La llegenda del conill


Si hi ha una cosa que m’agrada, son les llegendes, les que viatgen a través de les persones, d’unes a d’altres.  Aquesta història me la va explicar una companya de feina. Em va dir que feia poc que la seva família s’havia mudat a una urbanització nova, en una casa unifamiliar. Varen comprar un gos perquè sempre havien volgut tenir un. El gos era molt jove i quan el deixaven lliure, s’escapava pel barri. Després tornava amb coses que es trobava i les enterrava al jardí. Els veïns de la casa del costat els van convidar a sopar com a benvinguda. Tenia una nena petita que els hi va ensenyar la seva mascota: un conill nan. Van passar els dies i un cop va arribar el gos portant a la boca, el conill nan mort!. Van castigar al gos i van dir de portar-lo al veterinari. Però, i el conill?. Se’ls hi va ocórrer  comprar-ne un altre, total tots els conills son iguals, i varen anar a la casa dels veïns i els hi van ficar el nou conill dins la casa. Pensaran que se’ls hi ha escapat i tots contents. Uns dies més tard es van trobar els veïns i els hi varen explicar que havia passat un succés molt estrany. Resulta que es va morir el conill nan de la nena i el varen enterrar amb tot un ritual al jardí, i he aquí que la tomba del conill s’havia obert i es van trobar un conill idèntic per casa. Si no fos perquè eren agnòstics, haurien pensat en la resurrecció. 

Comentaris

  1. No sé si és real però la història és molt bona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he he es una llegenda urbana però sembla real

      Elimina
  2. Et presento (per si no la coneixies) una llegenda fabulosa sobre conills:
    http://youtu.be/9TZ7H2Kni0k

    ResponElimina
    Respostes
    1. no, no la coneixia, però els autors si, m'agraden molt, fan animació amb figures...es genial

      Elimina
  3. Aris: aquesta mateixa història la vaig llegir al llibre Cuentos de terror (Grijalbo) concretament al relat "El devorador de sombras" de Gregorio Morales, però allà era més truculent: és tractava d´un nadò i no dún conill. Salut i llarga vida a les llegendes urbanes i rurals. Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tindre que buscar el llibre. Ja suposava jo que la història era una llegenda, com moltes daltres, es van canviant però el nucli de la història es manté.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres

Cocodrils a les clavegueres de Nova York