En el Manicomi (Amb el permís d'Edgar Allan Poe).


Durant unes curtes vacances, vaig visitar un amic que vivia al camp. Aquest amic meu em va proposar anar a un manicomi proper, del qual coneixia el director. El meu amic era psicòleg, però actualment només escrivia articles per a revistes i diaris. Em va explicar que el manicomi el dirigia un psiquiatre amb l'ajuda dels seus interns, els quals no estaven tancats, sinó que podien sortir i entrar al seu gust. L'endemà, després d'esmorzar, em va apropar amb el seu cotxe fins al manicomi. Pel camí va recordar que tenia una cita ineludible en la Univesitat. Així que em va deixar a la porta del manicomi, i se'n va anar a tota velocitat per la carretera que havíem vingut. Vaig trucar al timbre i un home calb i gros em va sortir a obrir. Li vaig explicar que tenia cita amb el Doctor Jodorosky i que veia de part del meu amic. L'home va demanar que el seguís. Era un edifici centenari reformat i repintat. Feia olor a lleixiu i semblava tot molt net. L'home em va conduir a un menjador, on hi havia un grup de persones que estaven esmorzant. Un d'ells, amb barba blanca, que vaig suposar que seria el Doctor.
em va demanar que m'assegués.
- Així que vostè és amic de Mendoza. Segui, preneu-vos un cafè.
Va començar parlant-me del lloc i dels seus inquilins. Dels nous mètodes. De que alli ja no es feien lobotomies. Davant nostre hi havia una noia jove, maca, però amb cara de deprimida.
- Es creu que és una comtessa- em va comentar l'home de la barba blanca, - una vampiressa de Transsilvània. De vegades té moments de lucidesa i veu la realitat com ara i es queda callada sense dir res. Però provi aquests panets recent fornejats-
Vaig provar un dels panets i realment estaven bons. En aquestes que va arribar l'home de la porta i li va dir alguna cosa a cau d'orella al Doctor. Aquest va posar mala cara.
- Vaja! S'han amotinat! Correm perill, havíem tancat a un grup de bojos molt perillosos en una cel · la i han coseguido tirar la porta. S'ha d'anar immediatament. L’escortarem fins a la porta.
L'home calb em va portar cap a la porta, quan de cop va aparèixer un altre furiós home, vestit amb una bata blanca, i va començar a forcejar amb ell. Jo vaig intentar escapolir cap a la porta, quan vaig trobar a uns policies que em van detenir. Em vaig identificar amb tots els carnets que vaig poder i em van explicar que els malalts havien tancat al Doctor Jodorosky i els guardians en una cel · la i s'havien apoderat del manicomi. Un policia em va deixar amb el cotxe al poble del costat des d'on vaig trucar al meu amic. Vaig estar pensant que l'home de la barba no era més que un intern, cap del motí i vaig tenir un calfred de l'a prop que havia estat potser de la mort.

Comentaris

  1. Em sembla que fa temps vas fer un conte semblant, no? Això de que canviïn els papers i els metges estiguin tancats mentre que els bojos andan sueltos m'agrada... No crec que haguessis mort, els bojos no acostumen a ser violents!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ui, que potser ja el vaig possar i no m'enrecordava...m'has descobert!

      Elimina
  2. Com que de tots els contes se'n pot extreure alguna lliçó, la d'aquest és per pensar-hi: no sempre és evident que qui tenim al davant estigui bé del cap o no. Hauríem pogut anar cada dia a esmorzar amb ells i la vida hauria continuat tan feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, no hi ha una linea tan clara que separi bojos i normals

      Elimina
  3. Hi ha un conte del García Márquez que et resumeixo breument:
    -una noia es queda tirada a la carretera per una pana del cotxe
    -fa auto-stop i la recull un autocar que porta els malalts d'un manicomi al centre
    -quan arriba a l'hospital explica la seva història, li diuen que molt bé
    -encara està tancada al manicomi, la família la visita de tant en tant i es fan creus que embogís tan depressa però què hi farem.

    ResponElimina
  4. Ja ja molt bona la reaccio de la familia

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres

Cocodrils a les clavegueres de Nova York