Passa al contingut principal

La Sagrada familia


La idea de construir un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família va ser de el llibreter Josep Maria Bocabella, inspirat pel sacerdot Josep Manyanet -canonitzat el 2004-, fundador de les congregacions religioses Congregació de Fills de la Sagrada Família i Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, encarregades de promoure el culte a la Sagrada Família i fomentar l'educació cristiana de nens i joves

El projecte va ser encarregat en primer lloc a l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar i Lozano, qui després de diversos projectes successius va idear un conjunt neogòtic i va rebutjar la idea de Bocabella de fer una rèplica del Santuari de Loreto (Ancona, Itàlia) -que se suposa guarda la que va ser la casa de Josep i Maria a Natzaret -. el projecte de Villar consistia en una església de tres naus, de 44 x 97 m, amb els elements típics de el gòtic, com els finestrals alveolats, els contraforts exteriors i un alt campanar en forma d'agulla, que hauria arribat als 100 m d'alçada. 

La primera pedra es va col·locar el 19 de març de 1882 (dia de Sant Josep), amb la presència de l'aleshores bisbe de Barcelona, José María Urquinaona. Gaudí va assistir a la cerimònia, ja que havia treballat com a ajudant de Villar en diversos projectes; en aquell moment no es podia imaginar que ell passaria a ser l'arquitecte d'aquesta obra. Per a commemorar el fet es va col·locar un pilar a la porta d'entrada del carrer Mallorca amb la data, l'escut pontifici i una creu. Les obres no es van iniciar fins el 25 d'agost de 1883, sent adjudicades a l'contractista Macari Planella i Roura. 

El 1883 Villar va renunciar per desavinences amb Bocabella, qui comptava amb l'assessorament del cèlebre arquitecte Joan Martorell. El projecte es va oferir a el propi Martorell, però aquest el va refusar   i va ser ofert a un jove Gaudí de 31 anys . L'arquitecte reusenc es va fer càrrec de les obres el 3 de novembre de 1883. Gaudí havia estat ajudant de Martorell en diverses construccions, fet que va motivar la recomanació de l'acabat de llicenciar arquitecte, que encara no havia executat grans obres. Al fer-se càrrec Gaudí del projecte el va modificar completament -excepte la part ja construïda de la cripta-, i li va imprimir el seu estil peculiar. No obstant això, no va poder canviar l'orientació de l'edifici, a l'estar ja realitzats els fonaments; Gaudí hauria preferit situar l'eix de l'edifici diagonalment a la poma, per situar l'absis orientat cap a llevant, i per disposar de major longitud en planta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

El misteri de Fatima

Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones.  A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económi

L'ajuntament de Porcioles

Després de les exposicions universals de 1888 i 1920, l altre transformació de la ciutat va ser al 1957, de la mà del alcalde Porcioles. De 1936 al 39, l aviació italiana i alemanya va bomberdejar la ciutat, molts edificis van quedar derruits i acabada la guerra civil es van reconstruir com van poder. Fins els anys cinquanta no hi havien diners i els ajuntaments es limitaven a mantenir el que tenien. Amb l arribada del turisme Espanya va augmentar els ingressos, sobretot les ciutats mediterrànies. Porcioles era notari i jurista i es va fer amic de Franco. El va convèncer per recuperar les costums catalanes i així atreure el catalanisme moderat i catòlic al franquisme. Josep Maria Porcioles havia nascut a Amer, el mateix poble de Puigdemont. També volia transformar Barcelona en la segona capital d Espanya. Franco li va donar carta blanca i Porcioles es possà en marxa. D entrada manar construir les rondes, la que anava de Lesseps a La plaça Cerdà i començar a fer una ciutat pels cotxes.