Passa al contingut principal

Un meteorit cau a Rússia: hi ha cents de ferits


Els fragments d’un meteorit han caigut a Cheliabinsk en la zona dels Urals. La majoria dels ferits ho son degut als talls dels vidres que s’han trencat per l’ona expansiva a l’entra el meteorit dins l’atmosfera. El fet ha passat aquest matí a les 4:23 hora de l’Estat Espanyol. Segons la Nasa aquest fet no té res a veure amb l’asteroide 2012 Da14 que arriba aquesta nit a les 20:24 hores.



Comentaris

  1. Les imatges són impressionants. Ha d'haver estat corprenedor veure-ho...

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, la veritat, té que espantar trobar-se en una situació com aquesta...

      Elimina
  2. Fa una mica de por, i aquest meteorit deuria ser petit, comparat amb l'asteroide que s'acosta... i ja només queden unes horetes...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert: ho has posat a l'etiqueta "ovnis" per un motiu de dubte raonable?

      Elimina
    2. es que hi ha pol·lèmica entre la Nasa i els russos, que no es posen d'acord en que és, si un meteorit, l'asteroide o un objecte vingut de l'espai...

      Elimina
    3. per cert, ja queda menys per veure si en cau un altre

      Elimina
  3. Ara ho he vist al tn, ha de ser impressionant veure-ho en directe, podia haver estat pitjor... sembla que l'asteroide passa de llarg.... uf, que vulnerables que som. Bon cap de setmana, Aris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. em recorda la por del jefe de l asterix a que li caigues un llamp. no estava boig l home.

      Elimina
  4. Bé, som més vulnerables als objectes terrestres, que els extraterrestres no van amb mala llet, de moment...

    ResponElimina
  5. on es en Bruce Willis quan se'l necesita?

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. si que es increible que el mateix dia que pronostiquen que passarà un asteroide caigui un meteorit. la probabilitat mínima s'ha complert.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

L'ajuntament de Porcioles

Després de les exposicions universals de 1888 i 1920, l altre transformació de la ciutat va ser al 1957, de la mà del alcalde Porcioles. De 1936 al 39, l aviació italiana i alemanya va bomberdejar la ciutat, molts edificis van quedar derruits i acabada la guerra civil es van reconstruir com van poder. Fins els anys cinquanta no hi havien diners i els ajuntaments es limitaven a mantenir el que tenien. Amb l arribada del turisme Espanya va augmentar els ingressos, sobretot les ciutats mediterrànies. Porcioles era notari i jurista i es va fer amic de Franco. El va convèncer per recuperar les costums catalanes i així atreure el catalanisme moderat i catòlic al franquisme. Josep Maria Porcioles havia nascut a Amer, el mateix poble de Puigdemont. També volia transformar Barcelona en la segona capital d Espanya. Franco li va donar carta blanca i Porcioles es possà en marxa. D entrada manar construir les rondes, la que anava de Lesseps a La plaça Cerdà i començar a fer una ciutat pels cotxes.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi