Tintin era racista?

Ja em perdonareu, però aquest títol es una petita trampa per explicar-vos perquè m’agrada Tintin. Tintin, que s’ha tatxat de racista, asexuat, reaccionari etc a mi em segueix agradant molt, des de que els deu anys em van deixar a la biblioteca del cole quan sortia de classe i tenia que esperar-me fins que la meva mare em recollís. Allí vaig descobrir Tintin. I el primer àlbum, Tintin a la Lluna. Jo, que només havia llegit Mortadelo y Filemón y el Jabato, quan vaig veure aquell dibuix tan diferent, tan net, va ser com si entrés a la dimensió desconeguda. Que era allò?. I el guió, a sobre, enganxava, no podia deixar-lo de llegir. Sé que el Pare bibliotecari li va comentar a la meva mare, positivament, que em passava l’estona llegint aquells tebeos. I així va néixer la meva afició al Tintin i vaig començar a copiar aquells dibuixos per totes bandes. Han passat els anys i per més còmics que he llegit, no m’ha deixat d’agradar. Potser si que els primer àlbums, son racistes: Tintin en el Congo, Tintin en Amèrica. Al començament Herge, sota les ordres d’un capellà catòlic, va crear aquests còmics, juntament amb el nefast Tintin i els Soviets, aquest si que mai va reeditar. Son reaccionaris i de fet, els guions, son nyonyós, avorrits. Si m’hagués caigut per primer cop aquests àlbums potser no hauria llegit mai més Tintin. Però Herge va canviar. Amb el temps, lluny de la mà del catolicisme, adult, llegeix i col•lecciona art modern, esdevé un progre. A mi l’àlbum que més m’agrada es injuriat pels seus seguidors: Vol 714 a Sidney. Injuriat, com molts d’aquests àlbums de la nova època d’Herge, estan dibuixats pel seu ajudant Jacobs i tot un equip de dibuixants, com en Bob de Moore. I això no li perdonant, ells volen els vells àlbums, sense adonar-se’n que la perfecció es davant dels nous. Herge fa els guions com un director de cinema i els story boards i l’equip, treballa al límit. Qualsevol detall que no li agradava, es repetia fins que el satisfeia. Donarien més valor al curt de l’Stanley Kubrick, sobre un missioner aviador que a 2001 una odissea de l’espai?. El que si que m’agrada molt es l’Alpha Art, la publicació dels seus esbossos, sense passar en net. Es com si de cop tinguéssim els esbossos del Guernica de Picasso. Doncs tornant al títol meu, si, en el passat Herge va ser un racista, però va canviar. Als anys 90, a rel duna exposició a la Fundació Miró sobre Tintin, una colla d’intel•lectuals van voler boicotejar-la per aquest fet. I es que el passat no es perdona. Per aquesta regla de tres, Sud-àfrica seguiria estant al apartheid, L’ira no hauria deixat mai les armes, etc. Com Kubrick, soc un admirador de les filmacions dels Judicis de Nuremberg als Nazis. Es increïble. N’hi ha que ho negant tot, d’altres es penedien, però n’hi ha que, ho reconeixen i no es penedeixen de res. Però Herge si es penedia i a més d’una entrevista, demana perdó, perdó per aquests primers àlbums. En Literatura, al nostre país, hi ha el cas de Josep Pla, potser mai va demanar perdó pel seu passat, però si que deia, que com d’altres intel•lectuals, es va adonar que la seva participació amb el bàndol franquista, no va portar aquella democràcia anglesa que ell volia, però Pla mai va ser perdonat.

Comentaris

  1. El meu Tintin preferit és sens dubte "L'estel misteriós", perquè em sembla una genialitat força delirant, amb referències a la cultura pop, al surrealisme i als psicotròpics (amb aquells bolets gegants que exploten). No sabia que Hergé s'hagués penedit del seu passat clarament racista, però aquest és un problema del seu país: la colonització belga de l'Àfrica és de les més cruels, bèsties i sanguinàries.
    Sobre Pla, no va ser perdonat ni es va penedir de res, ni tan sols es va voler excusar. Era un feixista aficionat a la gastronomia.

    ResponElimina
  2. LLuis, "L'Estel misteriós" es l'album més estrany de Tintin, també m'agrada molt, crec que el va dibuixa a la segona guerra mundial, i es totalment onhiric.
    Si, Pla era un dretà bon vivant, les guies seves sobre Catalunya son exquisites.

    ResponElimina
  3. Gran Hergé! el problema és treure les coses de context. Els primers tintins són dels anys vint. Amb una visió del Congo totalment naif, com la que es venia a la pròpia Bèlgica, sens cap contacte amb la realitat. Tens raó Aris, l'estel misteriós el va dibuixar sota l'ocupació alemanya. I fins i tot, he vist versions diferents d'Stock de Coc, o Tintin al País de l'Or negre en que els soldats que apareixen són anglesos i representa la lluita abans de la creació d'Israel. (parlo d'un llibre dels anys 70) i en edicions noves els dibuixos són diferents. Crec que el mateix Hergé el va revisar.

    ResponElimina
  4. Alyebard, exacte, el porblema es treure les coses de context. Herge va revisar molts albums, canviant les imatges que pensava que eren racistes o masclistes. O podien ser problemàtiques, com el cas dels soldats, per això l'estel misterios es completament fantàstic, doncs no pot introduir cap element comptemporani i opta pel fantàstic.

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb l'Alyebard, eren altres temps i les coses (per sort) han canviat força. Però em sorprèn gratament saber que va demanar perdó per la seva actitud, i trobo que això l'honora.

    Ja ho diuen, rectificar és de savis.

    ResponElimina
  6. la meva maleta Herge diu "Perque he fet jo Tintin al Congo? jo hauria preferit enviar al TinTin a America però l'Abat Wallez m'ha convençut d'enviarlo al Congo,"la nostr colonia tan maca, que te tanta necessitat de nosaltres i per la qual cal animar vocacions colonials" A mi no m'agradava gaire...però em vaig deixar convèncer" de converses amb Herge de Numa Sadoul... hi han més declaracions d'aquests estil, explicant com l'Abat li guiava els guions...

    ResponElimina
  7. A partir del Lotus Blau i de la seva amistat amb Txang, Hergé va començar a documentar-se amb profonditat i a respectar totes les cultures que Tintín visitava. A mi "Vol 714" també és un dels que més m'agraden i té un guió molt rodó i ple de sorpreses. Diuen que "Lost" se n'inspira.

    ResponElimina
  8. Allau, es veritat, jo també ho havia llegit que l'amistat amb Txang va canvia la seva visió. No savia que Vol 714 havia inspirat Lost!

    ResponElimina
  9. EL MEU PREDILECTA ES UN ,QUE EL MEU PARE VA COMPRAR "PER SOTA EL TAULELL", NO TENIA "COLORINS"ERA SEPIA-NEGRE ,"TINTIN AL PAIS DELS SOVIETS"....VA SER TOTA UNA DESCOBERTA, LI VAIG SER FIDEL FINS QUE VAIG TROBAR "EL CURTO MALTES",PER CERT AMB TOT AIXO DE LO POLITICAMENT CORRECTA I EL BUENISME,CREC QUE SE NA FET UN GRAU MASSA.
    JUGANT AMB BCN-

    ResponElimina
  10. Jugant amb BCN, o sigui que el teu pare va compra un Tintin al Pais dels Soviets? Ostres, ara sera una peça de coleccionisme...A mi també m'agrada molt el Corto Maltes, per cert, vaig conèixer a Hugo Prat en Persona i em va convidar a una cervessa...Si, de vegades lo politicament correcte s'exagera, ja no es pot dir res...

    ResponElimina
  11. Vas coneixer l'Hugo Prat!!!! Nen, ja ho estas explicant!!! Et va signar algun àlbum!!! Corto Maltes for ever!! i Manara i les seves dones!!!

    ResponElimina
  12. Alyebard, m'has fet fer una entrada respondre't

    ResponElimina
  13. Oh! Has anat a topar amb un megafan de Tintín. Per mi el més genuí de Tintín és veure l'evolució dels àlbums. A mi m'encanten tots, del primer a lúltim (amb l'excepció del Llac dels Taurons, que és un pseudo-còmic).

    És genial veure com evoluciona el personatge, l'autor i el còmic en els diferents àlbums. I a partir dels Cigars del Faraó el nivell del Tintín és brutal.

    Jo a casa hi tinc un quadre amb la portada de l'Estel Misteriós, el meu primer Tintín, el de la seva descoberta quan jo era un marrec i el que em va introduir, ja per sempre, al món tintinaire!

    ResponElimina
  14. Porquet, cel·lebro que siguis fan de tintin...som una colla. Si, el pitjor es el llac dels taurons, fet pel cinema i d'alli es va treure l'àlbum. Es un treball nefast.A partir dels Cigars del Faraó, Herge va remasteritzar tots el seus antics àlbums i la qualitat es brutal.
    L'Estel misteriós es genial, també m'agrada molt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres