Passa al contingut principal

Nostradamus va prediure que el Papa renunciaria


Si, està escrit a les profecies de Nostradamus, concretament a la centuria VI, quartet 30:

“Par l’apparence se Saucte Saincteté
sera trahy aux ennemis le Siege
Nuict qu’on cuidot dormir en seureté
Pres de Brabant marcheront ceux du liege”

Si sumem la primera renglera tenim que son 30 lletres dividides entre les 3 rengleres que queden ens dona 10, el dia que el Papa va renuncia, 10 de febrer de 2013.  Brabant es Brusseles, doncs la comunitat Europea també serà afectada per aquesta decisió.

Comentaris

  1. Aquest cop li donarem crèdit a en Michel, i admetrem que va encertar (salvo algunas cosas, com diria aquell). A mi també em sembla que ara ja toca l'antipapa, veurem quin aspecte té.

    ResponElimina
    Respostes
    1. l'aspecte es negre, segons Nostradamus! no sé molt bé si es refereix a la raça o que per culpa de la crisi estarà negre...

      Elimina
  2. I una dona Papa com la Papissa Joana? Te una carta de tarot i tot
    (m´ha sortit un rodolí) Seria TOT un flash. Molt bó això de la profècia. Salut. Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hi ha una novel·la sobre una Papa dona el segle XXI. Ara, primer les tenen que fer cardenals que ni tan sols poden oficiar missa les monges. salut!

      Elimina
  3. entre això i el llamp que va caure al vaticà i la gavina assassina de coloms estava clar que el Papa dimitiria...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

L'ajuntament de Porcioles

Després de les exposicions universals de 1888 i 1920, l altre transformació de la ciutat va ser al 1957, de la mà del alcalde Porcioles. De 1936 al 39, l aviació italiana i alemanya va bomberdejar la ciutat, molts edificis van quedar derruits i acabada la guerra civil es van reconstruir com van poder. Fins els anys cinquanta no hi havien diners i els ajuntaments es limitaven a mantenir el que tenien. Amb l arribada del turisme Espanya va augmentar els ingressos, sobretot les ciutats mediterrànies. Porcioles era notari i jurista i es va fer amic de Franco. El va convèncer per recuperar les costums catalanes i així atreure el catalanisme moderat i catòlic al franquisme. Josep Maria Porcioles havia nascut a Amer, el mateix poble de Puigdemont. També volia transformar Barcelona en la segona capital d Espanya. Franco li va donar carta blanca i Porcioles es possà en marxa. D entrada manar construir les rondes, la que anava de Lesseps a La plaça Cerdà i començar a fer una ciutat pels cotxes.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi