Passa al contingut principal

el poble abandonat

Tost es un poble abandonat aprop de la frontera amb Andorra. Aqui va nèixer el meu avi, però aviat va emigrar cap a la ciutat. Actualment només queda l'esglesia en peu, la resta esta tot derruït. El poble va deixar-ho de ser definitivament al 1960, quan va marxa l'últim habitant.

Comentaris

  1. Un bon post per continuar l'anterior de "llocs abandonats". M'entra gana de visitar aquest poble que ja no és tal. No sé si sabria trobar-lo als mapes, potser ja l'han esborrat...

    ResponElimina
  2. Si, de fet ja no existeix als mapes, però el nom del poble es el nom del riu (que aquest si esta als mapes)que passa per sota i seguint-lo es troba el poble

    ResponElimina
  3. No fa massa vaig trobar pobles com aquest per Osca i per Terol. Tot i que en algun d'ells, de sobte hi han aparegut curioses comunes de neo-rurals força enginyosos, experiments sociològics divertits i inesperats.

    ResponElimina
  4. Si entrar en espais abandonats, desperta la curiositat del visitant, entrar en un poble abandonat em produeix tristesa i perplexitat...perquè va marxar tothom?
    Aquest, té a més, un nom preciós...i m'imagino que un entorn, encara millor.
    :-)

    ResponElimina
  5. LLuis, es veritat a Osca i Terol n'hi ha una colla de pobles abandonats. A vegades s'instalen neo-rurals. Em van explicar que en un hi viu un jubilat que es va quedar sense familia i casa. A un parell de quilometres té un poble on compra un cop el mes els queviures. Diu que abans dormia als carrers de Barcelona.

    ResponElimina
  6. La meva maleta, a mi també em produeix tristesa. El meu avi se'n va anar del poble perque pels hiverns es quedaven aillats per la neu i no tenia res per menjar. Ara, l'estiu es un lloc magnífic que recomano a tothom.

    ResponElimina
  7. Tinc uns amics, així com et diria... una mica hippies, que fa un any que van marxar a viure en un poble abandonat de Huesca, si no vaig mal encaminada el poble es diu Cajol.

    ResponElimina
  8. si son hippies amb diners, encara s'ho passaran be

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi

Carnac

Els alineaments de Carnac son unes dues mil noucentes pedres megalítiques aixecades en linees en una enorme extensió de terreny a la Bretanya Francesa. Es creu que es un monument funerari o un temple religiós o potser les dues coses. La seva antiguetat podría datar del 6.000 abans de crist.