Passa al contingut principal

L’ovni de cabo de Gata

Era finals de juliol de l’any 1990 i un amic meu va tenir la idea d’anar a passar uns dies a Cabo de Gata, Almeria. Segons el meu amic era semblant a Cap de Creus, declarat parc natural protegit, tenia un far i unes salines que el convertien en paisatge increïble. I era veritat. Al 1990 encara estaven construint una autovia de Múrcia a Almeria i vàrem tenir que anar per la nacional. A les sis de la tarda érem a Cabo de Gata i després de creuar un poble, San José, vàrem arribar al mar. A aquelles hores no feia la calor que després sofriríem, doncs durant el dia la temperatura es altíssima. Vàrem fer acampada lliure en una cala amb una tenda que teníem i vàrem anar a dormir. No va ser fins la segona nit que vàrem veure aquella llum caient del cel i que es va enfonsa en el mar i per un moment va ser com si fessin un flash fotogràfic. Un meteorit? Probablement. Aquella nit va haver-hi incidents violents per aquella zona, un marit va voler matar a la seva dona, es va ofegar un pescador i alguns vaixells varen ser arrossegats per la corrent mar endins. Inclòs el meu amic, en un atac, va destrossar la tenda amb un dels pals per aguantar-la. L’endemà no recordava res del que havia fet. Sense tenda vàrem tenir que anar-nos, doncs per aquella època no hi havia hotels ni tan sols habitacions. Sé que encara vaig tornar a veure al meu amic per cap d’any però seguia sense recordar res. Una de les noies que venia va fer fotografies però no l’ha he tornat a veure més i no sé com localitzar-la. Fins i tot jo em pregunto si va passar. 


Comentaris

  1. El Cabo de Gata és un lloc màgic on pot passar qualsevol cosa. Si no vaig equivocat hi van filmar una de les millors pel·lis de terror espanyoles: ¿Quién puede matar a un niño?
    http://youtu.be/ojX2jbgEAm8

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia que havien filmat "¿Quién puede matar un niño?" de fet es un lloc per filmar pel·lícules...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

L'ajuntament de Porcioles

Després de les exposicions universals de 1888 i 1920, l altre transformació de la ciutat va ser al 1957, de la mà del alcalde Porcioles. De 1936 al 39, l aviació italiana i alemanya va bomberdejar la ciutat, molts edificis van quedar derruits i acabada la guerra civil es van reconstruir com van poder. Fins els anys cinquanta no hi havien diners i els ajuntaments es limitaven a mantenir el que tenien. Amb l arribada del turisme Espanya va augmentar els ingressos, sobretot les ciutats mediterrànies. Porcioles era notari i jurista i es va fer amic de Franco. El va convèncer per recuperar les costums catalanes i així atreure el catalanisme moderat i catòlic al franquisme. Josep Maria Porcioles havia nascut a Amer, el mateix poble de Puigdemont. També volia transformar Barcelona en la segona capital d Espanya. Franco li va donar carta blanca i Porcioles es possà en marxa. D entrada manar construir les rondes, la que anava de Lesseps a La plaça Cerdà i començar a fer una ciutat pels cotxes.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi