Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2011

Bugarach, l’únic poble supervivent de la fi del món

Imatge
Bugarach, un poble atemorit davant la invasió de fanàtics que creuen en la fi del món de 2012
Escrit per: Luis Alfonso Gámez del www.correo.Com .

"Últimament hi ha rumors sobre llocs per sobreviure a l’arribada de Hercólubus, com la muntanya francesa de Bugarach, que actualment és un centre d’atracció per als grups alternatius perquè alguns líders estan parlant d’una gran ascensió que tindrà lloc allà el 2012", pot llegir-se en un missatge en un demencial fòrum d’Internet dedicat al imminent, i fictici, pas a prop de la Terra d’un planeta molt més gran que Júpiter que provocarà una successió de catàstrofes digna de Roland Emmerich. L’autor del text afegeix que no hi ha lloc en el món per escapar del desastre.

Els habitants de Bugarach, llogaret proper a Rennes-le-Château, estan preocupats per la qual se’ls pot venir a sobre d’aquí a desembre de 2012, quan alguns situen el cap del món en coincidència amb el final del calendari maia. "Internet és capaç de totes les boger…

Projecte Manhattan

Imatge
Leó Szilárd (1898 -1964), físic jueu hongarès, després de llegir el 1933, el relat de ficció "bombes atòmiques" dins de la novel•la de ciència-ficció d'HG Wells, The World set Free, va creure que era possible construir bombes atòmiques. Szilárd havia fugit aquell any dels nazis de Berlin a Londres i estava disposat a crear algun tipus de bomba per fer guanyar la guerra als aliats. Va anar a veure a l’alt Almirall britànic i li va oferir els seus estudis sobre la reacció en cadena. Aquests van comentar-ho amb els americans i la universitat de Columbia de Nova Iork es va emportà a Szilard als Estats Units. Allí, Slizard, convençut que amb més medis podia aconseguir aquella bomba devastadora, va anar a veure a un altre Jueu, Albert Einstein, perquè escrigués a Roosevelt, l’agost de 1939. Slizard pensava que Roosevelt escoltaria Einstein, com així va ser. Roosevelt va donar a aquest projecte, amb el nom de Manhattan, prioritat absoluta i varen reclutar tot de científics, ent…

Plaça de Colon, 1951

Imatge
Josep Postius i Saura (Puigcerdà, 1914 - Sant Pere de Ribes, 15 de març de 1993) fou un fotoperiodista català.


Tot i haver-se iniciat en la professió a França, un cop finalitzada la guerra civil espanyola va tornar a Catalunya, on va treballar com a fotoperiodista per a diaris i revistes com Destino, Diari de Barcelona o La Vanguardia, entre d'altres. Fou amic de Tomàs Roig i Llop.

El 1984 va publicar un llibre sobre Dalí titolat Aquel Dalí, juntament amb Luís Romero. Quan es va jubilar va marxar a viure a un poble dels Pirineus. Abans de morir va donar el seu arxiu gràfic, amb més de 100.0001 negatius, a l'Institut Municipal d'Història de Barcelona. També hi han obres seves a l'Arxiu fotogràfic de Barcelona.

(Font: Wikipedia)

ara, a per la Champions

Imatge

Urinari Públic

Imatge

Hugo Pratt, Corto Maltès i demés

Imatge
Vaig conèixer a Hugo Pratt, fa 29 anys durant el 1er Saló del Còmic de Barcelona. El Joan Navarro el va acompanyar al Mercat de Sant Antoni i quan el vaig veure, vaig comprar La Balada del Mar Salado i li vaig demanar que mel signés, cosa que va fer. Va estar parlant amb nosaltres, una colla de dibuixants joves i aficionats, un company meu li va ensenyar un dibuix i ell li va corregir el plànol, li va dir que es veia massa el coll del personatge, que era millor fer-lo de perfil per dissimular. Hugo Pratt parlava perfectament el castellà perquè va està vivint a Argentina uns anys, publicant dibuixos al “As de Picas” una revista mítica del còmic argentí. Amb els anys va fer el salt a Paris amb l’editorial Casterman, que va comença a editar els àlbums de Corto Maltesse i es va fer famós. Era una persona molt xerraire, amable i sincera, tan, que el Joan Navarro portava un pin de l’estelada a la solapa de la jaqueta i el Hugo Pratt li va dir que ho respectava, però estava encontra de les n…

Tintin era racista?

Imatge
Ja em perdonareu, però aquest títol es una petita trampa per explicar-vos perquè m’agrada Tintin. Tintin, que s’ha tatxat de racista, asexuat, reaccionari etc a mi em segueix agradant molt, des de que els deu anys em van deixar a la biblioteca del cole quan sortia de classe i tenia que esperar-me fins que la meva mare em recollís. Allí vaig descobrir Tintin. I el primer àlbum, Tintin a la Lluna. Jo, que només havia llegit Mortadelo y Filemón y el Jabato, quan vaig veure aquell dibuix tan diferent, tan net, va ser com si entrés a la dimensió desconeguda. Que era allò?. I el guió, a sobre, enganxava, no podia deixar-lo de llegir. Sé que el Pare bibliotecari li va comentar a la meva mare, positivament, que em passava l’estona llegint aquells tebeos. I així va néixer la meva afició al Tintin i vaig començar a copiar aquells dibuixos per totes bandes. Han passat els anys i per més còmics que he llegit, no m’ha deixat d’agradar. Potser si que els primer àlbums, son racistes: Tintin en el Co…

L'Eix del Mal

Imatge
S'acabat l'Eix del Mal amb la desaparició de Osama Bim Laden? D'entrada, que sabem del 11-S, el fet desencadenant d'aquesta llarga persecució? Internet està farcit d'apunts sobre els atemptats de l'11 de septembre. Des del dia dels atemptats, cada equis temps, reviso la xarxa, buscant aquests apunts. Quan més he llegit, més m'he desconcertat. Per exemple, l'atac al pentagon
Hi ha una teoria de que va ser atacat amb míssils. LLegenda urbana? Internet en va ple

Per exemple, els avions que van impactar a les torres bessones, també diuen que portaven missils

Hi ha un video que ja no he trobat on s'explica com la familia de Bim Laden va ser evacuada en avió d'Estats Units cap als Emirat Arabs perquè no fossin linxats per els americans.