Passa al contingut principal

Ascensor poltergeist

Fa uns quants anys, al anar a veure un client que viu en un edifici d’aquests tan antics de Barcelona, em vaig trobar amb una situació bastant incòmode. L’edifici té un ascensor tan vell com l’ascensor i el meu client viu en el tercer pis, però al polsar el botó del tercer, l’ascensor em va baixar cap l’últim botó: el soterrani. Aquest botó té una clau per poder-lo accionar, però pel que sigui aquell dia no feia falta. Un cop l’ascensor es va aturar al soterrani de l’edifici no va haver-hi manera de que tornés a pujar, ni polsant tots els pisos, així que vaig sortir per a veure si hi havia una escala. Tot estava fosc, però vaig donar amb un interruptor d’aquests d’abans que s’encenien girant i una bombeta de 125 va il·luminar  el soterrani. Em vaig quedar fascinat, estava ple d’estàtues, còpies de peces clàssiques, en mig de mobles tapats amb mantes, però de l’escala per sortir, res de res.  Vaig estar cridant una estona per a veure si m’escoltava algú, però tampoc va donar resultat. Finalment vaig tornar a pujar a l’ascensor, i, miracle, sense que li demanes em portar al primer pis i després no tornà a posar-se en marxa. Com ja en tenia prou, vaig sortir de l’ascensor i pujà per l’escala fins el meu client. A l’explica-li l’aventura, em mira perplexa i em digué, que el soterrani feia anys que l’havien tapiat i que l’ascensor no hi baixava. Li vaig descriure el botó i la clau però ell va insistí que estava inutilitza’t. Vaig sortir de l’edifici tot confós i al dia següent que vaig tornar, l’ascensor ja estava arregla’t, però havien tret el botó i la clau del soterrani.  El meu client em va explicar que havien pres aquest mida per no confondre als visitants.


Comentaris

  1. És fantàstic...! El què donaria jo per viure una situació com aquesta... Si pots, privadament, em passes l'adrrça d'aquest edifici. Me l'imagino per allà a l'Eixample, en aquells edificis més o menys modernistes on vivia la burgesia barcelonina, i que ara semblen a punt de desplomar-se. Estil REC.

    ResponElimina
  2. Barcelona és plena de soterranis i pisos tancats que amaguen mons i records oblidats. De gent que amaga el passat, però també de morts que tothom ha oblidat. És fantàstic només imaginar-s'ho. Imagina't viure-ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si. Diu que l ajuntament reb en herencia cada any unes quantes cases i pisos

      Elimina
  3. Ostres...una mica misteriós tot plegat.
    M'has fet pensar en aquest video que va córrer durant un temps:^-^
    https://www.youtube.com/watch?v=iv7GywXoD4k

    ResponElimina
  4. Que fort! Com per morirte de l ensurt!

    ResponElimina
  5. Ascensor i soterrani, em sembla una parella bastant terrorífica! durant un temps vaig tenir el somni que agafava un ascensor i pujava cap amunt i cada cop es feia més estret i més estret fins que al final em despertava o canviava d'escenari, com sol passar. La teva història m'agrada més, almenys vas veure estàtues i coses interessants....!

    ResponElimina
    Respostes
    1. el teu somni sembla d'Alicia al pais de les meravelles...molt bo..

      Elimina
  6. encara sort que només hi vas trobar estàtues i mobles vells, normalment hi ha coses més terrorífiques en els soterranis :S

    ResponElimina
  7. caray! a mi me ocurre algo así, y creo que tardaría algún tiempo en atreverme a tomar otro ascensor.. por suerte no parece que tuvieras una experiencia aterradora, que los sótanos suelen guardar cada cosa..

    besos,

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, la verdad es que durante algun tiempo subí con miedo en los ascensores y si podía, iba por la escalera...
      besos

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi

Carnac

Els alineaments de Carnac son unes dues mil noucentes pedres megalítiques aixecades en linees en una enorme extensió de terreny a la Bretanya Francesa. Es creu que es un monument funerari o un temple religiós o potser les dues coses. La seva antiguetat podría datar del 6.000 abans de crist.