Passa al contingut principal

Funeralia

Un altre cop el meu col·lega Lluís Bosch m’ha suggerit l’entrada, enviant-me un anunci per aprendre la carrera detreballador de tanatori, un sector que segons diuen, no te tanta crisi com daltres, doncs feina no li falta. Això m’ha recordat que fa vint anys, servidor era el dissenyador gràfic d’una Editorial de Productes Esportius i un dia un dels socis va portar un amic que va muntar la primera Fira de productes funeraris, crec que a Girona. Li vaig fer un anunci per una de les revistes que imprimíem però no em vaig guardar cap còpia. El senyor portava uns quants catàlegs de taüts que em va deixar perquè m’inspirés i la veritat, sorprenia. Al poble de la meva dona, una remota aldea gallega, hi ha un senyor que té la funerària i una botiga de mobles. La botiga de mobles te una part, on darrera la cortina hi ha exposats els taüts. La meva filla, quan era molt petita i anàvem a la botiga, li agradava molt ficar-se en un taüt i fer-se la morta, davant l’escàndol de les àvies que ens acompanyaven. Aquest senyor també tenia la floristeria del poble. L’home atenia tots els negocis i tan feia de conductor de cotxe fúnebre com d’enterramorts o et venia un llit. La seva dona maquillava els que passaven a l’altre vida. Un cop la família em va enviar a buscar unes flors per una parenta que feia anys i em van donar, per equivocació, unes flors d’aquestes que es posen a les tombes. Jo les vaig trobar tan belles que les vaig portar a l’aniversari, davant de l’estupefacció de la meva sogra.
-         Homes no entenen de flores.

Li dong la raó, però tenien uns colors liles blaus foscos tan macos.
fotografia de la revista funeraria.com

Comentaris

  1. yo también trabajé como diseñadora, en Barna, allá por la prehistoria :)) pero vamos, que muy desesperada tendría que verme para plantearme lo del tanatorio

    besos,

    ResponElimina
  2. A mi em va arribar a l'ànima la model que surt a la foto. Maquillada de cadàver que estan maquillant. I la frase: el negoci ha experimentat un creixement important... (els que llencen pel balcó?). Luis Buñuel ja deia que a Espanya el surrealisme estava al carrer.

    ResponElimina
  3. Aris, una història magnífica!

    Cert, Lluís, el surrealisme és al carrer, però si parlem de Galícia em sembla que la cosa puja un graó més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que galicia el tema de la mort forma part de la cultura

      Elimina
  4. Tenia un taüt com el de "Obsesion" d´Edgar allan Poe? Aquell tenia un moble-bar i tot.
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja ja no però en tenia un semblant, de carballo (roure) que només li faltava el moble bar i l'orgue d'esglesia.
      salut

      Elimina
  5. Si t'agrada tot aquest món mira't A dos metros bajo tierra. Una sèrie boníssima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, havia vist algun capítol d'A dos metros bajo tierra y eren molt bons!

      Elimina
  6. Ostres, que bo, dóna per molt humor negre, el tema, llàstima que no guardis l'anunci, genial l'episodi de les flors, i la teva filla, quin iuiu!
    A l'últm enterrament que vaig anar, el taüt no cabia dins el nínxol i van haver de serrar-lo per la part dels peus (suposo que van quedar intactes...). No hi havia taüts adaptables?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no em vaig quedar copia i hauria estat divertit.
      La teva anecdota tambe es divertida

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

Carnac

Els alineaments de Carnac son unes dues mil noucentes pedres megalítiques aixecades en linees en una enorme extensió de terreny a la Bretanya Francesa. Es creu que es un monument funerari o un temple religiós o potser les dues coses. La seva antiguetat podría datar del 6.000 abans de crist.

Nostradamus

Michel de Nostredame , més conegut per Nostradamus va ser un metge i astròleg al servei de la Cort de Catalina de Medicis que es famós avui en dia per un texts profètics que va escriure. D’ascendència jueva va néixer el 1503 a Saint-Rémy-de-Provence . Va estudiar a la universitat de Medicina de Montpellier on va obtindre el títol de doctor en 1529. Al 1534 es va establir a Agen, on es va casar amb una dona rica i varen tenir dos fills. La pesta però va acabar amb la seva família i va anar-se’n a Itàlia. Al 1544 va tornar a França i es va casar amb una altre dona rica a Salon de Crau , on va exercí la medicina i l’Astrologia. Elaborava almanacs i horòscops per encàrrec. Els almanacs eren sobre els dies més indicats per sembrar, també els més indicats per la reproducció dels animals, com un calendari del Pagès. Els horòscops no es limitaven al futur en general si no que podien concretar-se en un viatge, un casament, un negoci. Al 1555 Nostradamus va anar més lluny i escriure el