Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2012

L’antena de cotxe que captava extraterrestres

Una vegada em va passar que algun brètol em va trencar l’antena del cotxe. Com que era d’aquestes que son fixes, vaig decidir canviar-la per una d’aquelles que es poden treure i posar quan et doni la gana. Vaig anar a veure a un mecànic que es dedica això i li vaig demanar que la canvies.-I com la voldrà, roadstar, pioner...?--No sé, alguna barateta.-M’acaben d’arribar unes xines que son baratíssimes.Com que estem en crisi, vaig optar per les xines.-si te la tornen a trencar, en tinc moltes i van amb rosca.O sigui que estava claríssim. Al dia convingut, li vaig portar el cotxe pel matí i a la tarda ja la tenia col·locada. Amb la nova antena, ja podia buscar emissores de ràdio quan viatjo i així escolto notícies, música. Només tenia una pega, de tan en tan, s’interrompia uns segons i s’escoltava uns sorolls metàl·lics. Però vaig pensar que per una vegada que passava de tan en tan no era important. Li vaig comentar al mecànic.- Segurament es el RDS, el sistema que té la ràdio per detect…

La guerra interminable

Joe Haldeman es un escriptor nord-americà de ciència ficció, guanyador dels premis Nebula i Hugo, un dels guardons més prestigiosos de la SF. Va ser soldat al Vietnam i al tornar, va començar a escriure aquesta sèrie de ciència ficció, La Guerra interminable, on l’humanitat té d’enemics uns misteriosos extraterrestres anomenats Taurins, perquè venen de la galàxia Alfa Taure. El fet es que els humans, al sentir-se amenaçats per una nau extraterrestre, obren foc contra ella i això desencadena una guerra que durarà anys. Els humans descobreixen els salts temporals i envien tropes a través del temps per sorprendre als Taurins i tot s’embolica més. Joe Haldeman construeix una epopeia antibèl·lica, amb molts paral·lelismes a la guerra del Vietnam. Els soldats, uns voluntaris, d’altres reclutats a la força, volen que la guerra acabi però aquesta no sembla tenir fi. Finalment a la segona part, titulada, Lliure per sempre, s’ha arribat a una pau amb una solució salomònica: L’humanitat es tota …

on the road again

Ja estic de nou a la carretera. Intentant escriure anmb un smartphone a 600 km de distancia. A prop ddel teu poble leblansky.No puc evitar les erades,ja em perdonareu. Aviat veure el mar, fa molt bon dia, vaig per una carretera d'Alacant i el sol em bronzeja la cara. Que bonic que es el paissatge.