dijous, 29 de desembre de 2011

Àlex, el Lloro intel•ligent

Àlex va ser un lloro que va viure 30 anys i formava part d’un experiment sobre l’ensenyament a animals i la mida de l’intel•ligència. Irene Pepperberg, llicenciada per la universitat de Harvard volia veure fins quantes paraules podia aprendre un Lloro i si es podia comunicar. Així, que el 1977 va comprà un lloro gris Africà i el va instal•lar al seu laboratori, a la universitat de Brandeis, a Massachusets. Li varen dir Àlex, acrònim en angles de Avian Learning Experiment. Li va comprar joguines i una gàbia, on només el tancava per dormir. Diuen que els signes característics d’una capacitat mental superior son bona memòria, comprensió de la gramàtica i dels símbols, autoconsciència, capacitat per entendre el comportament de d’altres individus, talent per l’imitació i creativitat. Alguns animals tenen alguna d’aquestes capacitats. El lloro, d’entrada, li agrada molt comunicar-se. Els dofins imiten postures humanes i els ximpanzés fabriquen armes per caçar mamífers més petits. Però per exemple, els ximpanzés, no es volen comunicar si no és per demanar menjar o alguna cosa concreta. No els hi agrada parlar per parlar, mentre que els Lloros si. Així els ximpanzés son capaços d’aprendre un llenguatge de símbols per comunicar-se però només per coses objectives “donem un plàtan”, “vull beure”. Poden arribar dir que “tenen por” perquè es senten amenaçats, però rés més. Els Lloros, en canvi, els agrada parlar, imitar. I expressar-se. Àlex distingia el gust de les pomes. Una classe de pomes que li agradaven, en deia Ban-erry, que es la barreja dels vocables anglesos banana més cherry perquè deia que aquest era el gust que tenien. Era un sibarita. Àlex sabia comptar fins a sis i estava aprenen el set i el vuit abans de morir. Ara bé, direu que un nen als sis anys ja ho fa això, mentre que el lloro en portava trenta. Em de tenir en compte que el cervell del lloro es com una nou sense closca i els de l’Infant pot pesa un quilo i mig. Estem parlant de dos gigabytes front a cent gigabytes. Així Àlex sabia els colors i les formes. Va aprendre un extens vocabulari i entenia el seu significat, tan, que un cop va dir que volia un arbre. Irene el passejava fins a una finestra del laboratori perquè pogués veure els arbres. També li varen portar dos companys, dos Lloros més perquè aprenguessin i tingues companyia de la seva espècie. De vegades, li posaven un jaqueta que està subjecte a una corda, i el deixaven a la terrassa perquè podés mirar: els nens d’una guarderia, d’altres edificis. Va morir el setembre de 2007, mentre dormia, de vell, doncs trenta anys per un Lloro es com noranta per un ésser humà.




Pumapunku

Al començament del segle XX, l'enginyer austríac Arthur Posnansky (1873-1946) va dedicar llargs anys de les seves investigacions a les r...