Passa al contingut principal

llocs abandonats

Existeix gent que es sent atreta pels llocs abandonats i es dediquen a explorar-los. A internet comencen a ser llegió. Blogs com http://abandonadoasusuerte.blogspot.com/ son molt interessants. Encara que la foto correspon al mercat de Sant Antoni, ara que vaig estar a Madrid, devant de l'hotel estava l'estació de Principe Pio, antigament l'estació dels trens que anaven al Nord i durant molts anys va estar tancada. Com també es una estació de metro, he entrat molts cops. Una part encara no es pot entrar, però ja han anat exploradors i han penjat les seves fotos a internet. Més enllaços interessants son http://www.explonation.com/ o http://unapausaeneltiempo.blogspot.com/.
Les normes son explorar llocs abandonats sense modificarlos i no difundir l'adreça concreta perquè alló no es converteixi en Les Rambles.

Comentaris

  1. Ai, jo si anés ben acompanyada, també m'hi ficaria en aquests llocs abandonats.
    M'atreuen molt els edificis en desús, però a l'hora de la veritat segur que em moriria de por...sort dels enllaços...

    Gràcies Aris, vaig a tafanejar.

    ResponElimina
  2. Si, la veritat es que fa certa por i millor anar acompanyat, més que res per si et trobes un personatge hostil...

    ResponElimina
  3. Aquests llocs tenen un encant estrany.

    ResponElimina
  4. Alyebard estic amb tu, estan encantats

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi

Carnac

Els alineaments de Carnac son unes dues mil noucentes pedres megalítiques aixecades en linees en una enorme extensió de terreny a la Bretanya Francesa. Es creu que es un monument funerari o un temple religiós o potser les dues coses. La seva antiguetat podría datar del 6.000 abans de crist.