Hugo Pratt, Corto Maltès i demés

Vaig conèixer a Hugo Pratt, fa 29 anys durant el 1er Saló del Còmic de Barcelona. El Joan Navarro el va acompanyar al Mercat de Sant Antoni i quan el vaig veure, vaig comprar La Balada del Mar Salado i li vaig demanar que mel signés, cosa que va fer. Va estar parlant amb nosaltres, una colla de dibuixants joves i aficionats, un company meu li va ensenyar un dibuix i ell li va corregir el plànol, li va dir que es veia massa el coll del personatge, que era millor fer-lo de perfil per dissimular. Hugo Pratt parlava perfectament el castellà perquè va està vivint a Argentina uns anys, publicant dibuixos al “As de Picas” una revista mítica del còmic argentí. Amb els anys va fer el salt a Paris amb l’editorial Casterman, que va comença a editar els àlbums de Corto Maltesse i es va fer famós. Era una persona molt xerraire, amable i sincera, tan, que el Joan Navarro portava un pin de l’estelada a la solapa de la jaqueta i el Hugo Pratt li va dir que ho respectava, però estava encontra de les nacionalitats, en contra de les fronteres. Ens varem tornar a veure al Saló del Còmic, vaig entrar a la cafeteria i estava ell allí amb un altre dibuixant famós (Milo Manara? No ho recordo), jo el vaig saludar per educació i ell em va convidar a una cervesa. Vaig estar allí una estona escoltant-los fins que se’n van anar. No sé si va tornar a vindre algun any més, ja no em recordo, però jo vaig ser molt feliç aquell saló, on també vaig veure al Jean Giraud fent dibuixos (que qui es, doncs Moebius, que per cert, també parla castellà).


Encara que el Corto Maltès m’agrada molt, el meu personatge preferit es Koinsky, El capità Polac que batalla a l’Africà contra els alemanys, en un esquadró que es diu “Els Escorpins del Desert”. Per mi es un personatge més real que Corto i aquesta sèrie, creada després de Corto Maltès es més adulta, on hi ha tot un treball de documentació enorme. Hugo Pratt treballava amb un o dos ajudants que li passaven en net les pàgines o li dibuixaven les màquines de guerra, però això no treu mèrit al seu dibuix, els personatges i els estudis de color que va fer. El color també va tenir que acabar tenint un ajudant, perquè els àlbums eren d’un gran treball. Quan vaig anar a Roma, remenant per les llibreries, vaig trobar un àlbum inèdit del que reprodueixo la portada.

Un àlbum inacabat i mai publicat es el de Corto Maltès a la Guerra Civil espanyola. Hugo Pratt va explicar que finalment no el faria, doncs tenia por de no ser equànime i que els lectors podrien encasellar-lo per aquest àlbum.

Comentaris

  1. Pratt, Manara, Moebius... No hi ha ningú com ells! No sabia que havies tingut ´l'honor de compartir cervesa amb l'Hugo Pratt! Quina sort!

    ResponElimina
  2. Ara t'explicaré una anècdota que sembla impossible. El meu germà va viure uns anys en un pis de sant Antoni (Sepúlveda, vora el mercat), i tenia una veïna italiana. Un dia, un home va trucar la seva porta per error. Es deia Hugo, i era el pare de la veïna. Venia des d'Itàlia a veure-la, però ella no hi era. En efecte: era Hugo Pratt. Potser em vaig plantejar altres objectius respecte de la veïna (tot força previsible), però finalment tan sols vaig aconseguir que el pare em signés un exemplar.

    ResponElimina
  3. SM, Si, va ser una coincidència de la que puc fardar...:)

    ResponElimina
  4. LLuis, ostia, aquesta es més bona que la meva...no ho sabia...ara si que em trec el barret...em sona lo de la filla però no sospitava que haves arribat a viure aqui

    ResponElimina
  5. LLuis, per cert, data curiosa, al meu edifici, les primeres propietaries del pisos eren totes italianes, ho he vist al registre de la propietat

    ResponElimina
  6. SM, Manara va vindre conduïnt la seva furgoneta des d'Italia...

    ResponElimina
  7. Aris: la meva relació amb els registradors de la propietat em crea una renovada simpatia amb el meu admirat Bonaventura Durruti. Més val que no seguim per aquest camí.

    ResponElimina
  8. LLuis, si, la veritat es que son uns altres per posar a la llista....

    ResponElimina
  9. Quina passada d'anècdotes! No sé si ho he comentat abans que el que m'encanta de l'Hugo Pratt és com es documentava i la quantitat d'informació que posava abans que comences l'àlbum. Sabia dels "Escorpins del Desert" per referències creuades a la documentació d'àlbums del Corto. Pot ser que visqués de petit a la Abissínia Italiana? No em quadren els anys...

    ResponElimina
  10. Hugo Pratt es nascut al 1927 a italia i al 1937, amb la seva familia va anar a viure a Etiopia fins al 1943 que varen ser evacuats...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres