Passa al contingut principal

Curtis Garland, l’escriptor misteriós


Curtis Garland va néixer a Barcelona, al Paral·lel el 1929. Els seus pares eren actors teatrals. Quan tenia 7 anys va esclatar la guerra civil i els seus Pares van decidir emportar-se a Curtis a Madrid. Van agafar un tren per la nit. Curtis diu que va quedar impressionat pels bombardejos que va veure pel camí. Un cop a Madrid i acabada la guerra, va fer d’actor com els seus pares a la companyia d’Alejandro Ulloa. Va casar-se i comença a escriure una novel·la realista. La va presentar a un concurs i va quedar finalista però sense premi. Aleshores transformar la seva novel·la en un producte més comercial i l’envia a una editorial. Li van publicar, aquella va ser la primera de les 2.000 que va publicar. Una per setmana. Les escrivia d’una tirada sense tornar-les a llegir. 


Va fitxar per Bruguera i va acabar sent una de les seves estrelles. Curtis Garland no era el seu únic pseudònim, en tenia una colla més que feia servir segons la temàtica. Fins morí Franco, ningú coneixia la seva identitat, però finalment els medis s’interessaren per ell i es desvelar el misteri. Misteri però que ha tornat, doncs aquest dimarts ha desaparegut i ningú sap quantes novel·les queden al seu calaix per publicar. 


Comentaris

  1. "Muere, querido lector", em sembla un títol molt bo... no coneixia aquest home, encara es venen les seves novel·les? no és el tipus de novel·la que em compraria, però potser és pur prejudici i són molt bones... (veig que potser se'n fa una peli amb Filmax).

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo crec qude només es deuen trobar al mercat de sant antoni, moltes estan exhaurides, però tenen el seu encant. A mi m'han recomenat moltes novel·les molt intel·lectuals i després son molt avorrides. Aquestes potser no son intel·lectuals però tenen alguna cosa. No savia lo de la pel·lícula.

      Elimina
  2. Sempre han existit aquests curiosos escriptors, i a la post-guerra n'hi va haver uns quants. Si no m'equivoco, hi ha una novel·la del Muñoz Molina que tracta el tema (de forma tangencial). A mi em semblen escriptors molt més respectables que altres, que també van escriure molt i a sobre es pensaven que eren molt importants (estic pensant en el Baltasar Porcel, per exemple).

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, el Baltasar Porcel seria l'antitesi del Curtis Garland, ara, jo prefereixo el pulp.

      Elimina
  3. Tot un personatge. I tot un món el de la literatura popular. S'ha fet alguns assaigs però ningí s'hi ha posat seriosament. És evident que entre els milers d'obres publicades entre tots ells n'hi deu haver alguna d'interessant, sense anar més lluny les de Silver Kane, que és en Francisco González Ledesma. Però, és clar, des del punt de vista acadèmic no es tenen en compte malgrat la funció social i els milions de lectors que han tingut

    I posats a triar,prefereixo abans Corin Tellado que Paolo Coelho.

    M'han vingut ganes de llegir la biografia del Garland: "Yo, Curtis Garland", Editorial Morsa, Barcelona, 2009.

    ResponElimina
  4. Tot un personatge. I tot un món el de la literatura popular. S'ha fet alguns assaigs però ningí s'hi ha posat seriosament. És evident que entre els milers d'obres publicades entre tots ells n'hi deu haver alguna d'interessant, sense anar més lluny les de Silver Kane, que és en Francisco González Ledesma. Però, és clar, des del punt de vista acadèmic no es tenen en compte malgrat la funció social i els milions de lectors que han tingut

    I posats a triar,prefereixo abans Corin Tellado que Paolo Coelho.

    M'han vingut ganes de llegir la biografia del Garland: "Yo, Curtis Garland", Editorial Morsa, Barcelona, 2009.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, a la llarga aquest tipus de novel·la sera estudiada com un fenòmen sociològic. Corin Tellado es més divertida que Paolo Coelho però no es políticament correcte dir-ho.
      Jo també tinc ganes de llegir aquesta biografia.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

L'ajuntament de Porcioles

Després de les exposicions universals de 1888 i 1920, l altre transformació de la ciutat va ser al 1957, de la mà del alcalde Porcioles. De 1936 al 39, l aviació italiana i alemanya va bomberdejar la ciutat, molts edificis van quedar derruits i acabada la guerra civil es van reconstruir com van poder. Fins els anys cinquanta no hi havien diners i els ajuntaments es limitaven a mantenir el que tenien. Amb l arribada del turisme Espanya va augmentar els ingressos, sobretot les ciutats mediterrànies. Porcioles era notari i jurista i es va fer amic de Franco. El va convèncer per recuperar les costums catalanes i així atreure el catalanisme moderat i catòlic al franquisme. Josep Maria Porcioles havia nascut a Amer, el mateix poble de Puigdemont. També volia transformar Barcelona en la segona capital d Espanya. Franco li va donar carta blanca i Porcioles es possà en marxa. D entrada manar construir les rondes, la que anava de Lesseps a La plaça Cerdà i començar a fer una ciutat pels cotxes.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi