Passa al contingut principal

Avui arriba l’asteroide


A casa meva, quan el meu germà i el meu Pare volen burlar-se de mi, em mencionen aquesta pel·lícula del Sean Connery, Meteor. Quan la van estrena els hi vaig fer anar i es van avorrir molt, perquè ells son més de pelis tipus Guerra de les Galàxies i a Meteor tot el dia es passen discutint a on caurà el meteorit. Es un argument que després s’ha repetit molt.

L’asteroide 2012 DA14 ens passarà avui a tocar. El trànsit està previst per les 20:24 hora de l’estat espanyol. Vigileu el cel!



Comentaris

  1. Jo tinc molt mal de cap. I no és broma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. això es que ja notes que s'apropa. Estàs sentint la força. Espero que et milloris

      Elimina
  2. Crec que avui tothom està una mica alterat. A les 8,30, la directora del satèl·lit Hispasat a parlat a la SER i no ha pogut asseguirar que no passi alguna cosa greu. L'asteroide passarà més aprop de la Terra del què viatgen alguns dels satèl·lits artificials. Potser ja no veurem mai més les fotos de les borrasques que ensenya el Tomàs Molina...

    ResponElimina
    Respostes
    1. aquest matí ha caigut un meteorit a Russia, hi ha cents de ferits...

      Elimina
  3. You've made some really good points there. I checked on the net to find out more about the issue and found most people will go along with your views on this website.

    Look at my site; Food Biotechnology

    ResponElimina
  4. I am sure this post has touched all the internet viewers, its really really nice
    article on building up new website.

    Also visit my weblog; http://trafficinarticles.com/Investigating-Root-Elements-Of-Biotechnology.htm

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

L'ajuntament de Porcioles

Després de les exposicions universals de 1888 i 1920, l altre transformació de la ciutat va ser al 1957, de la mà del alcalde Porcioles. De 1936 al 39, l aviació italiana i alemanya va bomberdejar la ciutat, molts edificis van quedar derruits i acabada la guerra civil es van reconstruir com van poder. Fins els anys cinquanta no hi havien diners i els ajuntaments es limitaven a mantenir el que tenien. Amb l arribada del turisme Espanya va augmentar els ingressos, sobretot les ciutats mediterrànies. Porcioles era notari i jurista i es va fer amic de Franco. El va convèncer per recuperar les costums catalanes i així atreure el catalanisme moderat i catòlic al franquisme. Josep Maria Porcioles havia nascut a Amer, el mateix poble de Puigdemont. També volia transformar Barcelona en la segona capital d Espanya. Franco li va donar carta blanca i Porcioles es possà en marxa. D entrada manar construir les rondes, la que anava de Lesseps a La plaça Cerdà i començar a fer una ciutat pels cotxes.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi