Passa al contingut principal

Boxa a Barcelona als 60’

Una de les primeres feines que va tenir el meu pare, va ser secretari d’un senyor, que apart de tenir un negoci de construccions a la vegada feia de manager de boxejadors. Eren els anys 60 i triomfaven boxejadors com Pedro Carrasco, Urtain. A Barcelona hi havia combats de boxa cada setmana a l’Apolo, al desaparescut Roxie, i a multitud de sales més que ara han substituït per vivendes. Encara no tenia gaires detractors i a la gent els hi agradava aquesta moda d’anar a veure un combat de boxa i de sotamà (doncs en temps de Franco estaven prohibides les apostes) apostaven per un o un altre púgil. Doncs bé, el meu pare que era delineant industrial, que el van contractar per adaptar planells d’edificis, es va trobar fent de filtre pel seu cap, al que coneixien tots els boxejadors de Barcelona. Els boxejadors venien al despatx a buscar que el manager els hi avances o els hi deixes calers dels combats, perquè alguns es gastaven tot el que guanyaven en viure de festa en festa. El seu cap desapareixia i ja teniu al meu pare, davant d’un boxejador que feia dos com ell, explicant-li que necessitava diners. El meu pare va aguantar just un any, després de que un dia, un dels boxejadors, cansat de les excuses que donava el meu pare, destroces el despatx i la taula de delineació. Va aconseguir feina en una fàbrica de fars per vehicles i encara que no li pagaven tant, preferia tornar sencer cada nit a casa.

Comentaris