Vés al contingut principal

Alex Soler, pintor de Barcelona

Deuria ser per l'any 1982 quan vaig conèixer a l'Alex. Estudiava pintura a la Massana i treballava pels antiquaris del Barri Gòtic. Era una persona divertida i temperamental a la vegada. Vivia al carrer del Pi amb el seu pare, la seva mare havia mort durant el seu part. Noctàmbul, freqüentava bastant el bar Karma de la plaça Reial. Va guanyar per concurs una de les parades de la Mostra d'Art de la plaça del Pi i es va independitza. Per aquella època també es va casar i anar-se'n a viure a l'Eixample. També va començar a treballar amb marxants estrangers per vendre la seva pintura tot i que va ser un mal negoci: el marxant es quedava quasi tots els guanys i ell només treia per despeses. Una dura realitat la de ser artista. La parada li donava just per sobreviure, hi havia caps de setmana que no venia cap quadre. Potser per això i d'altres problemes personals, Alex va anar perdent il·lusió per l'art. La majoria dels artistes, quan no es guanyen la vida amb el seu treball, tenen que triar entre aquest o una feina normal amb la que poder pagar les factures. Probablement l'Alex no va voler abandonar l'art i finalment morir el vint-i-vuit de juny de 2012 amb quaranta i vuit anys d'edat. Descansa en pau, Alex.
quadre d'Alex Soler
La parada de l'Alex el dia de la seva mort, foto de pintorespibarcelona.blogspot.com.es

Comentaris

  1. Em sembla que pocs artistes poden viure només del seu art

    ResponElimina
  2. Aris Tofeles!! quina ilu poder saludar-te!
    un escrit molt entranyable, segur que a l'Alex li agradaria..

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo també feia molt que no et saludava.
      Espero que a l'Alex li hagués agradat l'entrada.

      Elimina
  3. Bentornat, Aris!

    Defugim els tòpics, però la vida de l'artista és sempre diferent. Per ser artista cal tenir una certa perspectiva de la realitat. Part de la seva visa se'n va amb l'art. I per a ell, mentre hi ha art, hi ha vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. que tal Enric? Com tu dius, l'Art es per l'artista, el que es l'oxígen per l'home.

      Elimina
  4. Qué lastima saber de su muerte! En 1999 mi mujer y yo le compramos un cuadro a Alex, en la Plaça del Pi. Aunque fueran solo unos minutos de charla, recuerdo muy bien el contacto con él. Tras dos años de vida en Barcelona volvimos a Lisboa (somos portugueses). En casa, cada día miramos su trabajo. Y su arte valió la pena!

    ResponElimina
  5. Siento mucho tu muerte Alex; recuerdo el primer dia que te compre el primer cuadro en la Plaça del Pi (año 2003) y la conexión que hubo entre nosotros referente al arte; en adelante, fueron muchos los sábados que nos encontramos en el mismo lugar hasta que por motivos de trabajo partí hacia otro país. Hoy, Febrero de 2016 se de tu fallecimiento. TE RECORDARÉ SIEMPRE AMIGO!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cocodrils a les clavegueres de Nova York

Tot va comença al 1935 quan The New York Times publicava  que uns joves havien vist com un caimà sortia d’una tapa de claveguera. Es suposa que el caimà hauria entrat des del mar i nedant hauria arribat el centre. L’origen podia ser qualsevol vaixell del port que de vegades portaven animals pels zoològics o per vendre. Però el 1959 Robert Daley, un jove periodista del New York Times, va indagar més i va descobrir que aquell mateix any 1935, les autoritats van tenir que fer una cacera per eliminar més d’un centenar d’aquells animals del clavegueram urbà. Ho va publicar en un llibre , The World Beneath The City, el 1949 i així va començar la llegenda de la fauna de les clavegueres de New York. També diuen que els cocodrils nadons es varen posar de moda entre els ciutadans de Nova York però quan creixien i es feien insuportables la gent els abandonava a la vora de rius o estanys. Fa poc varen trobar el que semblava un animal mutant però sembla ser que era un inofensiu peix que havia cre…

I Forum Mundial de Contactes Extraterrestres

El fòrum mundial de contactats son unes jornades promogudes per la revista UFO. Per primer cop l’ ufologia Brasilera reunirà persones de diferents països que han estat amb extraterrestres i dins les seves naus. Son contactats, abduits i testimonis d’ovnis que es reuniran a Florianópolis (Brasil) per explicar els seus casos, davant de públic i especialistes del tema. Les entrades ja estan exhaurides i s’ha sobrepassat el límit d’assistents però podeu seguir el tema en la seva webwww.contatados.com.br