diumenge, 21 de gener de 2018

La desaparició de Romain

Aviat farà onze anys que va desaparèixer Romain Lannuzel, un estudiant francès de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que aleshores tenia vint anys, va ser vist per última vegada el dimarts 13 de novembre de 2007. Els seus pares van denunciar la seva desaparició després de passar diversos dies sense rebre noticies del seu fill. Lannuzel, que s’havia de traslladar a un nou pis a Sabadell, mai no va arribar a fer aquest trasllat i les seves pertinences varen quedar al seu habitatge inicial, on vivia amb dues noies estudiants també i que a un reportatge de la televisió Francesa deien que tenien guardades per si tornava. Els Mossos d’ Esquadra van trobar l’adreça del pis nou (que els pares del noi desconeixien ¿?) i es van posar en contacte amb els que haurien estat els seus nous companys, que també van declarar no saber res d’ ell. El desaparegut no tenia antecedents policials, les seves amistats eren els seus companys de classe. Don la casualitat, que l’ última persona coneguda que el va veure va ser una professora de la UAB amb la que va fer un examen. La família va contractar un detectiu privat, un exgendarme que va investigar el cas. Segons aquest, estaria relacionat amb un altre cas d un assetjador sexual, que es dedicava a drogar, violar i fotografià nois estudiants de vint anys, un d aquests va morir per sobredossi dels barbiturics que li hauria donat amb una beguda per poderlo violar. El violador tenia a casa seva fotos de 90 nois diferents que la policia hauria ensenyat als pares de Romain i aquests l haurien reconegut en una de les fotos. El fotograf, però, es nega a parlar, tot,segons les informacions aparegudes al diari francès Le Telegramme.  Després del cas de la Diana Quer, tot sembla possible.

diumenge, 14 de gener de 2018

El misteri de Fatima


Vaig arribar a Fàtima un matí d'agost de l'any 1996. Em vaig allotjar en un dels hotel dels que hi ha dins el recinte del temple. Habitacions netes, austeres, només per dormir sense cap luxe. El menjar era tipic portugues. Portava amb mi una càmera digital de vídeo 8 disposat a immortalitzar la missa nocturna que es fa a l'aire lliure. Durant el matí vaig filmar a pelegrins que de genolls caminaven pel via Crucis, a causa d'alguna promesa a la Verge. Tot i la calor del clima portugues (sobre 30 graus al migdia) la gent seguia encenent ciris i espelmes i els deixaven en una mena de xemeneia, la calor que desprenia et cremava la pell encara que estiguessis a metres de distància. L'ambient és semblant a Roma, a Montserrat, els fidels van feliços comprant els diferents souvenirs i admirant la basílica. Cures amb hàbits observen complaguts a les persones. A la nit la missa em va impressionar. Centenars de pagesos humils, vestits amb robes negres, el seu suport económic són la recollida d'olives i altres fruits, estaven de genolls juntament amb fidels i turistes com jo. Molts porten espelmes enceses que són l'única llum en la nit. A l'altar hi ha més de deu sacerdots oficiant la missa. El sermó parla de pobres, de jesucrist i d'humilitat. Els fidels canten. Ningú és insensible a aquesta harmonia. Després em retiro a la meva habitació. Al matí següent m ‘ensenyen el museu de la casa dels pastorets als quals se'ls va apareixer la verge en 1917 i que els parlava. A causa d'això, el sacerdot que els va interrogar, va quedar tan convençut que va crear un orde religiós i van acabar construint aquesta basílica. La verge els va comunicar uns secrets, entre ells la segona guerra mundial i l'assassinat del Papa polonès. Allà ja intervé la fe, si creure o no en això. La verge es feia dir la Senyora, mai va dir que fos la verge. Era de baixa estatura, metre i mig i brilaba tant que no se li podia mirar. Després va desaparèixer. Del tres nens només va sobreviure una de las nenas, Lucia do Santos, els altres dos, Jacinta i Francisco van morir pocs anys després de la grip espanyola. Lucia es va fer monja i viure fins els 97 anys.  La senyora no ha tornat mai més

Pumapunku

Al començament del segle XX, l'enginyer austríac Arthur Posnansky (1873-1946) va dedicar llargs anys de les seves investigacions a les r...