Desaparició

Aviat farà tres anys que va desaparèixer Romain Lannuzel, un estudiant francès de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que aleshores tenia vint anys, va ser vist per última vegada el dimarts 13 de novembre de 2007. Els seus pares van denunciar la seva desaparició després de passar diversos dies sense rebre noticies del seu fill. Lannuzel, que s’havia de traslladar a un nou pis a Sabadell, mai no va arribar a fer aquest trasllat i les seves pertinences encara es troben al seu habitatge inicial, on vivia amb dues noies estudiants també i que a un reportatge de la televisió Francesa deien que tenien guardades per si tornava. Els Mossos d’ Esquadra van trobar l’adreça del pis nou (que els pares del noi desconeixien ¿?) i es van posar en contacte amb els que haurien estat els seus nous companys, que també van declarar no saber res d’ ell. El desaparegut no tenia antecedents policials, les seves amistats eren els seus companys de classe. Don la casualitat, que l’ última persona coneguda que el va veure va ser una professora de la UAB amb la que va fer un examen. L’any passat la seva mare va rebre una trucada de que l’havien vist a Nova Caledònia, però va resultar ser un frau. Es un cas que em va despertar la curiositat i segueixo, esperant que hi hagi un desenllaç, que sembla que mai es produeix. Hi ha cents de desaparicions, moltes es resolen en poc temps i d’altres triguen anys o mai es resolen. Perquè aquest cas em crida l’atenció?. En primer lloc per que passa a casa nostre, després sembla ser que l’entorn de l’ individu es normal, no es droga, no va en males companyies. Vaja, no té lògica. Pot ser que una persona desapareix-hi a un país de d’unió Europea sense deixar rastre? Es una desaparició voluntària i si es així pot una persona esborrar-se del món?. Aquí queda el tema.

Comentaris

  1. Crec que per la xarxa hi ha un manual anarquista de com desaparèixer sense deixar rastre. Però si que té una pinta rarota el cas.

    ResponElimina
  2. No ho savia això del manual anarquista...igual aquest l'ha llegit.

    ResponElimina
  3. Les desaparicions solen ser voluntàries, o això diuen les estadístiques policials. Però també cal considerar les abduccions.
    Analitzant bé el cas, trobo significatiu això de l'examen. Aquesta professora... de què era professora? Era atractiva? Podria ser una assassina psicòpata? I l'examen... el va suspendre?
    Si el noi consultava el manual de l'anarquista, cal tenir en compte que l'FBI i la CIA controlen els internautes que hi accedeixen, de manera que finalment podríem pensar si en Romain no és a Guantánamo. Mira tu sila cosa dóna de sí.

    ResponElimina
  4. LLuis, la profesora no es molt atractiva, fisicament parlant (perdoni si es sent ofesa), l'examen el va aprobar amb escreix. Al you tube hi ha penjat un reportatge de la tf1 on surt la professora perque puguis opinar.
    En quan a Guantanamo...la veritat es que sembla que hagi passat algu semblant...
    Inclus una abduccio. Es un cas molt extrany.
    A més a més, no va passar en un bosc on tothom surt a buscar-lo.

    ResponElimina
  5. Supose que tots tenim al cap el cas de Madeleine McCann, amb la diferència que una persona adulta no és tan fàcil de fer desaparèixer.

    Totes les opcions segueixen obertes. En tot cas una recomanació literària: Los mares del Sur de Manuel Vázquez-Montalbán.

    ResponElimina
  6. Josep, tens raó, una persona adulta no es tan fàcil de fer desaparèixer.
    I una bona recomanació: Los Mares del Sur, però la diferència, es que de moment, aqui no hi ha cadaver.

    ResponElimina
  7. Pot ser viu o pot ser mort.
    Podria ser qualsevol dels joves indigents que es veuen a Barcelona... o a Paris, o a Nàpols...
    Un misteri més.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres