Passa al contingut principal

El monstre del llac de Banyoles


Va ser pel desembre del 2006.  Em vaig allotjar en un hostal proper al llac, decidit a trobar el monstre. Després de dos dies de paciència i avorriment, vaig aconseguir aquesta fotografia. Al primer moment no me’n vaig donar compte, va ser a l’habitació, quan vaig abocar totes les fotografies al portàtil que el vaig veure. Era ell. Vaig preguntar a l’amo de l’hostal.
-         Aquí no hi ha monstres. Això deu ser una serp de riu
-         Tan gran?
-         Potser una branca d’arbre surant...
La resta de gent del poble que vaig preguntar tothom m’esquivava. Només va haver-hi un home ja gran que em va dir
-         Tothom diu que ha vist coses, però ningú l’ha pescat ni ha tret un tros fora de l’aigua. Fins que no es capturi, es com parlar d’haver vist un ovni.


Fins i tot vaig llogar una barqueta i cansat de remar unes quantes hores, vaig desistir, i me’n vaig tornar a casa, doncs ja no tenia més dies per seguir buscant aquell ésser. Però sé que és allí, al fons i algun dia tornaré a buscar-lo. 

Comentaris

  1. Uyyy...seguro que no era el Millet intentando esconder su tesoro en el fondo del lago ?

    ResponElimina
  2. El de Banyoles no l'he trobat (encara), però en el llac Ness en vaig trobar dos!

    ResponElimina
  3. A Banyoles no hi ha cap monstre. L'únic que hi ha és una esquerda que de tan en tan quan li pica comença a sortir aigua i diuen que prové de l'aigua del llac. El dia que decideixi obrir-se més quedarà tot...enfonsat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això no ho sabia...també pot ser que sigui la nova Venecia

      Elimina
  4. No se´si es monstre o no, però com que la foto m'encanta...me la deixes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, te la deixo, sempre que menciones que l'he fet jo

      Elimina
  5. A mi em sembla que és aquell antiga barca (La Oca) que es va enfonsar amb un munt de gent al damunt. Més que un monstre, diria que vas fotografiar un vaixell fantasma, que potser és més interessant encara.

    ResponElimina
  6. si, aquell accident de "La Oca" va ser tràgic. M'incllino més a pensar que es un altre vaixell fantasma...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

L'ajuntament de Porcioles

Després de les exposicions universals de 1888 i 1920, l altre transformació de la ciutat va ser al 1957, de la mà del alcalde Porcioles. De 1936 al 39, l aviació italiana i alemanya va bomberdejar la ciutat, molts edificis van quedar derruits i acabada la guerra civil es van reconstruir com van poder. Fins els anys cinquanta no hi havien diners i els ajuntaments es limitaven a mantenir el que tenien. Amb l arribada del turisme Espanya va augmentar els ingressos, sobretot les ciutats mediterrànies. Porcioles era notari i jurista i es va fer amic de Franco. El va convèncer per recuperar les costums catalanes i així atreure el catalanisme moderat i catòlic al franquisme. Josep Maria Porcioles havia nascut a Amer, el mateix poble de Puigdemont. També volia transformar Barcelona en la segona capital d Espanya. Franco li va donar carta blanca i Porcioles es possà en marxa. D entrada manar construir les rondes, la que anava de Lesseps a La plaça Cerdà i començar a fer una ciutat pels cotxes.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi