibuixos del menor, figuraven unes caricatures d'un home. Quan els agents van arribar fins a ell, ja havia mort. L'home, aficionat a la fotografia, va estar allotjat a l'hotel i, posteriorment, va comprar un apartament a Rincón de la Victoria. Solia parar a la gent pel carrer per fotografiar-la.
La policia va localitzar a la vídua a Suïssa. La dona va accedir a mostrar el laboratori del difunt. Un grup de policies espanyols es va desplaçar des de Màlaga fins a Suïssa per bussejar en els seus arxius d'imatges a la recerca d'alguna instantània de David. Les havia de tots els tipus i llocs, moltes d'elles preses a la Costa del Sol. Però ni una sola d''El nen pintor'.
La llista de possibles albiraments es va fer interminable. Tots es van comprovar, segons sosté la policia. Hi va haver trucades de persones que deien haver-lo vist en el si d'una família d'artistes a Milà, a Irun, a Eivissa, pintant rètols a l'estació d'Almería, en una secta de Montserrat, a Motril, a França, el Marroc, Veneçuela, Mèxic . I amb un grup de nens que pintaven als carrers de Portugal. Els agents es van desplaçar a Lisboa, on una parella en viatge de nuvis assegurava haver vist David. Els investigadors van arribar a localitzar els menors en qüestió. Però entre ells no es trobava el nen pintor de Màlaga.
L'última trucada es va produir fa uns cinc anys i el situava en una ciutat d'Holanda, on una persona deia haver vist un pintor les característiques físiques podien encaixar amb les de David i que, a sobre, no s'assemblava en res als seus germans . La comissaria va contactar amb Interpol perquè ho comprovés. Però, com totes les anteriors, aquesta va conduir de nou al mateix mur del carreró.
I després hi havia els vidents i endevins. Alguns dels seus missatges resultaven esgarrifosos pel nivell de detall, recorda un comandament policial. Un dels molts que van contactar amb la família assegurava que David estava en una ermita, molt a prop de Don Benito. Els agents de Màlaga ho van comunicar als seus homòlegs extremenys perquè acudissin a comprovar-ho amb tal de no deixar ni un cap per lligar. Per res.
La policia va prendre fins i tot mostres d'ADN a la família per tal de comparar-les amb qualsevol cadàver que aparegués. Fa uns anys, els pares van ser cridats després de ser descoberts unes restes òssies a la muntanya Gibralfaro. La prova va donar negatiu.
El cas segueix sent un enigma 26 anys després.
Traducció de l'article de J.M. Alday i J Cano al diari Sur.es el 12 de maig de 2013

Alex Soler, pintor de Barcelona

Deuria ser per l'any 1982 quan vaig conèixer a l'Alex. Estudiava pintura a la Massana i treballava pels antiquaris del Barri Gòtic. Era una persona divertida i temperamental a la vegada. Vivia al carrer del Pi amb el seu pare, la seva mare havia mort durant el seu part. Noctàmbul, freqüentava bastant el bar Karma de la plaça Reial. Va guanyar per concurs una de les parades de la Mostra d'Art de la plaça del Pi i es va independitza. Per aquella època també es va casar i anar-se'n a viure a l'Eixample. També va començar a treballar amb marxants estrangers per vendre la seva pintura tot i que va ser un mal negoci: el marxant es quedava quasi tots els guanys i ell només treia per despeses. Una dura realitat la de ser artista. La parada li donava just per sobreviure, hi havia caps de setmana que no venia cap quadre. Potser per això i d'altres problemes personals, Alex va anar perdent il·lusió per l'art. La majoria dels artistes, quan no es guanyen la vida amb el seu treball, tenen que triar entre aquest o una feina normal amb la que poder pagar les factures. Probablement l'Alex no va voler abandonar l'art i finalment morir el vint-i-vuit de juny de 2012 amb quaranta i vuit anys d'edat. Descansa en pau, Alex.
quadre d'Alex Soler
La parada de l'Alex el dia de la seva mort, foto de pintorespibarcelona.blogspot.com.es

Sota el Mercat de Sant Antoni

Després d’anys d’obres per fer el nou mercat de Sant Antoni (ja no recordo quan varen començar) ara han descobert part de la muralla defensiva sota el mercat. Com era d’esperar, perquè un constructor em confessava que cada cop que tenien que excavar pel meu barri, ho feien amb por de trobar runes romanes o antigues, que l’Ajuntament ràpidament preservava i les obres es disparaven de pressupost.
Foto de Francesc Melcion Araim