Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2011

La postguerra (epíleg)

Vaig anar a visitar a la Laura a la presó de dones, ho vaig aconseguir gràcies a l’ intermediació del Comissari. Semblava un castell ple de reixes. Una guardiana estaria present a l’habitació de les visites, on només hi havia una taula de fusta vella i dues cadires atrotinades. Una altre guardiana va portar a la Laura, més prima, vestida de presonera i li havien rapat el cabell. Ens varem seure. - Per què has vingut, Àngel?- - Volia demanar-te perdó. - Mai et perdonaré. Però com vas poder? - Em van dir que si no ens torturarien. - Ni jo ni el meu pare teníem res a veure amb aquell home i ens han empresonat igualment i també ens han torturat. - Però el comissari em va prometre... - No tenen paraula. Un cop has traït, ja no es pot canviar, ara estàs amb ells. Tenies que haver-te negat, haver-m’ho explicat, t’ hauríem ajudat - No hauria pogut ajudar-me, vaig veure que els hi feien als detinguts, ningú els pot aturar. - De vegades cal sacrificar-se per la llibertat - Jo tenia mol

Urtx, el primer català