L’illa de Pasqua

Un avió surt a les vuit del matí de Santiago de Xile i arriba a les dotze del mateix mati a l’illa de Pasqua. L’ illa està situada enmig de l’oceà Pacífic.
Té una superfície de 163,6 km ² (Eivissa en té 572Km2) i una població de 3.791 habitants, concentrats principalment en Hanga Roa, capital i únic poblat existent. L’illa és un dels principals destinacions turístics del país, on hi han enormes estàtues conegudes com moais. Per preservar aquestes característiques, la Unesco va declarar aquest parc com a patrimoni de la humanitat el 1995.
Sembla ser que habitants de la Polinèsia, el segle IV després de crist, van colonitzar l’illa i van construir les enormes estàtues Moais, a qui adoraven, per tota l’illa i per fer-ho els habitants van extingir tota la fusta de l’illa per poder-los transporta de les canteres fins a ubicar-les davant la costa. La població deuria ser molt elevada, i posant els troncs sota les grans pedres a mode de rodes, els empenyien fins situar-los als seu lloc. Un cop allí, construïen uns andamis amb els que ha força d’estirar i empènyer, aixecaven les estàtues. La feina era duríssima, el menjar escàs i això va desembocar amb una guerra civil que eliminar a la població. De fet tot això son conjectures, doncs no se sap qui els hi va ensenyar a fer-les ni a transportar-les. Quan els espanyols va arribar a l’illa, al 1722, van quedar al•lucinats amb les estàtues però al preguntar als seus habitants, aquests no sabien dir qui les havia construït. Una segona expedició capitanejada per González de Haedo va arribar a l'illa. González de Haedo va traçar el primer mapa cartogràfic de l’illa i va prendre possessió de la mateixa per a la Corona espanyola en nom del rei Carles III, batejant-la com Illa de Sant Carles en honor al monarca. Però no va ser fins el segle XX que l’illa tindria repercussió mundial, quan el Noruec Thor Heyerdahl organitza l’expedició kontiki, al 1947, que consistia en navegar amb una balsa des de la costa de xile fins l’illa de Pasqua, volen demostrar que els habitants havien arribat del continent. De l’expedició escriure un llibre i se’n fer una pel•lícula que va guanyar un oscar al 1951, les imatges de les estàtues impactaren de tal manera en el naixent moviment ufològic, que començar un peregrinatge cap a l’illa que ha durat fins avui. S’han escrit i filmat moltes més pel•lícules de ficció i documentals. Però segueixen sense haver explicació per les monumentals estàtues. Els afeccionats als ovnis, veuen en això l’ajuda d’un poder extraterrestre i que per algun motiu obscur, després abandonar l’illa.

Comentaris

  1. Jo em pregunto per quin motiu els ufòlegs o els frikis de sèries com V o Star Trek sempre veuen ovnis, ET, extraterrestres o fenomens paranormals en totes les coses que són més difícils d'explicar... les coses, sovint, són moooolt més senzilles del que semblen!

    ResponElimina
  2. Si t’apartes de la racionalitat, el món és ple de misteris com el de l’Illa de Pasqua. Els ufòlegs fan la mateixa cosa que els deistes: tapen el misteri amb la primera explicació que la seva limitada lògica humana els fa passar pel cap.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Un altre lloc dels viatges pendents des que vaig llegir "Kon-Tiki" de petit...

    ResponElimina
  4. És un d’aquells llocs dels que sempre dic “quan reculli quatre duros m’hi agradaria molt anar”. Quan recullo quatre duros sempre hi ha d’altres coses més imprescindibles de fer.

    N’hauré de recollir vuit a veure si així hi ha més sort tot i que, ara per ara, massa època per recollir no és.

    ResponElimina
  5. porquet, doncs si, a saber si era una estatua de fertilitat...

    ResponElimina
  6. Alberich, si, la lògica la canvien per les seves explicacions misterioses...

    ResponElimina
  7. Alyebard, res, acomiadat del gòs beta i fas el viatge...

    ResponElimina
  8. Òscar, doncs es veritat, a mi em passa el mateix i no acabo anant enlloc, sort que sempre hi ha algu de la família que em lia a fer viatges d'aquests, que si fos per mi no em mouria de Barcelona

    ResponElimina
  9. Fa prop de 40 anys vaig viure una experiència curiosa amb els moais de l'illa de Pasqua al museu Marés. Un dia l'explicaré.
    M'ha semblat sempre un lloc fascinant!

    ResponElimina
  10. Enrich, tens que fer un apunt amb la teva història dels Moais, m'has deixat intrigadísim!

    ResponElimina
  11. Ja està bé voler veure misticisme i mesteris, si no el món seria molt avorrit. Ara a mi el misteri de l'Illa de pasqua em sembla molt poc misteriós.

    ResponElimina
  12. Eulàlia, si, potser això de l'illa de Pasqua té poc misteri però les estatues son intrigants...

    ResponElimina
  13. Les explicacions esotèriques poden ser simplistes, i respondre a mecanismes de pensament molt primari. Però alhora el món no es deixa explicar tan sols amb ciència i documents. Sempre hi haurà misteris (per sort). Ara tu imagina que ho sabéssim tot sobre tot, i res no ens provoqués curiositat, estranyesa o dubtes. Quin món tan avorrit, no?
    Per cert: a Mars attacks, els extraterrestres tiren a terra els moais de Pasqua jugant a bitlles. Em va semblar un gaga visual molt bo, dedicat als defensors de la teoria extraterrestre.

    ResponElimina
  14. LLuis, es veritat, el gag de Mars Attack, molt bo.
    Si, sense misteri tot es molt avorrit. Un secret: de vegades llegeixo revistes tipus "Mas allá" perquè son un filó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

Alex Soler, pintor de Barcelona

Espiritisme a Barcelona