Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

Àlex, el Lloro intel•ligent

Imatge
Àlex va ser un lloro que va viure 30 anys i formava part d’un experiment sobre l’ensenyament a animals i la mida de l’intel•ligència. Irene Pepperberg, llicenciada per la universitat de Harvard volia veure fins quantes paraules podia aprendre un Lloro i si es podia comunicar. Així, que el 1977 va comprà un lloro gris Africà i el va instal•lar al seu laboratori, a la universitat de Brandeis, a Massachusets. Li varen dir Àlex, acrònim en angles de Avian Learning Experiment. Li va comprar joguines i una gàbia, on només el tancava per dormir. Diuen que els signes característics d’una capacitat mental superior son bona memòria, comprensió de la gramàtica i dels símbols, autoconsciència, capacitat per entendre el comportament de d’altres individus, talent per l’imitació i creativitat. Alguns animals tenen alguna d’aquestes capacitats. El lloro, d’entrada, li agrada molt comunicar-se. Els dofins imiten postures humanes i els ximpanzés fabriquen armes per caçar mamífers més petits. Però per e…

OVNIS EN MONTSERRAT

Imatge

Base secreta ovni a Xina

Imatge
Va ser al remenar el Google Earth. JFB solia distreure’s mirant països exòtics per l’eina de Google, la Earth, que te cartografiat la terra en fotos disparades des de satèl•lit i des de les furgonetes de la Companyia. No sap com va acabar mirant el Desert del Gobi a Xina i descobrir unes formacions singulars. Va penjar un comentari a la pàgina de tecnologia Reddit i el rumor es va propagar per la xarxa com una ona expansiva. El Huffington Post ho va començar a investigar. Allen Thomson, un ex-analista de la Cia, va comentar a wired.com que les fotos les havia manat fer algú que tenia molt interès amb que la gent sàpigues que passava allí i aquest algú tenia que tenir molts diners, doncs les fotos per satèl•lit son molt cares. Les marques que s’han fotografiat medeixen 1 quilòmetre d’ample per 1’85 de llarg i estan a la província de Gansu, on està el desert del Gobi. Jonathon Hill, científic del Mars Space Flight Facility diu que simplement son unes marques perquè els satèl•lits espies…

Jo no vull pas treballar

Imatge

Carrer de l’infern

Imatge
Cap el 1910, a Barcelona, encara existia el carrer de l’infern, situat a on passa avui la Via Laietana. La seva destrucció per part de les autoritats va ser deguda a uns afers misteriosos que els veïns van denunciar, alertats per crits i gemecs que sortien d’un dels seus edificis, així com una olor a sofre inaguantable. Quan la policia va anar a escorcolla el local, es va trobar amb una colla de cadàvers nus, espelmes, símbols estranys i un crucifix penjat del revés. No hi havia dubte: era un lloc de pràctiques satàniques. Durant l’investigació, diferents testimonis parlaven de carruatges luxosos dels que baixaven misteriosos ocupants, algun dels quals semblaven el Marqués de Sentmenat o el Dr. Ricard, hàbil paleontòleg, però els testimonis es van desdir enseguida i l’investigació va ser tancada ràpidament, ordenant la destrucció de tot el carrer de l’Infern, amb l’excusa de que tenia que passa la Via Laietana per aquell indret i poder ventilar el barri gòtic.

La vampira del Raval

Imatge
Enriqueta Martí i Ripollés (Sant Feliu de Llobregat 1868-12 de maig de 1913) va ser una assassina en sèrie, segrestadora i proxeneta de nens. A l’edició de La Vanguardia, del divendres 1 de març de 1912, ja es comença a parlar del tema
“EL SUCESO DEL DIA – CAUSA SENSACIONAL. Siguen las diligencias. Los embustes de la acusada.
Como se recordarà, la Enriqueta adoptó como base de la defensa desde los primeros momentos la afirmación de que había hallado a la niña Teresita Guitart, en la Ronda San Antonio la mañana misma que fue detenida la acusada por el brigada señor Ribot con los guardias municipales a sus órdenes; que le llevo a su casa para darle de comer porque la niña le había dicho que se hallaba extraviada y que tenía hambre y que abrigaba, finalmente, el proposito de entregarla enseguida a la guardia municipal.
Esta afirmación está completamente desmentida y probada su falsedad(...)el hecho mismo de haber sido desfigurada la niña mediante el corte a rape de la cabellera, luego p…

Tintin al Congo prohibit

Imatge
El còmic Tintín al Congo s'enfronta a un judici per racisme davant un tribunal belga, un procés impulsat per un ciutadà congolès que reclama la prohibició de l'obra o la introducció d'un missatge d'advertència sobre el seu contingut. El demandant, Bienvenu Mbutu Mondondo, considera que el còmic "fa apologia de la colonització" i constitueix "un insult per als negres", i per això sol•licita a la justícia belga que el retiri de la circulació i "el prohibeixi en tot espai públic", segons ha dit abans de comparèixer davant el tribunal.
El contingut de Tintín al Congo ja ha estat objecte de polèmica als Estats Units, França, Suècia i el Regne Unit --on per decisió judicial inclou un missatge explicatiu sobre el seu context històric--. Però ara es tracta del país natal del seu autor, Hergé (1907-1983), on el cèlebre reporter és una icona nacional.

L’acusació ha presentat aquest divendres els seus arguments davant el Tribunal Civil de Primera In…

El misteri dels bolets

Imatge
Els experts boletaires inclòs el nostre president ja ho han dit “Serà una temporada dolenta pels bolets”. “No plou, el bosc està sec”. El canvi climàtic a afectat als rovellons. Potser Nostradamus ja ho va prediura?. Es aquesta la senyal de que les coses no van ver, de que s’apropa l’apocalipsi?. El Juliol en canvi va ser molt bo pels bolets “Aquells dies varem arribar a baixar vuit quilos de rovellons, també camagrocs i alguna llenega negra, que es l’últim bolet que surt. Això no és normal” ha confessat Marcelina Cercons, especialista en bolets al 9nou . Fins i tot els experts estan sorpresos. Què està passant?. Des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ja es parla de una temporada dolenta pels bolets perquè no plou. El concurs boletaire de Berga que es fa cada any, aquest any no se ha repartit cap premi, per falta de bolets. Les coses estan molt malament. Ja es parla d’un pla per reproduir rovellons en hivernaders, tot i que les investigacions encara estan molt endarredires. E…

Crisi Volcànica

Imatge
El vident Giacomo Pastrani ha predit que un volcà d’Olot entrarà en erupció molt aviat. Giacomo Pastrani, del que només se sap que es vident i que ha predit d’altres desgracies com que el tripartit perdria les eleccions o que el Sandro Rosell seria president del barça, ara ha penjat a you tube aquest vídeo revelador en el que assegura que un volcà a Olot entrarà en erupció. Fonts consultades de la Generalitat de Catalunya, especialistes en sismologia catalana, l’han desmentit, dient que això es impossible, doncs l’ultima erupció va ser fa 11.500 anys. Alguns grups de turistes però s’han desplaçat a la vora per si aquest fenomen es dones, preparats amb càmeres digitals i l’hostaleria està fent el seu agost. Seguirem informant.

L’estrany i gegantí monstre volador sobre Barcelona

Imatge
”Sembla demostrat que una au que superi els 20-22 quilos de pes està arribant al límit en lo què aixeca el vol es refereix. Per aquesta Llei de biodinàmica per la qual aus com l’estruç, nyandú, emú, etcètera, van créixer fins rebutjar el vol i prosperar adaptant-se a una vida sobre el sòl. Les aus més pesades, capaços de solcar els aires, puc equivocar-me, podrien ser les avitardes, amb 15-18 quilos de pes dels mascles, o el cigne mut, que ronda els 20 en els exemplars més bells. Per tot això penso que el monstre alat, vist en els cels de la nostra estimada Barcelona i referides en aquesta secció del seu diari deu ser o una al•lucinació col•lectiva, o una presa de pèl organitzada. “

Aquesta carta es publicà a la Vanguardia, el diumenge 24 de juny de 1990, després de que apareixerien d’altres cartes dient que havien vist per la nit un ocell enorme sobrevolant la ciutat. En total, son 244 entrades les que guarda l’hemeroteca sobre aquest fet misteriós, amb la etiqueta “la extraña y mist…

Harry Houdini

Imatge
Harry Houdini (1874-1926) va ser un mag i escapista molt famós. El seu nom autèntic era Erich Weiss. La seva família es va traslladar a Appleton, Wisconsin quan ell tenia 4 anys d’edat, ja que el seu pare havia estat designat rabí d’una nova congregació. Quan tenia 8 anys d’edat, va treballar venent periòdics i llustrant sabates als carrers. Un dia, el seu pare el va portar a veure el Dr. Lynn, un mag viatger. Quan tenia 9 anys, Erich i els seus amics del barri van formar un petit circ. Poc temps després, Houdini va marxar de la seva llar a la recerca de fortuna amb circs ambulants. Va estar al voltant d’un any fora de casa, però va tornar quan la seva família s’havia traslladat a Nova York, a l’edat de 13 anys. Allà, el jove va aconseguir diversos treballs per ajudar a mantenir la seva família. Utilitzava el seu temps lliure per estudiar màgia, i competir en diversos esdeveniments atlètics, com la natació. Durant aquest temps, Erich va aconseguir un llibre anomenat The Memoirs of Rob…

El Sant Sudari

Imatge
National Geographic va fer un reportatge sobre el Sant Sudari títolat "Leonardo: l'home darrere del sant Sudari ".
"Enigmes dels morts" és una producció de National Geographic Channel dedicada a l'estudi científic de fenòmens estranys, inexplicables en el seu moment i per als que avui ja hi ha resposta. Un episodi d'aquesta sèrie, està dedicat a un dels elements més controvertits de la cristiandat: l'autenticitat del Llençol Sant, el sudari que va cobrir el cos de Crist en ser baixat de la creu, conservat en l'Catedral de Torí.

National Geographic Channel va viatjar a la ciutat italiana per Intentar esbrinar alguna cosa més sobre aquest enigma. Venerat per centenars de Catòlics, el Sant Sudari conserva estampada una silueta, que els creients identifiquen amb la de Jesucrist, un fenomen que expliquen com a conseqüència de l'intens calor emanat durant la Resurrecció. No obstant això, en les últimes dècades experts de diferents procedències, e…

Zahorí

Imatge
El meu sogre explica que quan van comprar la casa fa vint anys, com volien tenir un pou d’aigua, van avisar a un Zahori. Va vindre amb una branca en forma de y grega i va comença a caminar pel terreny del costat de la casa fins que la branca li va senyalar el terra i els paletes van començar a cava el pou, una mitja hora després l’aigua brollava per ell i encara que actualment es van connectar a la xarxa del poble, encara fan servir aquesta aigua per regar. A Galícia els zahoris estaven a l’ordre del dia i eren molt buscats, clar que es un lloc on hi ha molta aigua. He llegit i escoltat testimonis de d’altres llocs més secs inclús a Catalunya, on solen trobar l’aigua, de vegades amb un pèndol o d’altres estris. Una de les explicacions es que aquestes persones son sensibles al magnetisme dels pous d’aigua. A aquest conjunt de fenòmens complexos que es manifesten per una determinada sensibilitat de l'organisme humà a les radiacions emeses o absorbides pels objectes que té a prop se …

Els símbols secrets dels maçons

Imatge
Els primers constructors d’esglésies i catedrals, pertanyien a un gremi exclusiu, que com els altres gremis, només s’entrava prèvia recomanació de dos altres membres, superant una sèrie de proves i substituint a algun altre membre que s’havia jubilat o mort. Els gremis establien els convenis, previ autorització del rei, que sempre tenia l’ultima paraula en tot, o en aquest gremi, l’església, donat que era un dels seus màxims clients.
La veritat es que fins fa poc no m’havia fixat mai en detall en els diferents símbols que marquen certes pedres de catedrals i esglésies. Amb la neteja de moltes d’elles, queden perfectament al descobert. Les fotos que he pujat son de la Catedral de Santiago de Compostela, però totes en tenen. Pel que he llegit, en un principi el canterista o el constructor, marcaven les seves pedres o algunes d’elles per poder cobrar la feina i diferenciar-la dels altres constructors o canteristes, donat que per exemple en la Catedral de Santiago i al llarg dels anys, v…

Que tiri la primera pedra el que estigui lliure...

Imatge

Els fenòmens paranormals de Tintin

Imatge
Quan Herge i Tintin es van fer adults, van començar a creure que el món no era només regit per la ciència, o si més no, per la ciència coneguda. Per exemple, a Tintin en el Tibet, Tintin té un somni premonitori, el seu amic Txang està perdut al Tíbet. Quan el va a buscar, descobrim el “ieti” una criatura d’aspecte simiesc i peluda que viu a les muntanyes i que no resulta ser tan dolent com sembla. Aquest àlbum es de l’any 1958, a causa d’una crisi psicològica , Herge comença a llegir llibres sobre successos paranormals com la telepatia, la interpretació dels somnis. Herge va visitar un metge suís, el professor Ricklin, alumne i deixeble de C.G. Jung. Herge pensa que està endimoniat. El metge li demana que deixi de treballar però Herge no ho vol fer, del tot. Així que fa un viatge a Itàlia, es pren un any sabàtic, on comença a escriure Tintin en el Tibet.
Diferents fenòmens paranormals de Tintin

- Herge descobreix una família Hadoc autèntica i comptemporània del chevalier François

- T…

Projecte MJ -12

Imatge
William Cooper va ser un membre de l’intel•ligència militar Naval dels Estats Units d’Amèrica que al 1989 va escriure un article en el que parlava d’un acord entre el govern dels Estats Units i una civilització extraterrestre. L’acord parlava d’intercanvi tecnològic a canvi de sers humans perquè fossin analitzats pels extraterrestres. Aquest acord es deia MJ-12.
"Durant 1954, la raça dels extraterrestres de color gris i nas gruixuda, aquells que havien envoltat la terra, va aterrar a la base aeronaval de Holloman. Es va establir un principi d'acord. Aquesta raça es va identificar com procedent d'un planeta del sistema d'una estrella vermella a la constel.lació de Orió que nosaltres coneixem com Beltegeuse. Van afirmar que el seu planeta s'extingia i que no podrien viure allí molt més temps. Va tenir lloc un segon aterratge, aquesta vegada a la base aeronaval d'Edward. Aquest esdeveniment històric havia estat prèviament preparat i els detalls de l'acord pre…

El llac misteriós

Imatge
A prop de Lugo, a l’interior de Galícia, fa uns deu anys o més, mentre estaven fent unes perforacions minerals a la cerca de granit va començar a brollar l’aigua i es va crea aquest llac que veieu a la fotografia. Diuen que l’operari que estava foradant va tenir el temps just d’escapar corrents mentre l’excavadora va quedar al fons del llac. Pot ser que una aigua soterrània sortí amb tanta força? La veritat, no soc cap expert. De fet, es veu que la veta d’aigua que va foradar, era d’unes llacunes d’humitats que hi havia prop i aquestes van perdre la seva profunditat, tenien fama de ser increïblement profundes i hi havia llegendes dignes d’en Lovecrat sobre elles. (eren lectors els camperols Gallecs de Lovecraft o Lovecraft va viatjar a Galícia?). El llac va ser declarat zona protegida per la Xunta de Galícia i s’hi van posar cartells explicatius que el sol ha descolorit. Tothom la visita però ningú s’hi banya obertament.

La base americana de Cadaqués

Imatge
Des del primer dia que vaig posar els peus a Cadaqués un estiu, em vaig sorprendre per aquella construcció que hi havia venint per la carretera de Roses, a la zona anomenada del Pení: dos edificis en forma ovalada. Preguntant pel poble, em van dir que era la base americana. Una de les vegades que vaig estar un cap de setmana i que va caure una tempesta molt forta i tot el poble es va quedar sense llum, vaig observar que dalt de la muntanya, els americans estaven il•luminats, les dos boles desprenien un fosforescència que enmig d’aquella foscor, es veia resplendent. Indagant una mica més, he llegit que aquella base la van posar els americans després de la visita de Eisenhower a Franco, el 1959. Es tractava d’una base de l’USAF, les forces aèries d’Estats Units, d’avisament. Dotada de sofisticats radars, controlava la part mediterrània Sud, de Cadaqués fins les Canàries. En cas d’un atac de forces del Pacte de Varsòvia, els radar posarien sobre avis a tot el mediterrani. Posteriorment,…

Les forces paranormals dels nazis

Imatge
Els teòrics nazis van associar l’ús de l’esvàstica amb les seves tesis que afirmaven l’ascendència cultural del poble alemany de l’anomenada raça ària. Els nazis creien que els primers aris de l'Índia, de les tradicions védicas sorgeix l'esvástica, van ser el prototip d'invasors de raça blanca, cooptant així el símbol com un emblema de la supremacia blanca.


Se sap que alts comandaments nazi com Heinrich Himmler, Richard Walther Darré, Rudolf Hess i Alfred Rosenberg, tenien un gran interès en l'ocultisme. Les creences religioses d'Adolf Hitler han estat objecte d'una exhaustiva anàlisi i debat. Era aficionat a l'astrologia, la mitologia, el ioga, la mística medieval

Un cop al poder, el Partit Nazi va prohibir tots els grups esotèrics que no fossin la Societat Thule, prohibint la maçoneria i enviant a molts maçons a camps de concentració, tancant la Societat Teosófica d'Alemanya, va perseguir als grups neopagans Ásatrú quan es van negar a jurar lleialtat …

Quetzatcoatl

Imatge
Quetzatcoatl es un rei llegendari que va aparèixer a la península del Yucatan fa dos mil anys aproximadament (i tenint en compte que es un càlcul estimatiu) per governar els Maies. Quetzacoatl era ros, alt, amb barba i els hi va ensenyar Astrologia, Agronomia, arquitectura i els governar amb justícia, fins que un bon dia, se’n va entornar, endinsant-se al mar, tal com havia arribat i va dir que tornaria, quan les llunes s’arrengleren, això van calcular, sobre el 1519 de la nostre era, any que coincidia amb l’arribada d’Herrnan Cortés a les seves terres. Quan l’actual rei, Moctezuma, el veié, pensà que eren la reencarnació de Quetzacoatl. També moltes tribus esclavitzades pels Maies varen pensar el mateix i s’afegiren a ajudar als espanyols per acabar amb la tirania de Moctezuma, d’aquesta manera, no van ser quatre espanyols que van guanyar als Maies, si no milers d’esclaus, farts de passa fam i veure com les seves filles eren sacrificades cada dia. El més negatiu però de la conquesta,…

La predicció Maia

Imatge
El dissabte 22 de desembre de 2012 s’acaba el món, ho van prediure els Maies. El sol rebrà un ragi del centre de la galàxia i una flamarada ho envairà tot, inclosa la terra. Fins ara el Maies han encertat tots els eclipses i van encertar quan els espanyols van conquerir el seu territori. Un cometa impactarà amb la terra aquest dia i pot ser el final del món com el coneixem.



L'home a la teulada. Les imatges

Imatge
He tornat a la teulada per veure a on havia vist les "figures" i sorpresa! L'home està penjat de l'antena, al 00:15 poseu la pausa i el veureu a la part superior. Porta una samarreta de color vermell. Casualitat? Està arreglant l'antena?. Cinc minuts després s' havia volatitzat.

L’illa de Pasqua

Imatge
Un avió surt a les vuit del matí de Santiago de Xile i arriba a les dotze del mateix mati a l’illa de Pasqua. L’ illa està situada enmig de l’oceà Pacífic.
Té una superfície de 163,6 km ² (Eivissa en té 572Km2) i una població de 3.791 habitants, concentrats principalment en Hanga Roa, capital i únic poblat existent. L’illa és un dels principals destinacions turístics del país, on hi han enormes estàtues conegudes com moais. Per preservar aquestes característiques, la Unesco va declarar aquest parc com a patrimoni de la humanitat el 1995.
Sembla ser que habitants de la Polinèsia, el segle IV després de crist, van colonitzar l’illa i van construir les enormes estàtues Moais, a qui adoraven, per tota l’illa i per fer-ho els habitants van extingir tota la fusta de l’illa per poder-los transporta de les canteres fins a ubicar-les davant la costa. La població deuria ser molt elevada, i posant els troncs sota les grans pedres a mode de rodes, els empenyien fins situar-los als seu lloc. Un c…

La patrulla X i jo

Imatge
Quan ja era més grandet –sobre els dotze anys- algú em va deixar un còmic de la patrulla X. Era un dibuix molt diferent al de Tintin, més realista i els guions eren bastant més violents. Però una cosa que em va cridar l’atenció, era les relacions entre els protagonistes, encara més evident a Spiderman. Jo no sabia que el guionista era Stan Lee, de fet era el guionista de quasi tots els còmics de la Marvel. Tots tenien aquest punt de relacions d’amics però que ara es poden enfadar i traïr-se. De vegades un amic venjatiu podia ser pitjor que l’enemic i acabar col·laborant amb ell. No tinc que dir que em vaig enganxar a aquests “culebrons” i a classe, els “enterats” se’ls sabien de pe a pa. Al final el que més em va atreure va ser Spiderman, pel seu rotllo d’adolescent incomprès que la noia mai l’hi fa cas i té que suportar a la seva avia, a la que estima molt però no li pot explicar res. Els kioskos –quan els kioskos venien còmics, oh, si, aquesta època va existir, no hi havia botigues …

Bugarach, l’únic poble supervivent de la fi del món

Imatge
Bugarach, un poble atemorit davant la invasió de fanàtics que creuen en la fi del món de 2012
Escrit per: Luis Alfonso Gámez del www.correo.Com .

"Últimament hi ha rumors sobre llocs per sobreviure a l’arribada de Hercólubus, com la muntanya francesa de Bugarach, que actualment és un centre d’atracció per als grups alternatius perquè alguns líders estan parlant d’una gran ascensió que tindrà lloc allà el 2012", pot llegir-se en un missatge en un demencial fòrum d’Internet dedicat al imminent, i fictici, pas a prop de la Terra d’un planeta molt més gran que Júpiter que provocarà una successió de catàstrofes digna de Roland Emmerich. L’autor del text afegeix que no hi ha lloc en el món per escapar del desastre.

Els habitants de Bugarach, llogaret proper a Rennes-le-Château, estan preocupats per la qual se’ls pot venir a sobre d’aquí a desembre de 2012, quan alguns situen el cap del món en coincidència amb el final del calendari maia. "Internet és capaç de totes les boger…

Projecte Manhattan

Imatge
Leó Szilárd (1898 -1964), físic jueu hongarès, després de llegir el 1933, el relat de ficció "bombes atòmiques" dins de la novel•la de ciència-ficció d'HG Wells, The World set Free, va creure que era possible construir bombes atòmiques. Szilárd havia fugit aquell any dels nazis de Berlin a Londres i estava disposat a crear algun tipus de bomba per fer guanyar la guerra als aliats. Va anar a veure a l’alt Almirall britànic i li va oferir els seus estudis sobre la reacció en cadena. Aquests van comentar-ho amb els americans i la universitat de Columbia de Nova Iork es va emportà a Szilard als Estats Units. Allí, Slizard, convençut que amb més medis podia aconseguir aquella bomba devastadora, va anar a veure a un altre Jueu, Albert Einstein, perquè escrigués a Roosevelt, l’agost de 1939. Slizard pensava que Roosevelt escoltaria Einstein, com així va ser. Roosevelt va donar a aquest projecte, amb el nom de Manhattan, prioritat absoluta i varen reclutar tot de científics, ent…

Plaça de Colon, 1951

Imatge
Josep Postius i Saura (Puigcerdà, 1914 - Sant Pere de Ribes, 15 de març de 1993) fou un fotoperiodista català.


Tot i haver-se iniciat en la professió a França, un cop finalitzada la guerra civil espanyola va tornar a Catalunya, on va treballar com a fotoperiodista per a diaris i revistes com Destino, Diari de Barcelona o La Vanguardia, entre d'altres. Fou amic de Tomàs Roig i Llop.

El 1984 va publicar un llibre sobre Dalí titolat Aquel Dalí, juntament amb Luís Romero. Quan es va jubilar va marxar a viure a un poble dels Pirineus. Abans de morir va donar el seu arxiu gràfic, amb més de 100.0001 negatius, a l'Institut Municipal d'Història de Barcelona. També hi han obres seves a l'Arxiu fotogràfic de Barcelona.

(Font: Wikipedia)

ara, a per la Champions

Imatge

Urinari Públic

Imatge

Hugo Pratt, Corto Maltès i demés

Imatge
Vaig conèixer a Hugo Pratt, fa 29 anys durant el 1er Saló del Còmic de Barcelona. El Joan Navarro el va acompanyar al Mercat de Sant Antoni i quan el vaig veure, vaig comprar La Balada del Mar Salado i li vaig demanar que mel signés, cosa que va fer. Va estar parlant amb nosaltres, una colla de dibuixants joves i aficionats, un company meu li va ensenyar un dibuix i ell li va corregir el plànol, li va dir que es veia massa el coll del personatge, que era millor fer-lo de perfil per dissimular. Hugo Pratt parlava perfectament el castellà perquè va està vivint a Argentina uns anys, publicant dibuixos al “As de Picas” una revista mítica del còmic argentí. Amb els anys va fer el salt a Paris amb l’editorial Casterman, que va comença a editar els àlbums de Corto Maltesse i es va fer famós. Era una persona molt xerraire, amable i sincera, tan, que el Joan Navarro portava un pin de l’estelada a la solapa de la jaqueta i el Hugo Pratt li va dir que ho respectava, però estava encontra de les n…

Tintin era racista?

Imatge
Ja em perdonareu, però aquest títol es una petita trampa per explicar-vos perquè m’agrada Tintin. Tintin, que s’ha tatxat de racista, asexuat, reaccionari etc a mi em segueix agradant molt, des de que els deu anys em van deixar a la biblioteca del cole quan sortia de classe i tenia que esperar-me fins que la meva mare em recollís. Allí vaig descobrir Tintin. I el primer àlbum, Tintin a la Lluna. Jo, que només havia llegit Mortadelo y Filemón y el Jabato, quan vaig veure aquell dibuix tan diferent, tan net, va ser com si entrés a la dimensió desconeguda. Que era allò?. I el guió, a sobre, enganxava, no podia deixar-lo de llegir. Sé que el Pare bibliotecari li va comentar a la meva mare, positivament, que em passava l’estona llegint aquells tebeos. I així va néixer la meva afició al Tintin i vaig començar a copiar aquells dibuixos per totes bandes. Han passat els anys i per més còmics que he llegit, no m’ha deixat d’agradar. Potser si que els primer àlbums, son racistes: Tintin en el Co…

L'Eix del Mal

Imatge
S'acabat l'Eix del Mal amb la desaparició de Osama Bim Laden? D'entrada, que sabem del 11-S, el fet desencadenant d'aquesta llarga persecució? Internet està farcit d'apunts sobre els atemptats de l'11 de septembre. Des del dia dels atemptats, cada equis temps, reviso la xarxa, buscant aquests apunts. Quan més he llegit, més m'he desconcertat. Per exemple, l'atac al pentagon
Hi ha una teoria de que va ser atacat amb míssils. LLegenda urbana? Internet en va ple

Per exemple, els avions que van impactar a les torres bessones, també diuen que portaven missils

Hi ha un video que ja no he trobat on s'explica com la familia de Bim Laden va ser evacuada en avió d'Estats Units cap als Emirat Arabs perquè no fossin linxats per els americans.

La plaça de toros

Imatge
Aquesta es una foto de la plaça de toros "Las Arenas" de Barcelona, cap el 1900. No sé qui és l'autor, em va venir en un missatge d'aquests que t'envien els amics. Els meus amics saben que m'encanten aquestes fotos del passat de llocs, sobretot de Barcelona. En aquest enllaç podeu veure una foto pressa aquest estiu de com s'ha reformat aquesta plaçahttp://elmercatdesantantoni.blogspot.com/2010/06/las-arenas.html

Quedem al Zurich?

Imatge
Aquesta foto la vaig fer pels voltants de 1982. No ho sé exactament. El bar del fons era el Zurich, amb la seva terraça, ocupat avui en dia pel triangle, on hi ha l'fnac de plaça Catalunya. Era el lloc de trobada, "quedem al Zurich". Mentre t'esperaves sempre et podies prendre una cervesa.

Setmana Santa

Imatge

The Who

Imatge
Bona Pasqua a tothom

Els morts que caminen

Imatge
L'altre dia vaig agafar la bicicleta, cosa que no feia des de l'any passat i me'n vaig anar fins el nou centre de les Arenas, i em vaig ficar a l'fnac a tafanejar. I em vaig trobar el primer volum del WalkingDead, que feia temps que buscava. Es el còmic en el que es basa la sèrie de TV. El guió es del Robert Kirkman i no està gens malament. Evidentment va de Zombies, però com molt bé escriu Kirkman, més aviat va de la super vivència de l'èsser humà davant la mort. La sinopsi, per si algú no ha vist la sèrie, va d'un policia nord americà que després d'un tiroteig perd el coneixement i desperta en un hospital. Ha estat en coma unes setmanes, durant les quals un virus ha afectat als humans i ha convertit en una part en Zombies i l'altra part intenta sobreviure com pot. Com transcurreix als Estats Units, es molt nord americana, però si supereu els vostres prejudicis, us trobareu en una narració i un dibuix que et va fent llegir les pàgines, com aquells vel…

Bruce Lee tampoc ha mort

Imatge
Quan era petit, també volia ser Bruce Lee, el lluitador marcial. M’imaginava que venien uns atracadors i jo a base de patades i cops, els tombava com feia el gran Bruce Lee. Em vaig fabricà uns “linchacos” amb unes fustes i la cadena d’un pany, i entrenava davant del mirall. Els nens de la meva classe de sisè, sabíem de memòria els cops amagats marcials. El dia que vaig veure “operació Drac” va ser emocionant: mai havia vist al Bruce Lee repartir tanta llenya. Imitat pels postmoderns de Matrix i d’altres, Bruce Lee mai passa de moda, ara les pel•lícules, tinc que reconèixer que algunes si. Tot i amb això he llegit a internet que Bruce Lee viu en una illa apartada d’Asia i que va rebutjar el món comercial del cinema per un altre més Zen.

Bigfoot, el ieti americà

Imatge
Qui es Big foot? Es la versió americana del yeti, un èsser de quatre metres que deambular pels boscos d’Amèrica del Nord. La llegenda de la criatura va començar el 1959 quan es van trobar unes petjades en el Nord de Califòrnia. Al diari local el van batejar amb el nom de Bigfoot (gran peu). Tot era un engany. Un home de nom Roy Wallace era qui feia les empremtes. Wallace va morir el 2002 als 84 anys i la seva família va ensenyar el segell original amb el que feia les marques. Encara, els experts, diuen que la millor evidència és "The Patterson film" un curt de Roger Patterson acompanyat pel guia Robert Gimlin, quan van creuar muntats a cavall el Nord de Califòrnia el 1967. EI film troba una criatura. Gimlin encara viu però rarament concedeix entrevistes. Insisteix que el film no és fals.

No passaran

Imatge
La meva maleta i el Misteral em varen passar aquesta portada barreja de zombies i guerra civil. Vaig decidir investigar una mica a veure de que anava el tema i resulta que forma part de warcelona, la campanya pel joc de Valve Left 4 Dead 2 basada en entorns reals de Barcelona. L’art visual es de Dani Navarro. Si voleu veure la seva obra i la campanya del joc, podeu entrar a la seva web


http://www.artdng.com/

Imatge

L’ autèntica història de Dinamo

Imatge
Va ser per la tardor de 1996, el Leblansky, amb el qui em veia de quan en quan els diumenges pel matí al mercat de Sant Antoni, que em va proposar tornar a fer un fanzine. Ja havia col•laborat amb ell amb el famós Trenc d’Alba, un fanzine que feia per una associació de veïns de Sants i al Línia (clara?), la revista de l’escola. Tinc que dir que Leblansky treballa molt net i és un originalista dels més pulcres que he vist mai. O sigui que fer un fanzine amb el Leb, es fer una revista. L’única pega era d’on trauríem els diners? Així que varem parlar de demanar una subvenció a la Generalitat, perquè el faríem en català. Però la pega era que les subvencions es donen però no es paguen fins que s’ha imprès la revista i a menys que l’impressor es vulgui esperar, que no era el cas, algú té que avança els diners. I en aquest cas van ser el Leblansky i el SM que creien tan en el projecte que van ficar els diners. I Leblansky va fer una portada magnífica, però, fora de l’orbita dels fanzines, on…

Les maîtres du temps - MOEBIUS

Imatge

La postguerra (epíleg)

Imatge
Vaig anar a visitar a la Laura a la presó de dones, ho vaig aconseguir gràcies a l’ intermediació del Comissari. Semblava un castell ple de reixes. Una guardiana estaria present a l’habitació de les visites, on només hi havia una taula de fusta vella i dues cadires atrotinades. Una altre guardiana va portar a la Laura, més prima, vestida de presonera i li havien rapat el cabell. Ens varem seure.
- Per què has vingut, Àngel?-
- Volia demanar-te perdó.
- Mai et perdonaré. Però com vas poder?
- Em van dir que si no ens torturarien.
- Ni jo ni el meu pare teníem res a veure amb aquell home i ens han empresonat igualment i també ens han torturat.
- Però el comissari em va prometre...
- No tenen paraula. Un cop has traït, ja no es pot canviar, ara estàs amb ells. Tenies que haver-te negat, haver-m’ho explicat, t’ hauríem ajudat
- No hauria pogut ajudar-me, vaig veure que els hi feien als detinguts, ningú els pot aturar.
- De vegades cal sacrificar-se per la llibertat
- Jo tenia molta por.

Urtx, el primer català

Imatge

somriures de Nadal

Imatge