Passa al contingut principal

Funeralia

Un altre cop el meu col·lega Lluís Bosch m’ha suggerit l’entrada, enviant-me un anunci per aprendre la carrera detreballador de tanatori, un sector que segons diuen, no te tanta crisi com daltres, doncs feina no li falta. Això m’ha recordat que fa vint anys, servidor era el dissenyador gràfic d’una Editorial de Productes Esportius i un dia un dels socis va portar un amic que va muntar la primera Fira de productes funeraris, crec que a Girona. Li vaig fer un anunci per una de les revistes que imprimíem però no em vaig guardar cap còpia. El senyor portava uns quants catàlegs de taüts que em va deixar perquè m’inspirés i la veritat, sorprenia. Al poble de la meva dona, una remota aldea gallega, hi ha un senyor que té la funerària i una botiga de mobles. La botiga de mobles te una part, on darrera la cortina hi ha exposats els taüts. La meva filla, quan era molt petita i anàvem a la botiga, li agradava molt ficar-se en un taüt i fer-se la morta, davant l’escàndol de les àvies que ens acompanyaven. Aquest senyor també tenia la floristeria del poble. L’home atenia tots els negocis i tan feia de conductor de cotxe fúnebre com d’enterramorts o et venia un llit. La seva dona maquillava els que passaven a l’altre vida. Un cop la família em va enviar a buscar unes flors per una parenta que feia anys i em van donar, per equivocació, unes flors d’aquestes que es posen a les tombes. Jo les vaig trobar tan belles que les vaig portar a l’aniversari, davant de l’estupefacció de la meva sogra.
-         Homes no entenen de flores.

Li dong la raó, però tenien uns colors liles blaus foscos tan macos.
fotografia de la revista funeraria.com

Comentaris

  1. yo también trabajé como diseñadora, en Barna, allá por la prehistoria :)) pero vamos, que muy desesperada tendría que verme para plantearme lo del tanatorio

    besos,

    ResponElimina
  2. A mi em va arribar a l'ànima la model que surt a la foto. Maquillada de cadàver que estan maquillant. I la frase: el negoci ha experimentat un creixement important... (els que llencen pel balcó?). Luis Buñuel ja deia que a Espanya el surrealisme estava al carrer.

    ResponElimina
  3. Aris, una història magnífica!

    Cert, Lluís, el surrealisme és al carrer, però si parlem de Galícia em sembla que la cosa puja un graó més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que galicia el tema de la mort forma part de la cultura

      Elimina
  4. Tenia un taüt com el de "Obsesion" d´Edgar allan Poe? Aquell tenia un moble-bar i tot.
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja ja no però en tenia un semblant, de carballo (roure) que només li faltava el moble bar i l'orgue d'esglesia.
      salut

      Elimina
  5. Si t'agrada tot aquest món mira't A dos metros bajo tierra. Una sèrie boníssima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, havia vist algun capítol d'A dos metros bajo tierra y eren molt bons!

      Elimina
  6. Ostres, que bo, dóna per molt humor negre, el tema, llàstima que no guardis l'anunci, genial l'episodi de les flors, i la teva filla, quin iuiu!
    A l'últm enterrament que vaig anar, el taüt no cabia dins el nínxol i van haver de serrar-lo per la part dels peus (suposo que van quedar intactes...). No hi havia taüts adaptables?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no em vaig quedar copia i hauria estat divertit.
      La teva anecdota tambe es divertida

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

L'ajuntament de Porcioles

Després de les exposicions universals de 1888 i 1920, l altre transformació de la ciutat va ser al 1957, de la mà del alcalde Porcioles. De 1936 al 39, l aviació italiana i alemanya va bomberdejar la ciutat, molts edificis van quedar derruits i acabada la guerra civil es van reconstruir com van poder. Fins els anys cinquanta no hi havien diners i els ajuntaments es limitaven a mantenir el que tenien. Amb l arribada del turisme Espanya va augmentar els ingressos, sobretot les ciutats mediterrànies. Porcioles era notari i jurista i es va fer amic de Franco. El va convèncer per recuperar les costums catalanes i així atreure el catalanisme moderat i catòlic al franquisme. Josep Maria Porcioles havia nascut a Amer, el mateix poble de Puigdemont. També volia transformar Barcelona en la segona capital d Espanya. Franco li va donar carta blanca i Porcioles es possà en marxa. D entrada manar construir les rondes, la que anava de Lesseps a La plaça Cerdà i començar a fer una ciutat pels cotxes.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi