L’ autèntica història de Dinamo

Va ser per la tardor de 1996, el Leblansky, amb el qui em veia de quan en quan els diumenges pel matí al mercat de Sant Antoni, que em va proposar tornar a fer un fanzine. Ja havia col•laborat amb ell amb el famós Trenc d’Alba, un fanzine que feia per una associació de veïns de Sants i al Línia (clara?), la revista de l’escola. Tinc que dir que Leblansky treballa molt net i és un originalista dels més pulcres que he vist mai. O sigui que fer un fanzine amb el Leb, es fer una revista. L’única pega era d’on trauríem els diners? Així que varem parlar de demanar una subvenció a la Generalitat, perquè el faríem en català. Però la pega era que les subvencions es donen però no es paguen fins que s’ha imprès la revista i a menys que l’impressor es vulgui esperar, que no era el cas, algú té que avança els diners. I en aquest cas van ser el Leblansky i el SM que creien tan en el projecte que van ficar els diners. I Leblansky va fer una portada magnífica, però, fora de l’orbita dels fanzines, on tot eren portades de femines o de guerrers o de tios fumant porros. La de Leblansky era línia clara total. Per mi es la millor portada de totes. Després, el Dinamo parlava de Kraftwerk, Cartes: Doomfucker...una cosa que eren aficionats el SM i el Leblansky i que jo no. Però va dir el Leb que això atrauria el lector de cartes. La veritat es que Dinamo era Leblansky, tot i que el SM va maquetar el primer número i escrivia com un boig tots els texts, inclòs em corregia els meus, Leblansky després ho re maquetava i ho portava a l’impremta, que era la mateixa on imprimien la revista de la seva escola. També va fer els contactes amb una distribuïdora de revistes en català. Aleshores varem aconseguir la subvenció per dos números per cobrir l’ impressió i al Leblansky ja se li va ocórrer fer participar a dibuixants i escriptors catalans de renom. Al Joaquim Carbó per exemple. I molts d’altres, Pamies, Roig, Munne - Jordà. I els dibuixants igual: era molt persistent i els va acabar convencen a tots : Gallardo, Brocal...jo només vaig trucar a un, al Max, que vivia a Mallorca, però enseguida va acceptar que ens enviaria alguna cosa. I me’n recordo haver anat a recollir un original al Monteys a la redacció del Jueves i un altre al Fernando de Felipe. Aleshores varem constituir l’associació Dinamo i a partir d’aquí, del número de Lovecraft, jo ho vaig deixar estar perquè no tenia temps però ells varen continuar fent un fanzine de Lovecraft. Ara, crec que com les primeres reunions al Bocata de la Ronda (que ja no existeix, ara es un wook) o les famoses pizzes a casa del SM, crec que amb el Tirant lo Blog, res va ser igual. He de dir que quan hi ha algú com el Leblansky, tan vital, jo em deixo portar. Dinamo quedarà per la història com un dels últims fanzines en català i en paper.

Comentaris

  1. M'imagino que no hi ha una única "autèntica historia" i que ara en Leblansky, En SM i tot els altres implicats haurien de donar la seva particularíssima versió...
    Com vau xalar, eh?

    ResponElimina
  2. Eulàlia, si, varem xalar molt, va ser molt divertit...i es veritat, no hi ha només una autèntica història, aquest títol té trampa...he he he

    ResponElimina
  3. Aquesta és l'autèntica història de la Dinamo segons Aris...però m'imagino que això serà una mica com els Evangelis...segons Aris, segons SM, segons Leblansky...
    Aquesta portada em sembla genial, sempre em fa pensar amb els dibuixos de Seth.

    Devieu fer un bon equip vosaltres...i segur que a sobre, us ho passàveu bomba.

    ResponElimina
  4. la meva maleta, si haguessim cobrat per fer el dinamo, ja hauria estat el nirvana...es ho passavem bomba. I si, el títol es per atreure a llegir l'entrada, però està clar que quan passa el temps, hi han coses que ja no m'enrecordo i el Leb i el SM em puntualitzaran...

    ResponElimina
  5. Bé, la història és bastant com la recordo pel que fa als trets generals. Ara, al primer número jo també em vaig rascar la butxaca, i recordo haver-lo maquetat jo perquè era l'únic que tenia el software. Després en Leb va passar a ocupar-se de la part gràfica, que és la seva especialitat, i va començar a quedar molt millor. Ens ho passàvem molt bé, això sí, i ens barallàvem i menjàvem pizza.

    ResponElimina
  6. SM, passo a fer els canvis pertinents a la meva entrada...no sabia que tu també havies posat diners...i ara que ho dius, si que el primer número el vas maquetar tu...això es com la historia de la revolució russa, que amb el temps anava canviant...he he

    ResponElimina
  7. Snif, m'he emocionat! Gràcies, Aris, la teua versió és força correcta, i poques coses retocaria jo.
    Però en diria moltes més, tantes com per escriure mitja dotzena de llibres, i és que l'aventura del Dinamo va ser un viatge a Ítaca en el que ens vam embarcar una colla de somniadors amb ganes de revolucionar el mercat editorial en català.
    I el que més m'emociona de tot és el final d'aquella bogeria: Dinamo va morir, però d'èxit!
    Però això ja és una altra història que caldrà explicar en una latra ocasió...

    ResponElimina
  8. Leblansky, m'alegro que t'hagi emocionat l'entrada! potser amb el temps algunes coses se m'obliden, però l'experiència del dinamo va ser molt bona! I tens que explicar això de que va morir d'èxit i la història del fanzine lovecraft, que jo ja no la sé, però el vaig veurer molts cops a Gigamesh...

    ResponElimina
  9. Cuantos números se publicaron del Dinamo,Trenc d'Alba,Línea (clara?,Tirant lo Blog?
    Estoy muy interesado en saber mas de todo esto.

    ResponElimina
  10. Fan nº 1, pues mira de Dinamo
    6 números
    Número 1 tardor 96. Numero 2 Nadal 96. Numero doble 3i4 primavera-estiu 97. Numero 5 tardor 98. Numero 6 Nadal 98.
    De trenc d'Alba y Línea , algo parecido, deberias preguntarle a Leblansky que era su editor.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres