La patrulla X i jo

Quan ja era més grandet –sobre els dotze anys- algú em va deixar un còmic de la patrulla X. Era un dibuix molt diferent al de Tintin, més realista i els guions eren bastant més violents. Però una cosa que em va cridar l’atenció, era les relacions entre els protagonistes, encara més evident a Spiderman. Jo no sabia que el guionista era Stan Lee, de fet era el guionista de quasi tots els còmics de la Marvel. Tots tenien aquest punt de relacions d’amics però que ara es poden enfadar i traïr-se. De vegades un amic venjatiu podia ser pitjor que l’enemic i acabar col·laborant amb ell. No tinc que dir que em vaig enganxar a aquests “culebrons” i a classe, els “enterats” se’ls sabien de pe a pa. Al final el que més em va atreure va ser Spiderman, pel seu rotllo d’adolescent incomprès que la noia mai l’hi fa cas i té que suportar a la seva avia, a la que estima molt però no li pot explicar res. Els kioskos –quan els kioskos venien còmics, oh, si, aquesta època va existir, no hi havia botigues de comics- hi havia còmics antics, uns que eren com uns quadernets menys de dina4 amb unes tapes una mica dures i després els nous que van treure, ja en dina4 i menys pàgines. Jo preferia els quadernets, no he averiguat quina editorial els publicava, de fet no en guardo cap perquè també me’ls vaig vendre de gran. Vaig pensar –tonto de mi- que més endavant els recuperaria. Doncs bé, aquells còmics contenien un o dos capítols i després una mini història que no tenia rés a veure amb els superherois però feta per l’Stan Lee i el dibuixant de torn: Jack Kirby, Buscema, Steranko. Recordo un molt bo, que un jueu ex presoner d’un camp de concentració trobava el seu guàrdia nazi al metro de Nova York i el tirava a la via. Ara això ens sonaria a tòpic però aleshores era original. En fi, reivindico el nom de patrulla x, no x-men, que em demostra que el temps ha passat.

Comentaris

  1. Sí! Jo vaig entrar a la Patrulla X i a Spiderman gràcies als llibrets en blanc i negre de Vértice. Me'ls comprava el meu pare precisament al mercat de Sant Antoni. En tenia uns quants però cada cop es tornaven més cars, així qeu amb el temps he anat recuperant les mateixes històries en edicions més modernes i barates (i en color). Però no oblidaré mai aquells còmics fets pols, de tercerà mà, amb les aventures de la primera Patrulla, la de debò.

    ResponElimina
  2. Per cert, felicitats pel premi crac de cracs! http://lostartsecret.blogspot.com/2011/06/crack-de-cracks.html

    ResponElimina
  3. SM, ah, eren de vertice...si, m'oblidat de dir de la revenda del Mercat de Sant Antoni

    ResponElimina
  4. SM gràcies per dirme lo del premi, no en tenia ni idea

    ResponElimina
  5. Exacte, eren de Vértice, en format llibre, d'uns 20 cm. En tinc un munt, encara.

    Jo els vaig deixar de llegir quan van començar a aparèixer les noves generacions de superherois i ja no hi havia qui reconegués els grups.

    La Patrulla X, per exemple, per a mi sempre seran el professor Xavier, Cíclope, la Chica Maravillosa (Jean Grey, Ángel, la Bestia i El Hombre de Hielo.

    ResponElimina
  6. Erich H March, veig que ets un fan, a mi també em va passar el mateix, quan van començar a liar la troca ja em vaig passar a daltres herois...

    ResponElimina
  7. Quin shock va ser la dscoberta de la Patrulla X, oi? Ara llegeixo els primers números dels superherois de la Marvel i tots em semblen fets pel mateix patró, i em costa bantant trolbar-los la gràcia, però en el seu moment, em van flipar! Per cert, he dit ja que el meu preferit sempre ha estat el Daredevil?

    ResponElimina
  8. Leblansky, si que va ser un shock y Daredevil era dels millors...en aquells temps era com entra a la dimensió desconeguda

    ResponElimina
  9. Estic amb l'Enric: per mi la Patrulla sempre seran aquells cinc. Refuseu imitacions!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres