La Residència


Durant una temporada vaig anar a treballar voluntari a una residència de gent gran. Volia fer alguna cosa útil, ajudar i un company d’estudis em va convèncer d’anar a una residència de la tercera edat. La residència era un pis vell on hi vivien una trentena de vellets. La majoria estaven senils, no recordaven les coses, eren com nens petits. D’altres simplement les seves famílies els havien ficat allí perquè no tenien temps per cuidar-los. Quan entraves per la porta t’envaïa un olor a orins i suors al que poc a poc t’acostumaves. Els voluntaris simplement teníem que fer-lis companyia, xerra amb ells, jugar a algun joc de taula com cartes o dominó. De quan en quan fèiem ball: posaven discs de cançons antigues i ballàvem amb ells, pasodobles, cha cha cha, vals. Poc a poc agafaves amistat, tot i que no gaire, perquè podia ser que arribessis una setmana i el vellet ja no hi era. Havia passat a millor vida i un altre ocupava el seu lloc. Alguns d’ells guardaven les seves fotos del marit o el fill que havia mort i t’explicaven la seva vida. N’hi havia una que en un armari guardava més de vint ampolles de colònia de diferents marques, totes plenes sense obrir: cadascuna era una visita d’algun parent. Amb el temps hi deixaves d’anar i un altre voluntari et substituïa.

Comentaris

  1. Los abuelos son los más desprotegidos del sistema..., más que los niños...a los niños todos están dispuestos a recogerlos...a los abuelos los abandonan....salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, es como lo dices, a un bebe todo el mundo lo quiere cuidar, a un viejo en cambio menos

      Elimina
  2. Potser el curs que ve demanaran voluntaris a primària, per estalviar-se uns dinerets i donar confiança als mercats.
    Durant la meva joventut, sobretot, vaig fer molts voluntariats (a les olimpíades del 92 no, per descomptat). Ara tinc clar que mai més no en faré per cap institució. Sí per a qualsevol inicitiva clandestina, rebel, okupa o fora de la llei en general.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, una bona solució per les retallades, convertir-nos a tots en voluntaris. No els hi donis idees, que al final les faran.

      Elimina
  3. La qualitat moral d'una societat es veu en la manera en que cuida al seus vells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs si, antigament s'heredava la casa i el vell...

      Elimina
  4. Suposo que és d'aquestes experiències que et fan canviar la visió que tens de la vida. Abans, els avis eren peces cabdals en la vida familiar; eren, sobretot, els transmissors del coneixement i de l'ètica que ens lliga amb el passat, amb el que som. En els hem tret de sobre i acabarem pagant aquesta alienació social.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, em va canvia. Ara penso si jo també acabaré així...

      Elimina
  5. El pitjor es que no pensem que si arribem a grans ens espera el mateix o pitjor encara , ja que amb la pensió que ens quedarà no podrem pagar ni un asil com el que ens expliques , els nostres joves ens arraconaran perquè hauran vist que nosaltres ho hem fet amb la nostre gent gran, en altres cultures a la gent gran se la tracte amb molt respecte i es cuidada per la família fins el final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, es veritat, ni podrem ni pagar una residència, acabarem sota un pont, quin horror!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

El cronovisor del Vaticà