Passa al contingut principal

La trilogia del Baztan

La Vall del riu Baztan a Navarra, es una zona de boscos frondosos, humida i freda, on encara hi han tradicions i secrets tan antics com la terra, Dolores Redondo, l’autora de la trilogia, pràcticament una desconeguda, ha aconseguit crea un personatge, l’inspectora Amaia Salazar que ja compta amb una legió de fans. La història es una barreja de la sèrie televisiva “The following” amb La pel·lícula “La Llavor del diable” de Polansky  però adaptat a Navarra. Des del primer moment la història t’enganxa, utilitza element de la mitologia basca i el ritme narratiu es trepidant. Potser a mi em sobra certa sensibleria de les relacions de l’inspectora amb el seu marit, un escultor nord-americà, però així Dolores Redondo pot captar un lector més ampli, que potser no llegiria habitualment un llibre de sèrie negra com aquest. Actualment ja hi han lectors que van fins al Baztan a fer la ruta dels llibres i el turisme a la zona ha augmentat. Dolores Redondo es capbussa en un món d’assassinats rituals i màgia negra, si be explotat pel cinema comercial, no està investigat suficientment a la zona del Nord de la península. L ‘últim llibre queda en un final obert  que pot donar per una altre novel·la, no sé si serà així, però en tot cas, es tindrà que estar atent a aquesta escriptora.  

Comentaris

  1. No en sabia res. Hi farem un cop d'ull.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es molt interessant, el productor de Milenium ha comprat els drets per fer les pel·lícules

      Elimina
  2. PEL MEU GUST,UN XIC MASSA ANTROPOLOGICA,PERO ESTAN MOLT BE.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, inclus un del protagonistes secundaris es antropoleg

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi

Carnac

Els alineaments de Carnac son unes dues mil noucentes pedres megalítiques aixecades en linees en una enorme extensió de terreny a la Bretanya Francesa. Es creu que es un monument funerari o un temple religiós o potser les dues coses. La seva antiguetat podría datar del 6.000 abans de crist.