La productora

Quan al 1976 es va morir Franco, una série de productores de cinema es van dedicar al gènere de l’erotisme i l’humor. Actors com Mariano Ozores, José Luís Sacristán , Antonio Landa, Pajares, Esteso i fins i tot José Luís López Vázquez, es van dedicar al destape. El públic estava àvid de películ•les amb striptease, es dir, nuus femenins i el sector els hi va donar el que volien. Guions rancis que recorden a les comèdies de Tània Doris i Luís Cuenca. Amb la massificació del vídeo, les productores va orientar la seva producció cap els videoclubs. Algunes pel•lícules a partir de mitjans dels anys vuitanta es varen distribuir directament al vídeo club.


Paral•lelament neixen editorials de caire pornogràfic i eròtic, que editen revistes ja siguin de fotografies o en còmic. Algunes d’aquestes editorials arriben a exportar la seva producció. Estan compostes per un autònom que produeix, un periodista, un dissenyador i un fotògraf. Les models i els dibuixants es paguen com externs i ja tenim editorial. Vaig estar a punt de treballar per una d’aquestes editorials, però finalment vaig preferir una agència de publicitat, més que res perquè era un treball molt monòton i avorrit de maquetar fotos i més fotos sense pràcticament text. L’Editorial estava ubicada en una torre de la Bonanova i l’amo era un Suec afincat a Catalunya des dels anys seixanta. Ell i la seva dona havien aixecat el negoci i ara inclús venien part de la seva producció a Suècia. Crec que amb l’entrada d’internet, aquestes revistes s’han convertit en portals de web o han tancat. Però varen tenir una època daurada, on els diners es feien a cabassos, dies de xampany i luxe.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres