Funeralia

Un altre cop el meu col·lega Lluís Bosch m’ha suggerit l’entrada, enviant-me un anunci per aprendre la carrera detreballador de tanatori, un sector que segons diuen, no te tanta crisi com daltres, doncs feina no li falta. Això m’ha recordat que fa vint anys, servidor era el dissenyador gràfic d’una Editorial de Productes Esportius i un dia un dels socis va portar un amic que va muntar la primera Fira de productes funeraris, crec que a Girona. Li vaig fer un anunci per una de les revistes que imprimíem però no em vaig guardar cap còpia. El senyor portava uns quants catàlegs de taüts que em va deixar perquè m’inspirés i la veritat, sorprenia. Al poble de la meva dona, una remota aldea gallega, hi ha un senyor que té la funerària i una botiga de mobles. La botiga de mobles te una part, on darrera la cortina hi ha exposats els taüts. La meva filla, quan era molt petita i anàvem a la botiga, li agradava molt ficar-se en un taüt i fer-se la morta, davant l’escàndol de les àvies que ens acompanyaven. Aquest senyor també tenia la floristeria del poble. L’home atenia tots els negocis i tan feia de conductor de cotxe fúnebre com d’enterramorts o et venia un llit. La seva dona maquillava els que passaven a l’altre vida. Un cop la família em va enviar a buscar unes flors per una parenta que feia anys i em van donar, per equivocació, unes flors d’aquestes que es posen a les tombes. Jo les vaig trobar tan belles que les vaig portar a l’aniversari, davant de l’estupefacció de la meva sogra.
-         Homes no entenen de flores.

Li dong la raó, però tenien uns colors liles blaus foscos tan macos.
fotografia de la revista funeraria.com

Comentaris

  1. yo también trabajé como diseñadora, en Barna, allá por la prehistoria :)) pero vamos, que muy desesperada tendría que verme para plantearme lo del tanatorio

    besos,

    ResponElimina
  2. A mi em va arribar a l'ànima la model que surt a la foto. Maquillada de cadàver que estan maquillant. I la frase: el negoci ha experimentat un creixement important... (els que llencen pel balcó?). Luis Buñuel ja deia que a Espanya el surrealisme estava al carrer.

    ResponElimina
  3. Aris, una història magnífica!

    Cert, Lluís, el surrealisme és al carrer, però si parlem de Galícia em sembla que la cosa puja un graó més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que galicia el tema de la mort forma part de la cultura

      Elimina
  4. Tenia un taüt com el de "Obsesion" d´Edgar allan Poe? Aquell tenia un moble-bar i tot.
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja ja no però en tenia un semblant, de carballo (roure) que només li faltava el moble bar i l'orgue d'esglesia.
      salut

      Elimina
  5. Si t'agrada tot aquest món mira't A dos metros bajo tierra. Una sèrie boníssima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, havia vist algun capítol d'A dos metros bajo tierra y eren molt bons!

      Elimina
  6. Ostres, que bo, dóna per molt humor negre, el tema, llàstima que no guardis l'anunci, genial l'episodi de les flors, i la teva filla, quin iuiu!
    A l'últm enterrament que vaig anar, el taüt no cabia dins el nínxol i van haver de serrar-lo per la part dels peus (suposo que van quedar intactes...). No hi havia taüts adaptables?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no em vaig quedar copia i hauria estat divertit.
      La teva anecdota tambe es divertida

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alex Soler, pintor de Barcelona

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres