Tintin al Congo prohibit

Yves Logghe. Ap
El còmic Tintín al Congo s'enfronta a un judici per racisme davant un tribunal belga, un procés impulsat per un ciutadà congolès que reclama la prohibició de l'obra o la introducció d'un missatge d'advertència sobre el seu contingut. El demandant, Bienvenu Mbutu Mondondo, considera que el còmic "fa apologia de la colonització" i constitueix "un insult per als negres", i per això sol•licita a la justícia belga que el retiri de la circulació i "el prohibeixi en tot espai públic", segons ha dit abans de comparèixer davant el tribunal.
El contingut de Tintín al Congo ja ha estat objecte de polèmica als Estats Units, França, Suècia i el Regne Unit --on per decisió judicial inclou un missatge explicatiu sobre el seu context històric--. Però ara es tracta del país natal del seu autor, Hergé (1907-1983), on el cèlebre reporter és una icona nacional.

L’acusació ha presentat aquest divendres els seus arguments davant el Tribunal Civil de Primera Instància de Brussel•les, que escoltarà l'altra part (la societat gestora dels drets de Tintín, Moulinsart, i la seva editorial, Casterman) d'aquí dues setmanes. El judici ha començat quan falta menys d'un mes per a l'esperada estrena mundial de la pel•lícula Les aventures de Tintín: el secret de l'Unicorn, que serà presentada a Brussel•les pel seu director, Steven Spielberg.

A partir de mitjans de novembre, els jutges decidiran si la distribució del còmic en el seu format actual és contrària a la legislació belga.

TÒPICS SOBRE ELS CONGOLESOS

La primera edició de l'obra data del 1931, quan el Congo era una colònia belga, i presenta els congolesos com "idiotes, mandrosos, incivilitzats i incapaços de parlar correctament", segons ha subratllat l'advocat de l'acusació, Ahmed al-Hedim, en la seva intervenció davant el tribunal. "La historieta inclou imatges i diàlegs basats en la ideologia de l'època, que propugnava la superioritat de l'home blanc sobre el negre per justificar el colonialisme", ha afirmat el lletrat.

El principal objectiu del demandant és "que l'obra no arribi als nens sense la supervisió d'un adult", i per a això sol•licita mesures com la inclusió d'un missatge d'advertència o d'un prefaci, o la restricció de la seva distribució en les seccions infantils de les llibreries.

Encara que sosté que "el problema és la visió de l'home negre que dóna el còmic en el seu conjunt", l'advocat ha citat diversos passatges, entre ells un en què Tintín ordena un grup de congolesos que aixequin una locomotora que havia descarrilat després de col•lisionar amb l'automòbil del reporter. El reporter i el seu gos, Milú, donen repetides ordres als natius amb frases com "¡Vinga, colla de mandrosos, a treballar!", mentre que un negre protesta per haver d'embrutar-se i un altre exalça la intel•ligència del protagonista.

En una altra de les vinyetes controvertides, Tintín assenyala la suma "2+2" en una pissarra davant una classe de congolesos i els demana que resolguin el senzill problema, però no obté cap resposta dels alumnes.

LA POSICIÓ D'HERGÉ

"No és Hergé qui està al banc dels acusats", ha subratllat el lletrat, que s'ha mostrat convençut que l'autor belga hauria fet costat a la posició dels demandants si visqués actualment.

El dibuixant, que va escriure l'obra amb només 23 anys i sense haver trepitjat el Congo, va admetre en una entrevista el 1949 que es va alimentar "dels prejudicis de l'època" a l'hora d'escriure-la, i que d'aquest territori sols coneixia clixés com que els negres "són iguals que nens grans".

L'advocat de Casterman i Moulinsart, per la seva banda, ha qualificat d'"inacceptable" la possibilitat d'incloure un missatge d'advertència en el còmic, perquè això "és una forma de censura" i significaria "culpar l'autor de racisme". A més, segons aquesta perspectiva "s'hauria de censurar o prohibir una part important de la literatura mundial", des de les obres de Charles Dickens i Mark Twain per antisemites fins a la literatura espanyola de l'època colonial, ha subratllat el lletrat Alain Berenboom.

