Passa al contingut principal

La vampira del Raval

Enriqueta Martí i Ripollés (Sant Feliu de Llobregat 1868-12 de maig de 1913) va ser una assassina en sèrie, segrestadora i proxeneta de nens. A l’edició de La Vanguardia, del divendres 1 de març de 1912, ja es comença a parlar del tema
“EL SUCESO DEL DIA – CAUSA SENSACIONAL. Siguen las diligencias. Los embustes de la acusada.
Como se recordarà, la Enriqueta adoptó como base de la defensa desde los primeros momentos la afirmación de que había hallado a la niña Teresita Guitart, en la Ronda San Antonio la mañana misma que fue detenida la acusada por el brigada señor Ribot con los guardias municipales a sus órdenes; que le llevo a su casa para darle de comer porque la niña le había dicho que se hallaba extraviada y que tenía hambre y que abrigaba, finalmente, el proposito de entregarla enseguida a la guardia municipal.
Esta afirmación está completamente desmentida y probada su falsedad(...)el hecho mismo de haber sido desfigurada la niña mediante el corte a rape de la cabellera, luego por las declaraciones de la vecina Claudia Elías, quién ha dicho y sostenido que vió a la niña diferentes veces dentro del piso.

2 de marzo de 1912
Por orden del juzgado seran remitidos para su anàlisis al laboratorio el cuchillo y las ropas ensangrentadas que el juzgado halló en el piso de Enriqueta Martí al practicar en él el registro(...)
Parece ser que ha sido hallada en el domicilio de Enriqueta una lista misteriosa en la que figuran iniciales de numerosas personas con sus domicilios respectivos , situados todos ellos en el Paseo de Gracia, Rambla de Catalunya y San Gervasio.

9 de marzo
Durante el tiempo en que estuvo el juzgado especial en el piso de la calle Poniente, practico un minucioso registro (...) Empero se nos ha asegurado que fue hallada en sitio muy escondido una pequeña caja que contenía numerosos huesos humanos que por su tamaño deben ser de niño. Se nos dijo más: que estos huesos habían de pertenecer a varias criaturas y no a una sola pues eran bastante numerosas

13 de marzo
De todas las diligencias practicadas ayer y relacionadas con el proceso que nos ocupa, la más importante , sin duda alguna fue el hallazgo de una denuncia por corrupción de menores contra Enriqueta, presentada hace dos años y que se sobreseyó.(...) Ante el juzgado especial compareció Fernando Agudín el dueño de la trapería de Hostafranchs , en cuyo establecimiento la guardia municipal practico un registro (...)lugar que frecuentaba Enriqueta (...)Se asegura que Fernando se dedica a la confección de grasas y substancias varias (...)

Enriqueta va ser sospitosa de la desaparició de molts nens i va ser tancada a la presó del carrer de la Reina Amàlia, on les presoneres la van matar a cops. Aquest es el tema del llibre de Marc Pastor, la Mala dona.

Comentaris

  1. Fa un temps vaig descobrir aquesta història macabra de Barcelona. El més sorprenent és com, malgrat el trasbals que va ocasionar en l'època, hagi estat un fet gairebé oblidat! (sembla que ara es va recuperant mica en mica).

    ResponElimina
  2. Bona novel.la. El meu amic Canarasa, organitzador de la "Semana Negra de Barcelona" em va pressentar a Marc Pastor durant una presentació. Aquella dona fou la versió femenina del "Sacamantecas" dels romanços de cec. Salut. Borgo.

    ResponElimina
  3. Porquet, si fos Estats Units, Hollywood ja n'hauria fet una pel·lícula

    ResponElimina
  4. Un fet que va esgarrifar a tot el barri. El meu avi ho recordava, dons casi eren veïns, ell vivia a Valldonzella i devia tenir uns 11 anys.

    ResponElimina
  5. Miquel, així que coneixes personalment al Marc Pastor...he llegit que la novel·la es molt bona. I si, s'asembla al sacamantecas!. De vegades, realitat i ficció es junten.

    ResponElimina
  6. Alyebard, ostres, així el teu avi ho va viure! aquella era una Barcelona molt negre!

    ResponElimina
  7. La història de l'Enriqueta viu una mena d'apogeu que no sé dir perquè. Des de fa un temps apareix sovint. No sé si aquesta fama sobtada té res a veure amb el fet que el nou alcalde Barcelona tingui aquest aspecte ambigu, entre vampir i beat.

    ResponElimina
  8. Lluis, ens em creuat, jo estava deixanta un comentari i tu a mi...
    Si, aquest alcalde, com la majoria dels polítics es un vampir, però no precisament de sang...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi

Carnac

Els alineaments de Carnac son unes dues mil noucentes pedres megalítiques aixecades en linees en una enorme extensió de terreny a la Bretanya Francesa. Es creu que es un monument funerari o un temple religiós o potser les dues coses. La seva antiguetat podría datar del 6.000 abans de crist.