Passa al contingut principal

Carrer de l’infern

fotografia de Josep Pons
Cap el 1910, a Barcelona, encara existia el carrer de l’infern, situat a on passa avui la Via Laietana. La seva destrucció per part de les autoritats va ser deguda a uns afers misteriosos que els veïns van denunciar, alertats per crits i gemecs que sortien d’un dels seus edificis, així com una olor a sofre inaguantable. Quan la policia va anar a escorcolla el local, es va trobar amb una colla de cadàvers nus, espelmes, símbols estranys i un crucifix penjat del revés. No hi havia dubte: era un lloc de pràctiques satàniques. Durant l’investigació, diferents testimonis parlaven de carruatges luxosos dels que baixaven misteriosos ocupants, algun dels quals semblaven el Marqués de Sentmenat o el Dr. Ricard, hàbil paleontòleg, però els testimonis es van desdir enseguida i l’investigació va ser tancada ràpidament, ordenant la destrucció de tot el carrer de l’Infern, amb l’excusa de que tenia que passa la Via Laietana per aquell indret i poder ventilar el barri gòtic.

Comentaris

  1. Home, per la mida no hi cap un carruatge. Devien baixar a la cantonada i coberts amb les llargues capes i caputxes.
    La Via Laietana és una cicatriu feta amb esquadra i cartabó sobre la ciutat vella de Barcelona.

    ResponElimina
  2. És curiosa la dèria catalana d'anomenar carrers, muntanyes, gorges, passos i múltiples llocs amb el nom de l'Infern.

    ResponElimina
  3. La burgesia en sap un munt de ventilar afers obscurs... Mira el Millet sense anar més lluny.

    ResponElimina
  4. Alyebard, es veritat, aquest carrer era considerat el més estret de Barcelona!

    ResponElimina
  5. Porquet i el que ens agraden els correfocs, disfraçarnos de diables...

    ResponElimina
  6. Eulàlia, el Millet deuria viure en aquest carrer...

    ResponElimina
  7. Hi ha una bona novel·la del Baulenas ("La felicitat") que explica la transformació urbanística per a construir la Via Laietana. La veritat és que posa els pèls de punta veure que venim d'una llarga tradició d'aventures urbanístiques pensades per a afavorir la Barcelona burgesa a costa dels barris més humils.

    ResponElimina
  8. Lluís, no coneixia la novel·la, tindre que llegir-la. Si, la Burgesia catalana ha passat per damunt dels barris més humilds en tal de construir la seva Barcelona.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi

Carnac

Els alineaments de Carnac son unes dues mil noucentes pedres megalítiques aixecades en linees en una enorme extensió de terreny a la Bretanya Francesa. Es creu que es un monument funerari o un temple religiós o potser les dues coses. La seva antiguetat podría datar del 6.000 abans de crist.