La sèrie de còmics Les aventures de Tintín ha estat traduïda a uns 80 idiomes i se n'ha venut més de 230 milions d'exemplars arreu del món.

Article publicat a El Periòdico de Catalunya, l’1 d’octubre de 2011. (Agència Efe).

Comentaris

  1. No es pot negar que Tintín al Congo té una imatge fortament condicionada pel colonialisme de l'època. És evident.

    Però d'aquí a prohibir la seva venda, com he sentit en alguns llocs... crec que se'ns estan anant alguns temes de les mans.

    Prohibirem el Tintín però es seguiran produint injustícies socials i racials arreu del món, però oh! senyors, el Tintín al Congo haurà estat censurat.

    Llavors censurem mitja literatura mundial, com ja dius en el post, o totes les pel·lícules de Tarzan, o totes les de zulús, etc etc.

    Una miqueta de cap...

    ResponElimina
  2. Porquet, si, m'assembla que es una mida una mica exagerada...per exemple el Mein Kampf del Hitler està a les llibreries, el prohibirem perquè fa apologia del racisme? I, ei, que per a mi el feixisme el trobo fatal, però, no es millor que la gent el pugui llegir per després saber el que volen escollir?
    I del Tintin al Congo al Mein Kampf hi ha un abisme...

    ResponElimina
  3. El tema és complicat, no em sembla bé banalitzar-lo:
    -"Tintín al Congo" és clarament racista i a més a més, força dolenta. Sóc admirador de l'obra d'Hergé, però aquesta aventura la trobo dolenteta.
    A favor d'Hergé he de dir que amb els anys va evolucionar i es va mostrar força més respectuós amb les altres cultures.
    -Els europeus sempre ens fem els guapos defensant drets civils i llibertats, però això amaga una doble cara: depèn de què diguis del Rei d'Espanya, d'ETA o dels jutges i militars veuràs què et passa.
    -Jo diria que no som concients del mal que vam fer en l'època colonial, ni del que fem ara en la post-colonial. Trobo natural que els ciutadans africans es defensin com poden, i més encara si són ciutadans belgues i disposen d'instruments legals per a fer-ho.
    -Sobre nazisme i feixisme, cada país té normes diferents. Mira com tracten el tema a Alemanya o a França i veuràs que la difusió de material nazi està al codi penal. Per variar, Espanya es mostra més tolerant. Però si et mostres favorable a ETA en públic també vas a la presó.
    -Més enllà de riure's del que facin, crec que ho podem aprofitar per repensar el paper de la cultura "occidental" al món, i veure en què ens hem equivocat.

    En fi... jo no puc dir què està bé i què està malament, només vull aportar que aquest debat té molts factors.

    ResponElimina
  4. Segur que els còmics d'ara miren més el que diuen.
    La censura és molt difícil d'aplicar, crec que quan anem a comprar alguna cosa per nosaltres o pels nostres fills, ja ens la fem al nostre gust.

    ResponElimina
  5. Lluís, es veritat que es un tema complicat i estic amb tu que Tintin al Congo es un album molt fluix i algunes vinyetes son racistes. Ara, salvant a Mark Twain, molta literatura classica està en aquesta línia. Així, Robinson Crusoe ha estat tatxada de racista...

    ResponElimina
  6. jomateixa, en això tens raó, els pares donem als nostres fills els llibres que creiem convenients

    ResponElimina
  7. En un principi, quan totes les camises eren blaves i els braços s'enlairaven amb les mans obertes com si tinguessin un ressort, i els homes bevien Soberano i els negres i els xinitos eren estàtues dels domund i blabliblú, ser políticament correcte era el que calia. Era reivindicar un bon grapat de coses necessàries.
    Avui, ho és ser políticament incorrecte.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres