Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2011

L'home a la teulada. Les imatges

He tornat a la teulada per veure a on havia vist les "figures" i sorpresa! L'home està penjat de l'antena, al 00:15 poseu la pausa i el veureu a la part superior. Porta una samarreta de color vermell. Casualitat? Està arreglant l'antena?. Cinc minuts després s' havia volatitzat.

L’illa de Pasqua

Un avió surt a les vuit del matí de Santiago de Xile i arriba a les dotze del mateix mati a l’illa de Pasqua. L’ illa està situada enmig de l’oceà Pacífic.
Té una superfície de 163,6 km ² (Eivissa en té 572Km2) i una població de 3.791 habitants, concentrats principalment en Hanga Roa, capital i únic poblat existent. L’illa és un dels principals destinacions turístics del país, on hi han enormes estàtues conegudes com moais. Per preservar aquestes característiques, la Unesco va declarar aquest parc com a patrimoni de la humanitat el 1995.
Sembla ser que habitants de la Polinèsia, el segle IV després de crist, van colonitzar l’illa i van construir les enormes estàtues Moais, a qui adoraven, per tota l’illa i per fer-ho els habitants van extingir tota la fusta de l’illa per poder-los transporta de les canteres fins a ubicar-les davant la costa. La població deuria ser molt elevada, i posant els troncs sota les grans pedres a mode de rodes, els empenyien fins situar-los als seu lloc. Un c…

La patrulla X i jo

Quan ja era més grandet –sobre els dotze anys- algú em va deixar un còmic de la patrulla X. Era un dibuix molt diferent al de Tintin, més realista i els guions eren bastant més violents. Però una cosa que em va cridar l’atenció, era les relacions entre els protagonistes, encara més evident a Spiderman. Jo no sabia que el guionista era Stan Lee, de fet era el guionista de quasi tots els còmics de la Marvel. Tots tenien aquest punt de relacions d’amics però que ara es poden enfadar i traïr-se. De vegades un amic venjatiu podia ser pitjor que l’enemic i acabar col·laborant amb ell. No tinc que dir que em vaig enganxar a aquests “culebrons” i a classe, els “enterats” se’ls sabien de pe a pa. Al final el que més em va atreure va ser Spiderman, pel seu rotllo d’adolescent incomprès que la noia mai l’hi fa cas i té que suportar a la seva avia, a la que estima molt però no li pot explicar res. Els kioskos –quan els kioskos venien còmics, oh, si, aquesta època va existir, no hi havia botigues …