El Roto


Hi ha alguna cosa que fa que les vinyetes de El Roto, pseudònim d’Andrés Rábago (1947)  sempre em facin pensar i connectar, doncs molts cops la seva ironia em recorda que no sóc l’únic que pensa així. El roto va començar al 1968 a publicacions com hermano lobo o Codorniz, i al 1976, amb la publicació de Totem es va transformar en Ops, a mi no es que em desagrades aquest estil, però sempre pensava que darrera d’ell tenia que haver-hi un escriptor punyent i m’acabava llegint o mirant els seus còmics. Amb el Roto, però, el traç blanc i negre i grisos es diferent i – no se perquè – em recorda el Goya fosc i negre de l’ultima època. A l’fnac han decidit fer una exposició de les seves vinyetes dedicades a la crisi fins el 14 de juny.

Comentaris

  1. M'agrada molt El Roto i he vist l'expo de la FNAC. Hi ha una vinyeta que em va quedar gravada, on es veu un senyor amb traje davant d'un paper que diu "unos tienen mucho y otros nada, pero la media es la correcta". Bona entrada, Aris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. molt bona aquesta vinyeta que descrius, de fet en té de molt bones...

      Elimina
    2. Boníssima! És el resum del pensament científic, que alguns volen pintar com la panacea mental...

      Elimina
    3. Lluís, volen fer veure que tenen molts masters però al final ho decideixen tot així, amb l'horoscop

      Elimina
  2. El Roto és una de les veus més assenyades del panorama actual. Les seves vinyetes són més que una editorial de diari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. per mi El Roto es d'aquests dibuixants de diari que es com si escrivisin una columna

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

El cronovisor del Vaticà