Tardi

Jacques Tardi es un dibuixant de comics francès nascut a Valence el 1946. Va començà dibuixant per la mítica Pilote al 1970 guions de Jean Giraud, alias Moebius, que aleshores dibuixava el tinent Blueberry. Al 1974 Jean Giraud i una colla de dibuixants del Pilote decideixen independitzar-se de Dargaud i muntar la seva pròpia revista, Metal Hurlant i s’emporten a Tardi. A Dargaud els hi diuen que en menys d’un any tornaran a Pilote, sense diners i sense feina. Per sort, no va ser així, i al 1974, Tardi crea les aventures d’Adele Blanc Sec, una heroïna feminista en una França de començaments del segle XX, amb societats secretes, adoradors del diable i científics bojos. Després de Tintin i Corto Maltesse, ningú m’ha fet fruir tan llegint comics. Després va adaptar les novel·les negres de Leo Malet i son un altre plaer, Boira al pont de Tolbiac o Carrer de l’estació 120, demostra que no cal ser a Nova York  per fer una bona història de detectius i que una ciutat com Paris a la postguerra pot ser igual de perillosa. Fa poc Norma Editorial ha reeditat les aventures d’Adele Blanc Sec en tres volums, un bon obsequi pel dia de Sant Jordi.

Comentaris

  1. Vaja, així que aquests dibuixants de Pilote van fer com els de Bruguera que van fondar "Tio Vivo" però a ells no lis va sortir bé la jugada i van vendre la capçalera a Bruguera.
    M´agrada Tardi que vaig descobrir a "El Vibora" Té uns còmics molt bons ambientats a la Primera Guerra Mundial. Llàstima que la pel.licula "Adele y el misterio de la momia" fou tan decebedora. Salut. Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, van fer com el Tio Vivo i els hi va funcionar, ara son Les humanoides Associes.
      A mi la pel.lícula tampoc em va agradar prefereixo el comic

      Elimina
  2. Uf! Un dels mites de la meva joventut... quantes hores vaig passar llegint els àlbums negres d'aquest geni, i extasiat amb l'Adèle...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo també m'extasiava amb l'Adèle, m'hauria agradat conèixer una de debó d'Adele

      Elimina
  3. Quina satisfacció, saber que els de Dargaud es van quedar amb un pam de nas! Estic d'acord amb el Miquel, llàstima que aquí les coses anéssin tan diferent, caram! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. també era una altre época, els anys setanta i a França, la bande dessinee estava en ple explosió

      Elimina
  4. No el coneixia, Aris. Em vaig quedar amb Tintín i Astèrix jo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs tel recomano, els guions son realment bons com el tintin

      Elimina
  5. Una bona oportunitat per recuperar tardí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs si, aquesta reedició val la pena

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres