Passa al contingut principal

La bruixa

Des de l’origen dels temps a Catalunya s’ha parlat de les bruixes. A partir del cristianisme, han estat acusades de ser serventes del diable i per això, temudes, però per l’altre banda, la gent anava a elles quan estaven malalts o per solucionar algun problema. Tenien fama de posseir remeis curadors que venien a canvi de diners. Moltes dones velles es dedicaven a fer de curanderes per sobreviure i es reunien entre elles per intercanviar-se herbes i receptes. Així va néixer les llegendes de la bruixeria, dels seus akelarres, però fins el segle XVII no comencen les caceres de bruixes. Es aleshores, quan coincidint amb una mala època pel país, tan a nivell econòmic com de malalties (la pesta) es comença a buscar un culpable de la situació: les bruixes. Per tot el país la gent denuncia a altres per bruixeria i aquestes son empresonades, interrogades i executades. Fins que la recuperació econòmica i la desaparició de la pesta, calmen les persecucions. 

Comentaris

  1. De fet com ara, amb la diferència que no executen, tanquen i porten vestits cars.

    ResponElimina
  2. Sempre s'han buscat caps de turc, siguin bruixes, siguin jueus, gitanos...

    ResponElimina
  3. Casualment tots dos tenim un post sobre bruixes. I casualment he trobat que la primera bruixa jutjada i executada a Europa... va ser a Catalunya, a mitjan segle XVI.
    Això sí... la imatge de la teva bruixa guanya.

    I per cert: m'agrada molt el nou enfocament del blog!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat es que no es casualitat, el teu post em va inspira el meu. Vaig posar una bruixa més nova.
      Gràcies, intento fer un blog tipus "mas allá"

      Elimina
    2. Bé, ja ens hem inspirat mútuament unes quantes vegades...! Això va molt bé. Et deixo un enllaç al·lucinant sobre bruixeria als nostres dies:
      http://vallfosca.antropologiavisual.net/quadern-de-camp/

      Elimina
  4. Bé, molt bé; però quan quedem per cremar la de la foto abans no ens cremi ella a tots?

    ResponElimina
    Respostes
    1. je je es el que fan les bruixes, cremar al personal...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

L'ajuntament de Porcioles

Després de les exposicions universals de 1888 i 1920, l altre transformació de la ciutat va ser al 1957, de la mà del alcalde Porcioles. De 1936 al 39, l aviació italiana i alemanya va bomberdejar la ciutat, molts edificis van quedar derruits i acabada la guerra civil es van reconstruir com van poder. Fins els anys cinquanta no hi havien diners i els ajuntaments es limitaven a mantenir el que tenien. Amb l arribada del turisme Espanya va augmentar els ingressos, sobretot les ciutats mediterrànies. Porcioles era notari i jurista i es va fer amic de Franco. El va convèncer per recuperar les costums catalanes i així atreure el catalanisme moderat i catòlic al franquisme. Josep Maria Porcioles havia nascut a Amer, el mateix poble de Puigdemont. També volia transformar Barcelona en la segona capital d Espanya. Franco li va donar carta blanca i Porcioles es possà en marxa. D entrada manar construir les rondes, la que anava de Lesseps a La plaça Cerdà i començar a fer una ciutat pels cotxes.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi