Projecte Manhattan

Leó Szilárd (1898 -1964), físic jueu hongarès, després de llegir el 1933, el relat de ficció "bombes atòmiques" dins de la novel•la de ciència-ficció d'HG Wells, The World set Free, va creure que era possible construir bombes atòmiques. Szilárd havia fugit aquell any dels nazis de Berlin a Londres i estava disposat a crear algun tipus de bomba per fer guanyar la guerra als aliats. Va anar a veure a l’alt Almirall britànic i li va oferir els seus estudis sobre la reacció en cadena. Aquests van comentar-ho amb els americans i la universitat de Columbia de Nova Iork es va emportà a Szilard als Estats Units. Allí, Slizard, convençut que amb més medis podia aconseguir aquella bomba devastadora, va anar a veure a un altre Jueu, Albert Einstein, perquè escrigués a Roosevelt, l’agost de 1939. Slizard pensava que Roosevelt escoltaria Einstein, com així va ser. Roosevelt va donar a aquest projecte, amb el nom de Manhattan, prioritat absoluta i varen reclutar tot de científics, entre ells el premi Nobel italià Fermi perquè es possessin en el projecte. Van construir dos grans Laboratoris: Oak Ridge i Los Alamos, els dos varen començar a desenvolupar els reactor que tenien que fabricar l’urani i el plutoni necessari. Varen acabar treballan milers de persones i varen tenir que construir una ciutat expressament perquè hi visquessin els treballadors. Paral•lelament, van llançar l’operació d’espionatge Alsos, per saber si els nazis també estaven fabricant bombes i sabotejar l’investigació perquè no les fabriquessin. Els russos, pel seu compte, també feien el mateix en una altra operació secreta.

Mentrestant a los Alamos, Szilard es deseperava perquè estaven al 1943, portaven quatre anys i no havien acabat el projecte. Aleshores va aparèixer Oppenheimer, jueu, fill d’emigrants alemanys, físic brillant, va ser anomenat com nou cap del projecte i fer que les bombes podessin explotar. Oppenheimer havia estat simpatitzant del Partit Comunista i era sospitós de tenir contactes amb els soviètics, però els militars van preferir córrer el risc. Es possible que agents soviètics facilitessin informació pel projecte? L’Unió Soviètica fins el 1949 no va aconseguir la bomba atòmica per falta de mitjans, però els seus matemàtics tenien la part teòrica completament desenvolupada. Finalment les bombes es llançaran sobre Hiroshima i Nagasaki.



Comentaris

  1. I Oppenheimer quan va veure la primera explosió va citar el Bhagavad Gita: "Ara, He esdevingut la Mort, la destructora dels mons"

    ResponElimina
  2. Alyebard, es va arrepentir tota la vida...

    ResponElimina
  3. La ciència i els científics normalment aposten per la vida, Aris. La memòria històrica és la que ens obliga a incloure “normalments” on no haurien de ser-hi.

    ResponElimina
  4. Oscar, vist a distància, va ser un acte terrible el llançar aquestes bombes, la ciència només tindria que ser pel bé...

    ResponElimina
  5. Aris, t'ho he de dir. Gaudeixo com una truja amb aquestes píndoles històriques. M'estàs fent aprendre un munt!

    ResponElimina
  6. gràcies, porquet, això em fara fer més apunts...es que m'encanta això de busca la història dels fets...es un filó inagotable!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres