Passa al contingut principal

El monstre del llac de Banyoles


Va ser pel desembre del 2006.  Em vaig allotjar en un hostal proper al llac, decidit a trobar el monstre. Després de dos dies de paciència i avorriment, vaig aconseguir aquesta fotografia. Al primer moment no me’n vaig donar compte, va ser a l’habitació, quan vaig abocar totes les fotografies al portàtil que el vaig veure. Era ell. Vaig preguntar a l’amo de l’hostal.
-         Aquí no hi ha monstres. Això deu ser una serp de riu
-         Tan gran?
-         Potser una branca d’arbre surant...
La resta de gent del poble que vaig preguntar tothom m’esquivava. Només va haver-hi un home ja gran que em va dir
-         Tothom diu que ha vist coses, però ningú l’ha pescat ni ha tret un tros fora de l’aigua. Fins que no es capturi, es com parlar d’haver vist un ovni.


Fins i tot vaig llogar una barqueta i cansat de remar unes quantes hores, vaig desistir, i me’n vaig tornar a casa, doncs ja no tenia més dies per seguir buscant aquell ésser. Però sé que és allí, al fons i algun dia tornaré a buscar-lo. 

Comentaris

  1. Uyyy...seguro que no era el Millet intentando esconder su tesoro en el fondo del lago ?

    ResponElimina
  2. El de Banyoles no l'he trobat (encara), però en el llac Ness en vaig trobar dos!

    ResponElimina
  3. A Banyoles no hi ha cap monstre. L'únic que hi ha és una esquerda que de tan en tan quan li pica comença a sortir aigua i diuen que prové de l'aigua del llac. El dia que decideixi obrir-se més quedarà tot...enfonsat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això no ho sabia...també pot ser que sigui la nova Venecia

      Elimina
  4. No se´si es monstre o no, però com que la foto m'encanta...me la deixes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, te la deixo, sempre que menciones que l'he fet jo

      Elimina
  5. A mi em sembla que és aquell antiga barca (La Oca) que es va enfonsar amb un munt de gent al damunt. Més que un monstre, diria que vas fotografiar un vaixell fantasma, que potser és més interessant encara.

    ResponElimina
  6. si, aquell accident de "La Oca" va ser tràgic. M'incllino més a pensar que es un altre vaixell fantasma...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

Carnac

Els alineaments de Carnac son unes dues mil noucentes pedres megalítiques aixecades en linees en una enorme extensió de terreny a la Bretanya Francesa. Es creu que es un monument funerari o un temple religiós o potser les dues coses. La seva antiguetat podría datar del 6.000 abans de crist.

Nostradamus

Michel de Nostredame , més conegut per Nostradamus va ser un metge i astròleg al servei de la Cort de Catalina de Medicis que es famós avui en dia per un texts profètics que va escriure. D’ascendència jueva va néixer el 1503 a Saint-Rémy-de-Provence . Va estudiar a la universitat de Medicina de Montpellier on va obtindre el títol de doctor en 1529. Al 1534 es va establir a Agen, on es va casar amb una dona rica i varen tenir dos fills. La pesta però va acabar amb la seva família i va anar-se’n a Itàlia. Al 1544 va tornar a França i es va casar amb una altre dona rica a Salon de Crau , on va exercí la medicina i l’Astrologia. Elaborava almanacs i horòscops per encàrrec. Els almanacs eren sobre els dies més indicats per sembrar, també els més indicats per la reproducció dels animals, com un calendari del Pagès. Els horòscops no es limitaven al futur en general si no que podien concretar-se en un viatge, un casament, un negoci. Al 1555 Nostradamus va anar més lluny i escriure el