dilluns, 29 de juliol de 2013

L’ovni de cabo de Gata

Era finals de juliol de l’any 1990 i un amic meu va tenir la idea d’anar a passar uns dies a Cabo de Gata, Almeria. Segons el meu amic era semblant a Cap de Creus, declarat parc natural protegit, tenia un far i unes salines que el convertien en paisatge increïble. I era veritat. Al 1990 encara estaven construint una autovia de Múrcia a Almeria i vàrem tenir que anar per la nacional. A les sis de la tarda érem a Cabo de Gata i després de creuar un poble, San José, vàrem arribar al mar. A aquelles hores no feia la calor que després sofriríem, doncs durant el dia la temperatura es altíssima. Vàrem fer acampada lliure en una cala amb una tenda que teníem i vàrem anar a dormir. No va ser fins la segona nit que vàrem veure aquella llum caient del cel i que es va enfonsa en el mar i per un moment va ser com si fessin un flash fotogràfic. Un meteorit? Probablement. Aquella nit va haver-hi incidents violents per aquella zona, un marit va voler matar a la seva dona, es va ofegar un pescador i alguns vaixells varen ser arrossegats per la corrent mar endins. Inclòs el meu amic, en un atac, va destrossar la tenda amb un dels pals per aguantar-la. L’endemà no recordava res del que havia fet. Sense tenda vàrem tenir que anar-nos, doncs per aquella època no hi havia hotels ni tan sols habitacions. Sé que encara vaig tornar a veure al meu amic per cap d’any però seguia sense recordar res. Una de les noies que venia va fer fotografies però no l’ha he tornat a veure més i no sé com localitzar-la. Fins i tot jo em pregunto si va passar. 


dilluns, 22 de juliol de 2013

Jesucrist era extraterrestre i el Papa va ser contactat

Segons JJ Benítez, Jesucrist seria d’origen extraterrestre i tots els miracles no serien més que mostres de la medicina d’una civilització molt més avançada que la nostra. Aquest es l’argument de l’últim llibre de la saga Cavall de Troia.

El director del centre d’Observació Astronòmica del Vaticà, Jose Gabriel Funes, diu que els extraterrestres existeixen i son fills de Deu. Sobre Jesucrist no es pronuncia, però es sap que Joan XXIII, al 1963, va ser contactat mentre passejava per Castell Gandolfo. Una nau va aterrar i d’ella va sortit un ésser que li va comunica que els fills de Deu estaven arreu de l’univers.


dimecres, 17 de juliol de 2013

La bruixa

Des de l’origen dels temps a Catalunya s’ha parlat de les bruixes. A partir del cristianisme, han estat acusades de ser serventes del diable i per això, temudes, però per l’altre banda, la gent anava a elles quan estaven malalts o per solucionar algun problema. Tenien fama de posseir remeis curadors que venien a canvi de diners. Moltes dones velles es dedicaven a fer de curanderes per sobreviure i es reunien entre elles per intercanviar-se herbes i receptes. Així va néixer les llegendes de la bruixeria, dels seus akelarres, però fins el segle XVII no comencen les caceres de bruixes. Es aleshores, quan coincidint amb una mala època pel país, tan a nivell econòmic com de malalties (la pesta) es comença a buscar un culpable de la situació: les bruixes. Per tot el país la gent denuncia a altres per bruixeria i aquestes son empresonades, interrogades i executades. Fins que la recuperació econòmica i la desaparició de la pesta, calmen les persecucions. 

dilluns, 15 de juliol de 2013

El monstre del llac de Banyoles


Va ser pel desembre del 2006.  Em vaig allotjar en un hostal proper al llac, decidit a trobar el monstre. Després de dos dies de paciència i avorriment, vaig aconseguir aquesta fotografia. Al primer moment no me’n vaig donar compte, va ser a l’habitació, quan vaig abocar totes les fotografies al portàtil que el vaig veure. Era ell. Vaig preguntar a l’amo de l’hostal.
-         Aquí no hi ha monstres. Això deu ser una serp de riu
-         Tan gran?
-         Potser una branca d’arbre surant...
La resta de gent del poble que vaig preguntar tothom m’esquivava. Només va haver-hi un home ja gran que em va dir
-         Tothom diu que ha vist coses, però ningú l’ha pescat ni ha tret un tros fora de l’aigua. Fins que no es capturi, es com parlar d’haver vist un ovni.


Fins i tot vaig llogar una barqueta i cansat de remar unes quantes hores, vaig desistir, i me’n vaig tornar a casa, doncs ja no tenia més dies per seguir buscant aquell ésser. Però sé que és allí, al fons i algun dia tornaré a buscar-lo. 

divendres, 12 de juliol de 2013

El monstre del Llac Ness

Més conegut com Nessie pels amics, es una llegenda escocesa de temps immemorials,  que es va posar de moda al s anys 30 del segle passat. Al 1933, un diari local, Inverness Courier, publicava un reportatge explicant que els habitants havien vist un monstre gegant nedant dins els llac. A partir d’aquí, cents de turistes visiten tots els anys el llac buscant la criatura, una espècie de serp marina o dinosaure de coll llarg. En un primer moment, fins i tot el govern local va voler participa en la cerca, però desistí quan ningú trobà més proves que unes quantes fotos desenfocades. Es parla d’un tipus d’animal marí ja extingit del qual només quedaria aquest exemplar. El fet es que cap pescador s’ha atrevit a capturar-lo i els habitants de la zona ja els hi està bé el misteri, que atreu al turisme. Els científics diuen que es impossible que visqui un animal d’aquestes dimensions en aquest llac però ja se sap que res es impossible fins que es prova el contrari. Per exemple, els calamars gegantins existeixen a les profunditats marines i fins fa poc es deia que estaven extingits, però un pescador va trobar el cadàver d’un, tan gran com un vaixell de càrrega. El que si es veritat, es que Nessie no es reprodueix com altres animals, o ja estaria tot el llac ple d’aquestes criatures. Jo vaig estar prop del llac fa trenta anys i després d’un matí d’espera no el vaig veure, això si, el paisatge es espectacular. Recomano a tothom una excursió al llac Ness.

dilluns, 8 de juliol de 2013

Enquesta per saber si heu estat abduit

Als anys 80, un empresari nord-americà va finançar a l’Organització Roper la realització d’una enquesta a nivell estatal per saber quanta gent deien haver estat abduits. L’enquesta es va distribuir entre professionals de la sanitat i es van enquesta a 6.000 nord-americans. Els resultats varen ser sorprenents, una gran majoria deia haver estar abduida. Si voleu saber si heu estat abduits només heu de respondre a les següents preguntes. Només que contesteu afirmativament a les preguntes 1, 2, 4, 6 i 8 us podeu considera haver estats abduits.

1) Alguna vegada es va despertar durant la nit amb sensació de paràlisi i amb la impressió de la presència d'algú o alguna cosa en el seu dormitori?
2) experimentar alguna vegada la sensació de tenir "temps perdut", o sigui períodes d'almenys 1 hora on li resulta impossible saber que va fer?
3) Teniu creences religioses?
4) Va tenir la sensació de volar o estar surant en l'aire, sense saber com o per què passava aquest esdeveniment?
5) Ha manifestat en alguna oportunitat capacitats de Premonició, Clarividència o altres fenòmens parapsicològics?
6) Va observar en alguna oportunitat llums inusuals o boles de llum al dormitori sense saber el seu origen o d'on provenien?
7) Ha llegit llibres sobre ocultisme, parapsicologia o temes afins?
8) Ha trobat cicatrius enigmàtiques en el seu cos, ignorant com s'havien originat o quins elements les havien produït?
9) Durant la seva infància va tenir la sensació de veure o percebre alguna aparició de tipus "Mariana", "Follets", "Gnoms", o una altra de naturalesa semblant?
10) Ha tingut trobades propers amb ovnis?

11) Si la resposta anterior és positiva, Ha vist els seus tripulants?

divendres, 5 de juliol de 2013

Imagecomics.com

Últimament estic molt vago i com que tinc uns amics internautes tan macos que m’envien noticies, no tinc que capbussar-me en el google buscant inspiració per les entrades. Aquest cop ha estat la Gemma Barberan que m’ha passat aquesta adreça imagecomics.com , una web que es dedica a vendre còmics per plataformes digitals tipus pdf i demés. Tenen tota la col·lecció dels walking dead!. L’únic inconvenient es que heu de tenir un equip i una connexió potent, si no, es molt lent baixar-se qualsevol cosa. Suposo que per un Ipad o similars no deu haver-hi problemes. Aquest sistema diu que no rivalitza amb el format del paper, doncs es veu que últimament les vendes han pujat, recuperant-se una mica de la crisi.

dilluns, 1 de juliol de 2013

Funeralia

Un altre cop el meu col·lega Lluís Bosch m’ha suggerit l’entrada, enviant-me un anunci per aprendre la carrera detreballador de tanatori, un sector que segons diuen, no te tanta crisi com daltres, doncs feina no li falta. Això m’ha recordat que fa vint anys, servidor era el dissenyador gràfic d’una Editorial de Productes Esportius i un dia un dels socis va portar un amic que va muntar la primera Fira de productes funeraris, crec que a Girona. Li vaig fer un anunci per una de les revistes que imprimíem però no em vaig guardar cap còpia. El senyor portava uns quants catàlegs de taüts que em va deixar perquè m’inspirés i la veritat, sorprenia. Al poble de la meva dona, una remota aldea gallega, hi ha un senyor que té la funerària i una botiga de mobles. La botiga de mobles te una part, on darrera la cortina hi ha exposats els taüts. La meva filla, quan era molt petita i anàvem a la botiga, li agradava molt ficar-se en un taüt i fer-se la morta, davant l’escàndol de les àvies que ens acompanyaven. Aquest senyor també tenia la floristeria del poble. L’home atenia tots els negocis i tan feia de conductor de cotxe fúnebre com d’enterramorts o et venia un llit. La seva dona maquillava els que passaven a l’altre vida. Un cop la família em va enviar a buscar unes flors per una parenta que feia anys i em van donar, per equivocació, unes flors d’aquestes que es posen a les tombes. Jo les vaig trobar tan belles que les vaig portar a l’aniversari, davant de l’estupefacció de la meva sogra.
-         Homes no entenen de flores.

Li dong la raó, però tenien uns colors liles blaus foscos tan macos.
fotografia de la revista funeraria.com

Pumapunku

Al començament del segle XX, l'enginyer austríac Arthur Posnansky (1873-1946) va dedicar llargs anys de les seves investigacions a les r...