La guerra interminable

Joe Haldeman es un escriptor nord-americà de ciència ficció, guanyador dels premis Nebula i Hugo, un dels guardons més prestigiosos de la SF. Va ser soldat al Vietnam i al tornar, va començar a escriure aquesta sèrie de ciència ficció, La Guerra interminable, on l’humanitat té d’enemics uns misteriosos extraterrestres anomenats Taurins, perquè venen de la galàxia Alfa Taure. El fet es que els humans, al sentir-se amenaçats per una nau extraterrestre, obren foc contra ella i això desencadena una guerra que durarà anys. Els humans descobreixen els salts temporals i envien tropes a través del temps per sorprendre als Taurins i tot s’embolica més. Joe Haldeman construeix una epopeia antibèl·lica, amb molts paral·lelismes a la guerra del Vietnam. Els soldats, uns voluntaris, d’altres reclutats a la força, volen que la guerra acabi però aquesta no sembla tenir fi. Finalment a la segona part, titulada, Lliure per sempre, s’ha arribat a una pau amb una solució salomònica: L’humanitat es tota un clon com ho son els Taurins i ja no hi ha ningú diferent perquè tots pensen igual. Només uns quants soldats que tornen dels salt temporals son aïllats en un planeta del que no poden sortir fins que el sistema els inutilitzi mentalment en una operació quirúrgica. Els soldats es rebel·len i... teniu que llegir la novel·la, en aquest cas el còmic, dibuixat per Marvano, alias de Mark Van Oppen, un dibuixant belga, que jo considero un dels millors dibuixants de còmics actuals. El disseny de naus i vestits, estan a l’altura del mestre Moebius, tot i que es nota una diferència de la primera part, dibuixada als anys noranta, a la segona part feta al dos mil, on el dibuixant a evolucionat moltíssim. Ridley Scott ha comprat els drets per filmar-la. 

Comentaris

  1. M'agrada la ciència; la ficció una mica menys. Ara bé, quan la ficció és creïble, o sí més no intel·ligent, en el sentit de que proposa coses poc o gens probables però no totalment descabellades, em deixo portar. A part de Arthur Clark i Asimov, però, no he anat gaire més lluny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joe Haldeman es graduat en Física, en l'especialitat d'Astronomia, i es nota quan parlar sobre quasars, forats negres i demés. A mi em passa que no m'agrada la fantasia i si Clark i Asimov

      Elimina
  2. Molt bo el comentari del brian. Jo faig el complementari: m'agrada la ficció, i la ciència una mica menys. O en tot cas, deixem-ho en què la ciència té una bona part de ficció, que és allò que li dóna atractiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden les teories, l'especulació, encara que després potser no es puguin provar. Per mi ciència ficció es quan Cristobal Colom va proposar una nova ruta per anar a les Indies...

      Elimina
  3. Ei, aquest se m'havia passat, gràcies per la recomanació. I a propòsit de la polèmica ciència / ciència-ficció, a mi m'agraden molt les dues coses... i moltes altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu que t'agrada l'Scott Card, aquesta història va en aquesta línia...
      en quan a la polèmica, suposo que la ciència d'alguna forma es ficció fins que demostra la teoria

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres