Quan al 1976 es va morir Franco, una série de productores de cinema es van dedicar al gènere de l’erotisme i l’humor. Actors com Mariano Ozores, José Luís Sacristán , Antonio Landa, Pajares, Esteso i fins i tot José Luís López Vázquez, es van dedicar al destape. El públic estava àvid de películ•les amb striptease, es dir, nuus femenins i el sector els hi va donar el que volien. Guions rancis que recorden a les comèdies de Tània Doris i Luís Cuenca. Amb la massificació del vídeo, les productores va orientar la seva producció cap els videoclubs. Algunes pel•lícules a partir de mitjans dels anys vuitanta es varen distribuir directament al vídeo club. Paral•lelament neixen editorials de caire pornogràfic i eròtic, que editen revistes ja siguin de fotografies o en còmic. Algunes d’aquestes editorials arriben a exportar la seva producció. Estan compostes per un autònom que produeix, un periodista, un dissenyador i un fotògraf. Les models i els dibuixants es paguen com externs i ja tenim e