Els templaris


Els templaris va ser una ordre religiosa  que va ser aprovada pel Papa de Roma sobre el 1118, els membres de la qual no eren només religiosos si no també soldats. El seu objectiu era protegir als pelegrins que anaven a Jerusalem o a Santiago dels lladres o enemics de l’església Catòlica. Els fundadors dels templaris eren originàriament francesos però aviat s’extene per tot Europa i la part oriental del cristianisme. Un altre de les seves característiques, es que feien les vegades de banc, es a dir, perquè els pelegrins no portessin diners damunt, els entregaven als templaris a França i aquests els hi tornaven a Jerusalem o on haguessin  assentaments templaris, previ acord. També foren prestamistes, així Felip IV de França els hi acabar devent una fortuna, que al no poder pagar, es decidir a tancar l’ordre acusant-los d’heretges i blasfems i executant a tots els templaris que plantessin cara al seu exèrcit. Això fou al 1312, coincidint amb la pèrdua definitiva de Jerusalem a mans dels musulmans i amb l’aturada de les creuades.
Al judici que se li va fer al Gran Mestre dels templaris abans de cremar-lo a la foguera, se’ls va acusar de adorar el diable i que al ritual d’iniciació que tenia que passar un cavaller templari, tenia que besar el cul del Bafumet, una figura representativa del diable. També de que practicaven la sodomia entre ells i que s’havien endut l’arca del temple de Salomó de Jerusalem amb el seu tresor. Jacques Molay, últim Gran Mestre del temple ho va confessar tot sota tortura, menys on estava el tresor. El Papa de Roma en un principi volia que se’ls hi perdonés la vida, però davant de la pressió del rei Francès, va acceptar els fets, tot i redactar un document de disconformitat amb com s’havia portat l’assumpte. Molts templaris de d’altres països es varen passar a l’ordre dels hospitalaris, que es va quedar en part de les possessions dels templaris, fora de França on tot va anar a mans del monarca. Els templaris varen tenir contactes amb els musulmans i les seves diferents varietats, així com d’altres religions orientals. Els vots de pobresa i castedat dels seus membres eren bastant extrems, fet que inquietava profundament a Roma, així com que solien adaptar-se a les costums dels diferents països orientals que varen estar. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

El cronovisor del Vaticà