Passa al contingut principal

Entrades

L'ajuntament de Porcioles

Després de les exposicions universals de 1888 i 1920, l altre transformació de la ciutat va ser al 1957, de la mà del alcalde Porcioles. De 1936 al 39, l aviació italiana i alemanya va bomberdejar la ciutat, molts edificis van quedar derruits i acabada la guerra civil es van reconstruir com van poder. Fins els anys cinquanta no hi havien diners i els ajuntaments es limitaven a mantenir el que tenien. Amb l arribada del turisme Espanya va augmentar els ingressos, sobretot les ciutats mediterrànies. Porcioles era notari i jurista i es va fer amic de Franco. El va convèncer per recuperar les costums catalanes i així atreure el catalanisme moderat i catòlic al franquisme. Josep Maria Porcioles havia nascut a Amer, el mateix poble de Puigdemont. També volia transformar Barcelona en la segona capital d Espanya. Franco li va donar carta blanca i Porcioles es possà en marxa. D entrada manar construir les rondes, la que anava de Lesseps a La plaça Cerdà i començar a fer una ciutat pels cotxes.
Entrades recents

La Sagrada familia

La idea de construir un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família va ser de el llibreter Josep Maria Bocabella, inspirat pel sacerdot Josep Manyanet -canonitzat el 2004-, fundador de les congregacions religioses Congregació de Fills de la Sagrada Família i Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, encarregades de promoure el culte a la Sagrada Família i fomentar l'educació cristiana de nens i joves El projecte va ser encarregat en primer lloc a l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar i Lozano, qui després de diversos projectes successius va idear un conjunt neogòtic i va rebutjar la idea de Bocabella de fer una rèplica del Santuari de Loreto (Ancona, Itàlia) -que se suposa guarda la que va ser la casa de Josep i Maria a Natzaret -. el projecte de Villar consistia en una església de tres naus, de 44 x 97 m, amb els elements típics de el gòtic, com els finestrals alveolats, els contraforts exteriors i un alt campanar en forma d'agulla

Exposició internacional de 1929

L’ exposició internacional de 1929 va ser un altre esdeveniment important per la història de Barcelona. Promoguda per l’arquitecte **Puig i Cadafalch** i el **Foment del Treball** al 1905, va construir-se en la muntanya de Montjuïc. La primera guerra mundial, però, va fer enrederir-la fins l’any 29. Algunes de les seves obres perduren encara a Barcelona: - La Font màgica obra de Carles Buigas -  La Plaça d’Espanya - Les torres venecianes de Ramon Reventós - El Palau Nacional d’Eugenio Cendoya i Enric Catà, actualment el **Museu Nacional d’Art de Catalunya** - El Teatre Grec - L’ Estadi Olímpic  - El  Poble Espanyol - El Telefèric del Port, que unia aquest amb Montjuïc - Funicular de Montjuic L’Exposició va donar a Barcelona tot una sèrie d’edificis i un parc, així com l’urbanització de tota la zona, essent un guany per la ciutat. En canvi, com va coincidir amb la crisi del crac del 1929, el nivell d’inversió no va ser l’esperat. Però les seves infrastructures encara

Exposició universal de 1888

 Pla general del saló de les arts de l Exposició Universal de 1888.

Els golluts

Els golluts eren uns éssers que vivien a la Vall de Ribes, d’aspecte de nans (no feien més de metro deu) i amb un enorme boci sota el coll, dels quals es va fer ressò la premsa de finals del segle XIX, a rel d’un article del historiador Masó Miguel de Morayta. Els presentaven una raça diferent provinent dels tàrtars semblant als cromanyons, però els especialistes mèdics deien que eren les condicions de vida, la mala alimentació i els incest eren els causants d’aquelles deformacions. El fet, es que a mitjans del segle XX van desaparèixer.

La pluja d' Oakville

A l ‘estiu de 1994, a un poble del nord d’Estats Units anomenat  Oakville va ploure com gelatina. Una substància gelatinosa, transparent, sense color ho inundar tot. Alguns dels habitants del poble que varen estar en contacte directe amb la substància, van emmalaltir. Com si tinguessin la grip. I encara que la majoria van curar-se, una dona gran va morir. El departament Estatal d’ Ecologia de Washington va analitzar la substància i va dir que era semblant als ous que posen el peixos. Alguns periodistes sensacionalistes van acusar a l’exercit d’estar darrera d’un experiment biològic però aquest ho va desmentir categòricament.  De fet, el succés no es va repetir. I la gelatina es va desfer amb el pas dels dies, però al poble va quedar a la memòria dels habitants.

Carnac

Els alineaments de Carnac son unes dues mil noucentes pedres megalítiques aixecades en linees en una enorme extensió de terreny a la Bretanya Francesa. Es creu que es un monument funerari o un temple religiós o potser les dues coses. La seva antiguetat podría datar del 6.000 abans de crist.