Les cares de Belmez


Les cares de Belmez es ja un classic de la parapsicologia i els fenòmens paranormals. Tot va comença el 1971, quan María Gómez Càmara, un dia, va descobrir al terra de la seva cuina unes taques que semblaven unes cares. Era el final del franquisme però aquests tipus d’històries interessaven a la població i en un telediario van fer un petit reportatge sobre el fenómen. El 1974 Jiménez del Oso tenía un petit apartat al programa todo es posible en domingo i també en va parlar. La llegenda es va estendre. Al 1976, quan Jiménez del Oso va tenir el seu programa Más Allá, va ser un clàssic que apareixia de quan en quan. Mentres tant, cents de curiosos visitaven la casa de María a Bélmez de la Moraleda, a la província de Jaen. La senyora va començà a rebre propines i a més cases van aparèixer aquelles misterioses taques en forma de cara. Fins arribar als nostres dies, en que l’ajuntament de Bélmez ha projectat fer un museu sobre les cares amb fons públics europeus. La senyora María va morir el 2004 i ara la casa l’ensenyen els seus hereus. Diuen que les cares son dels morts que hi ha enterrats sota la casa de María, que antigament era un cementiri medieval àrab.

Comentaris

  1. He, he... Tot un fenomen mediàtic. Els anys 70 van ser prolífics en aquests temes. Explica, explica què passava a Nules!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ho he tingut que busca a Internet, no m'enrecordava!

      Elimina
  2. Recordo que finalment es va atribuir el fenòmen a la pròpia María, que sembla que generava alteracions quàntiques per allà on passava. A mi em va decebre el poc nivell de grafisme que mostraven els dibuixos, l'escàs valor artístic de l'enorme mural.
    I ara l'Enric m'ha deixat intrigat i espectant amb això de Nules...

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, la veritat es que els dibuixos son molt naïf.
      En quan a Nules, m'ha donat un a idea per una entrada...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

Alex Soler, pintor de Barcelona

Espiritisme a Barcelona