Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2011

La plaça de toros

Aquesta es una foto de la plaça de toros "Las Arenas" de Barcelona, cap el 1900. No sé qui és l'autor, em va venir en un missatge d'aquests que t'envien els amics. Els meus amics saben que m'encanten aquestes fotos del passat de llocs, sobretot de Barcelona. En aquest enllaç podeu veure una foto pressa aquest estiu de com s'ha reformat aquesta plaçahttp://elmercatdesantantoni.blogspot.com/2010/06/las-arenas.html

Quedem al Zurich?

Aquesta foto la vaig fer pels voltants de 1982. No ho sé exactament. El bar del fons era el Zurich, amb la seva terraça, ocupat avui en dia pel triangle, on hi ha l'fnac de plaça Catalunya. Era el lloc de trobada, "quedem al Zurich". Mentre t'esperaves sempre et podies prendre una cervesa.

Setmana Santa

The Who

Bona Pasqua a tothom

Els morts que caminen

L'altre dia vaig agafar la bicicleta, cosa que no feia des de l'any passat i me'n vaig anar fins el nou centre de les Arenas, i em vaig ficar a l'fnac a tafanejar. I em vaig trobar el primer volum del WalkingDead, que feia temps que buscava. Es el còmic en el que es basa la sèrie de TV. El guió es del Robert Kirkman i no està gens malament. Evidentment va de Zombies, però com molt bé escriu Kirkman, més aviat va de la super vivència de l'èsser humà davant la mort. La sinopsi, per si algú no ha vist la sèrie, va d'un policia nord americà que després d'un tiroteig perd el coneixement i desperta en un hospital. Ha estat en coma unes setmanes, durant les quals un virus ha afectat als humans i ha convertit en una part en Zombies i l'altra part intenta sobreviure com pot. Com transcurreix als Estats Units, es molt nord americana, però si supereu els vostres prejudicis, us trobareu en una narració i un dibuix que et va fent llegir les pàgines, com aquells vel…

Bruce Lee tampoc ha mort

Quan era petit, també volia ser Bruce Lee, el lluitador marcial. M’imaginava que venien uns atracadors i jo a base de patades i cops, els tombava com feia el gran Bruce Lee. Em vaig fabricà uns “linchacos” amb unes fustes i la cadena d’un pany, i entrenava davant del mirall. Els nens de la meva classe de sisè, sabíem de memòria els cops amagats marcials. El dia que vaig veure “operació Drac” va ser emocionant: mai havia vist al Bruce Lee repartir tanta llenya. Imitat pels postmoderns de Matrix i d’altres, Bruce Lee mai passa de moda, ara les pel•lícules, tinc que reconèixer que algunes si. Tot i amb això he llegit a internet que Bruce Lee viu en una illa apartada d’Asia i que va rebutjar el món comercial del cinema per un altre més Zen.