La noia de la carretera

Avui aquesta tarda he quedat amb un client a Sant Cugat i he anat per la carretera de la Rebassada. M’agrada aquesta carretera, d’entrada veus tot Barcelona panoràmicament i després t’endinses al bosc de Collserola, que fa que oblides que a només dotze quilometres hi ha una ciutat de milions d’habitants. Es veuen antigues cases senyorials del temps del noucentisme,d’aire austríac, de quan la gent pudent vivia allí. El sol, vermell com una taronja lloca, s’estava ponent. Abans d’arribar a la Floresta, me’n recorda’t del meu amic que va recollir un cop una noia que feia autoestop. La noia anava a Sant Cugat i el meu amic la va portar. No tenia ganes de parlar, per més que li va fer algunes preguntes, però el meu amic va pensar que era normal, doncs no la coneixia de res. Van seguir en silenci unes quantes corbes i tampoc gosava mirar-la, doncs semblava que s’incomodava. En un revolt, va voler tornar a intentar encetar una conversa i va ser aleshores quan la noia va obrir la porta i va saltar del cotxe. Per sort, no anava a més de seixanta per hora, però va frenar i va baixar del cotxe per veure si s’havia fet mal però ja no la va veure. Va mirar carretera amunt, carretera avall però no se la veia per enlloc. Inclús va cridar un parell de cops, però res. La noia s’havia esfumat i segons el meu amic, era quasi impossible, perquè si s’hagués anat corrents, l’hauria vist. Arribats aquest punt, fem conya de si havia pres alguna copa de més però ell diu que no, que estava ben seré i que havia tornat a passar amb el cotxe per a veure si la veia i rés. De fet tot hauria quedat així, si no fos perquè varem conèixer un altre noi, que a l’escolta la nostra conversa dins d’un bar va dir que a ell li havia passat el mateix, al mateix revolt. Sé que hi ha una llegenda urbana sobre les noies que desapareixen a les carreteres perquè havien tingut un accident i el seu esperit està condemnat, però el meu amic i aquest noi asseguren que això els hi va passa.

Comentaris

  1. Aris, és verídica la història??? Ja m'estic començant a cagar... que jo l'agafo molt sovint aquesta carretera!

    Saps però, quina trobo més bonica de carretera, la que li diuen la carretera de Cerdanyola o del cementiri. Creua Collserola des del cementiri fins a Cerdanyola i és molt més solitària i selvàtica que l'altra... calla que encara m'està agafant més por!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he omitit que finalment algu ens va dir que podria ser una noia que viu per allí que va està un temps en tractament...

      Elimina
  2. Aquesta deu ser una de les "llegendes urbanes" o noves llegendes més extesa pel planeta, i el relat sempre segueix exactament els passos que expliques: sempre és un amic el qui ho ha viscut, però aquest "amic" mai no és el narrador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, doncs si, es ja un clàssic. Potser d'aqui uns anys ho estudiaran com exemple els alumnes...

      Elimina
  3. esta leyenda ¡¡¡ por Dios ¡¡¡ venga ¡¡ánimos ¡¡¡ salut

    ResponElimina
  4. Com és que aquesta llegenda s'ha estés tant a tot el planeta?
    Potser ens que a tots ens agradaria que fos veritat?
    O que ens hagués passat a nosaltres?
    O potser és només el morbo del misteri?

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, es curiós, ja sembla el diluvi universal que quasi totes les religions el tenen amb una versió o una altra. Jo crec que som morbosos.

      Elimina
  5. I això, al costat de casa meva, i jo sense saber-ho!
    Crec que cada carretera té la seva noia de blanc, que t'avisa del revolt perillós...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al passa per la Floresta em vaig recordar de tu, haura vist mai la noia?

      Elimina
  6. El meu amic se la va trobar i la va dur per la carretera de les costes del Garraf!!! hi,hi
    El comentari de El Porquet, m'ha fet pixar de riure !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. es veritat que també explicaven una història així a Sitges....he he

      Elimina
  7. Sóc una incrèdula, son llegendes urbanes:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja també pensava com tu fins que el meu amic m'ho va explicar...;)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres