el mercat de sant antoni

Després d’una llarga espera a l’aeroport, vaig decidir entonar-me’n a casa i contactà amb un internauta turc perquè m’informés del que estava passant. A casa m’esperava la sorpresa, el telèfon fix no funcionava. M’havia quedat sense línia. Vaig trucar a movistar, una veu robòtica em va demanar que li digués que em passava -          Avaria- -          Si es per la fi del món marqui l’1, si es l’adsl marqui el 2, si es un telèfon fix marqui el 3. Vaig marcar el 3 i em va dir que una operadora es posaria en contacte amb mi. Una noia em marcat accent sudamericà em va saludar -          El meu nom es Jennifer, en que el puc ajudar? -          Bona nit Jennifer, no tinc linia de telèfon fix -          Ha provat si el telèfon està ben endollat? Quants telèfons té connectats? Després d’unes quantes proves em va dir que un tècnic es posaria en contacte amb mi aquest matí. Avui a les vuit m’ha trucat una altra Jennifer i m’ha tornat a fer totes les mateixes proves i m’ha t

Com que les autoritats franceses han tancat el mont de Bugarach, ara la gent està viatjant a Sirince, un poble de Turquia que els experts també han dit que es salvarà de la destrucció del món.  Jo ja tinc el bitllet i m’hi vaig volant. Si internet funciona demà ja us explicaré.

Torreperogil, un senyal Una sèrie de moviments sísmics han arribat a produir esquerdes en els edificis del poble de Torreperogil (Jaén) entre ells el del col · legi La Misericòrdia, que ha hagut de suspendre les classes temporalment. L'alarma entre la població és alta i tècnics de la Xarxa Sísmica Nacional de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) estan estudiant el fenomen. 

Diuen que els maies va prediure que el 21 de desembre de 2012 s’acabaria el món. Segons l’especialista amb aquesta civilització, León Portilla, no és exactament així, diu que l’únic que van deixar escrit es que s’acabava un cicle de temps (com si s’acabes un segle) i començaria un altre. Ara bé, com per ells tot era cíclic, podria ser que tornés a produir-se una desgràcia que ja havia passat abans però l’home podia anticipar-se  i evitar-ho. La desgràcia podria ser un terratrèmol, algun fet natural. I després començaria un altre cicle fins el 4772 d.c. que es tornaria a repetir. Tot i que no hi ha res segur, ja han sortit grups arreu del món que estan construint bunkers i estalviant  provisions per sobreviure. A Estats Units n’hi ha molts i el National Geographic els hi ha dedicat una colla de programes. Després està la web de Patrick Geryl www.howtosurvive2012.com que vaticina per aquesta data una explosió solar que destruirà totes les nostres màquines elèctriques, entre daltres

Compra un terreny a la lluna . O si ho prefereixes a Mart o Venus . Fes un regal perfecte a la teva parella o simplement una bona inversió pel futur. 1 acre de terreny (4.046 metres quadrats) per només 20,57 euros!. Amb la compra del terreny s’adjunta: -          El mapa del lloc de la lluna on està ubicada la propietat, al cantó il·luminat de la lluna. -          La constitució lunar i la carta dels drets que detalla les lleis lunars -          Una transcripció de la declaració de la propietat . Es la còpia que va presentar Dennis M Hope , el gerent de la companyia Lunar embassy als governs d’Estats Units i Rússia, així com a l’ONU per reclamar la compra de la lluna -          Un document amb els detalls dels drets miners de la teva propietat -          Franqueig pagat de la tarja de Registre Més informació a www.lunarembassy.com

El món tal i com el coneixem acabarà el 21 de desembre d’aquest any 2012, però encara et pots salvar, reserva els teus bitllets a la nau Arca que et portarà fora de la terra moments abans que el món exploti o col·lisioni. Tenim tres tipus de bitllets: El bitllet de 1ª classe, que per 24, 49 euros inclou: -          bitllet senzill per 1 persona -          reserva de càpsula d’hivernació -          Passaport intergalàctic El paquet complert de 44,99 euros: -          bitllet senzill per 1 persona -          reserva de càpsula d’hivernació de luxe -          Passaport intergalàctic -          Un llibre amb els fets importants que necessiteu saber -          Accés VIP a les zones exclusives de la nau, com el Saló dels Oficials, la Coberta panoràmica i l’habitació de gravetat zero E-Ticket de 4,95 euros Bitllet electrònic enviat per mail. Inclou: -          bitllet senzill per 1 persona -          reserva de càpsula d’hivernació -          Dades de l

Mata Hari era el nom artístic de Margaretha Geertruida Zelle (1876-1917) una holandesa d’origen de Java , que després d’un matrimoni frustrat amb un oficial de l’Exèrcit colonial holandès emigrar a Paris a fer de ballarina al 1904. A l’esclatar la 1ª guerra mundial, el contraespionatge francès la va mobilitzà com agent enviant-la a Madrid a seduir a l’agregat militar alemany Major Kalle el 1916. Aquest, però, descobrir el seu joc i li oferir diners per ser una agent doble. Poc després els mateixos alemanys la delataren en un telegrama que varen enviar a Berlín i que sabien que seria interceptat pels francesos. Aquests la varen detindré el 13 de febrer de 1917 i la varen sotmetre a un consell de guerra per traïció, que segons els historiadors va està ple de irregularitats i la varen afusellar el 15 d’octubre del mateix any, sense que tinguessin proves de que hagués filtrat cap secret.

El Juliol de 2010 Estats Units va intercanviar deu espies russos per quatre agents occidentals. Entre els espies russos estava l’Anna Chapman. La història de Chapman sembla un guió de Le Carré:  Anna Kuschyenko, una atractiva noia russa es va casar amb el psicòleg britànic Alex Chapman, del que va obtindre el cognom i la nacionalitat. A l’any 2009 es van traslladar a New York i allí Anna seduir a un alt càrrec de l’administració Obama. La fatalitat va voler que un Coronel Rus dissident es fugues a Estats Units i la descobrís com part del tracte que havia fet per rebre asil.  Anna va ser arrestada per el FBI. El marit va dir no saber rés del tema. Anna Chapman, un cop a Rússia, ha fet de model per revistes i escriu també pels medis. Té una pàgina a twitter i una altre a facebook. Això si que crec que el Le Carré no se li hauria acudit. Segur que acabarem veient una pel·lícula de la seva vida. 

Wernher Von Braun   (1912-1977) va ser un enginyer alemany que va crear les bombes volants V-2 per l’exèrcit nazi, precursores dels actuals míssils. Von Braun es va fer de les SS el 1940 perquè volia materialitzar els seus projectes sobre coets. Hitler li va demanar que apliques els seus coneixements en fer una coet bomba. Per fabricar aquesta nova bomba, van crear la fàbrica de Mittelwerk, on presoners de guerra van fabricar milers de bombes però de les quals només van llançar contra Londres al voltant de dos mil i això no va ser fins el 1944 per problemes tècnics. Al 1945 i veien que Hitler no guanyaria la guerra, Von Braun va començar a negociar en secret amb els nord-americans per passar-se ell y tot el seu equip d’enginyers al bàndol nord-americà, abans de que l’apressessin els soviètics. Va ser l’anomenada operació paperclip. Al 1955 li va atorgar la nacionalitat nord-americana i l’encarreg de fer un coet que podés posar un astronauta a la lluna, cosa que va fer el 1969. Els no

Nikola Tesla (1856-1943) durant la primera guerra mundial, projecta una arma anomenada “El Raig de la Mort” que podia dirigir un raig el·lèctric de molta potència, capaç de destruir qualsevol nau enemiga, fos avió, vaixell o tanc. Tesla deixar-lo de banda a l’acaba la primera guerra, fins que al començà la segona guerra mundial i veient en Hitler un enemic per Estats Units, tornà al projecte i manifestar a gent propera a Rossevelt que era l’arma definitiva per acaba amb Hitler. En un principi no li feren molt de cas, però Hoover el manà vigilar . Quan va morir Tesla, en plena guerra mundial, membres del FBI s’emportaren tots els seus apunts de l’habitació de l’hotel on va morir. Hi ha la llegenda que agents de Hitler l’assassinaren perquè no pogués dur el projecte a terme. 

Nikola Tesla (1856-1943) va néixer a Croàcia i estudiar enginyeria elèctrica. Es traslladar a Budapest per treballar en una companyia de telègraf Nord-americana, el director de la qual va enviar a Tesla a Estats Units a visitar a Edison amb una carta seva de recomanació. Edison li dona feina i Tesla li va resoldre part dels problemes que tenien de conducció elèctrica, però finalment Edison l’acomiada per discrepàncies.  Tesla al 1886 funda la seva pròpia companyia que acabà comprant Westinghouse. Tesla crea la corrent Alterna, mentre Edison era partidari de la corrent continua. Edison, per demostra el perillós de la corrent alterna, fabrica una cadira elèctrica i electrocutar varis exemplars de gats i gossos amb ella davant de periodistes. Finalment però a la Fira Mundial de Chicago de 1893, Tesla guanya a Edison, al demostrà que podia il·luminar tota la fira amb la meitat del pressupost d’Edison. D’aquesta, la Niagara Falls Power Cia li encarregà la transmissió de la seva central

El 12 de juliol de 1983, una nau en forma allargada sobrevolà Barcelona des del Tibidabo fins la Zona Franca. Fou vist per molta gent, entre ells pilots d’avions que estaven aterrant i despagant de l’aeroport del Prat.  També fou vist des de poblacions tan llunyanes com Olesa de Montserrat. Deixava darrera seu una estela i els científics digueren que era un núvol “ noctilucent ” (sic, La Vanguardia 13 de juliol de 1983). Els fenòmens estranys que es desencadenaren aquell juliol donaren que parlar durant molt de temps.

Va ser el Lluís Bosch , un altre blogaire qui em va descobrir la figura d’ Antoni Ribera, donant-me un llibre d’ell sobre Ovnis, Parapsicologia i fets insòlits . El llibre, escrit en català, es un compendi de tota classe de misteris que hi ha sobre el planeta i que solen tractar aquestes revistes pseudo científiques sobre el paranormal. Jo pensava que en català no hi havia tradició d’aquest gènere, però m’equivocava. Antoni Ribera (1920-2001) es un dels introductors del tema OVNI a l’estat espanyol. Col·laborador de Jiménez del Oso , va ser director al 1968 de la revista Horizonte , i es en aquella època quan tingué fama. Potser ara actualment, només els cercles ufologics el recorden, però als anys 70 era un referent d’aquest tema. Submarinista, professionalment es guanyava la vida fent de traductor, doncs dominava sis idiomes. Col·laborava en revistes franceses i Angleses del tema ovni. Al 1975 organitza la primera expedició a l’Illa de Pasqua , que relata en un llibre seu. De

Castell de l'edat medieval situat a Galícia de la família Andrade. Diu la llegenda que l'Alcaide del Castell per gelos, va tancar a una parella d'amants a la seva presó i els va deixar morir de fam, perquè ella no el corresponia.

Els creuers son monuments al costat del camí, evocant figures religioses, verges o crist. Antigament n’hi havia per tot Europa, de vegades coincidint amb la cruïlla de dos camins. Quin sentit tenien? Simplement de publicitat  o tenien una funció més exorcitzadora?. Doncs no es sap. Capela de San Alberte, Guitiriz, Lugo

Capvespre a una aldea de Lugo, Galícia. Al fons una llum misteriosa. De fet hi ha dos llums enmig del bosc però una es molt més gran que l’altra que passa desapercebuda.  S’escolta un soroll de motor, metàl·lic. Preparo la càmera i disparo. L’objecte lentament s’enlaira, difuminant-se en el cel. Finalment desapareix. Al dia següent, parlant amb els veïns, molta gent l’ha vist. Alguns parlen de llums vermelles i verdes. Jo us poso la fotografia perquè jutgeu vosaltres.

foto: google Feia temps que tenia ganes de recorre aquest tros de cami de Santiago. Al començament d'ell hi ha la font de la Capella de Sant Alberte , que diuen que té funcions curatives. Fundada pels templaris sobre el segle XIII, la seva aigua i les ombres dels arbres serveixen per descansar als pel·legrins. La font té fama de curar dolencies, sobre tot relacionades amb la veu. M'expliquen que de vegades per la nit, unes misterioses llums es veuen en aquesta zona, de colors diversos. L'únic que puc dir, es que poc abans em vaig caure i al rentar el meu genoll pelat a la font em vaig sentir aliviat.

Els templaris va ser una ordre religiosa  que va ser aprovada pel Papa de Roma sobre el 1118, els membres de la qual no eren només religiosos si no també soldats. El seu objectiu era protegir als pelegrins que anaven a Jerusalem o a Santiago dels lladres o enemics de l’església Catòlica . Els fundadors dels templaris eren originàriament francesos però aviat s’extene per tot Europa i la part oriental del cristianisme. Un altre de les seves característiques, es que feien les vegades de banc, es a dir, perquè els pelegrins no portessin diners damunt, els entregaven als templaris a França i aquests els hi tornaven a Jerusalem o on haguessin  assentaments templaris, previ acord. També foren prestamistes, així Felip IV de França els hi acabar devent una fortuna, que al no poder pagar, es decidir a tancar l’ordre acusant-los d’heretges i blasfems i executant a tots els templaris que plantessin cara al seu exèrcit. Això fou al 1312, coincidint amb la pèrdua definitiva de Jerusalem a mans

Operation Lune es un documental de William Karel per una televisió francesa, on aprofitant entrevistes fora de context a la vidua de Kubrick i a Kissinger i Donald Rumsfeld , aleshores al govern de Richard Nixon , s’explica la teoria de que el director Stanley Kubrick va rodar l’arribada del home a la lluna en un estudi, perquè el viatge era massa car i perillós. El programa es va emetre un sants innocents i des d’ aleshores corre per internet com si fos real.

Prisciliano va ser el primer bisbe catòlic executat per heretge i bruixeria per l’església Catòlica  l’any 385. Havia estat el primer en ordenar dones sacerdots i en crear una nova ordre que renegava de les riqueses i volia viure com Jesucrist. Nascut a Galícia, alli era on tenia més adeptes, que seran exterminats. Es creu que sota la Catedral de Santiago els seus seguidors van enterrar el seu cadàver clandestinament.   

Un ovni va provocar l’aterratge d’emergència d’un avió comercial l’any 1979 a Manises, València. Un avió que feia la línia Palma de Mallorca – Las Palmas de Gran Canària, va ser seguit per un ovni, obligant al pilot a aterrar a Manises. L’avió era un super caravelle de la companyia TAE. Això va succeir a l’altura d’Eivissa, sobre les onze de la nit.  Al programa Cuarto Milenio, va sortir el pilot militar del caça que va enviar l’exèrcit de l’aire per interceptar-lo

Al 27 de març de 1997 els diaris de tot el món portaven la noticia d’un suïcidi massiu de 30 persones a un ranxo de Califòrnia . Aquestes pertanyien a la secta, La porta del cel , la qual creia en una raça extraterrestre i els seus membres aspiraven a unir-se amb aquesta. El fundador de la secta era un professor universitari de música anomenat Marshall Herff Applewhite , que després de la mort del seu pare, havia estat internat per una depressió en un centre psiquiàtric on va establir una relació amb la seva infermera, Nettles , aficionada astròloga. Junts van començar a construir el que més tard seria La porta del cel, una barreja de religió amb creences d’ovnis i extraterrestres. Viatjaven per nord-america fent conferències sobre el tema i varen començar a tenir seguidors. Al 1985, però, Nettles va morir i Applewhite va tenir que impulsar el projecte sol. Al 1995, el grup contava amb més d’un centenar de seguidors i mecenes i Applewhite va decidir comprar 0,16Km2 de terra a Nou Mèxic

Un altre dels misteris del segle passat segueix sent l’assassinat de Kennedy. John F. Kennedy, fill d’un dels magnats d’estats Units, amb fama d’especulador, va ser escollit president el 1960 i només tres anys més tard, era assassinat a Dallas per 3 trets per un franctirador a una distància de 20 metres en menys de 20 segons. Lee Harvey Oswald, detingut com el presumpte franctirador va ser assassinat quan era conduit per fer la seva declaració davant del jutge. Jack Ruby, l’assassí d’Oswald va morir de càncer al 1967 declarant que va matar a Oswald  per evitar que la vídua de Kennedy tingués que anar al judici d’Oswald. Les teories sobre qui va matar a Kennedy, son varies. Pensem que Oswald sempre va negar ser l’autor. Kennedy tenia molts enemics: -           Els anticastristes, ressentits per el desastre de Bahia Cochinos, que volien fer veure que Oswald havia estat enviat per Castro i d’aquesta manera Estats Units envairia Cuba -           La Màfia: Kennedy i el seu germà hav

Han estat desclassificats diferents arxius sobre casos d’ovnis al Regne Unit. Des de l’any 1965 fins al 2008. Del 1996 al 1999, Toni Blair va demanar que es crees un grup de funcionaris del govern per investigar el tema i que l’informessin periòdicament.   Paral·lelament el Parlament britànic també va voler fer preguntes sobre aquests. Hi ha casos famosos com el ovni que es va aturar damunt del camp de futbol del Chelsea . Per què tants anglesos diuen haver vist ovnis? Aquests son de debò?. Hi ha molts testimonis de persones que asseguren haver vist ovnis però no hi ha cap imatge o vídeo que es pugui assegurar que es real.  http://ufos.nationalarchives.gov.uk/

Durant l’exposició universal de 1929 , a la muntanya de Montjuïc, davant del port, es construir el Palau de Miramar , que més tard es convertiria en restaurant i Hotel fins el 1959, quan Televisió Espanyola hi va instal·lar els seus estudis, fins el 27 de juny de 1983 que es van traslladar a Sant Cugat del Vallès, abandonant l’edifici. Es va anar degradant fins el 2006, quan una nova societat l’adquirir i reformar-lo de la mà de l’arquitecte Oscar Tusquets per tornar a ser hotel. Però durant més de vint anys fou un edifici abandonat, ocupat esporàdicament per rodamóns i gent de diferent indole. Des del port, per la nit es podien veure punts lluminosos movent-se pel seu entorn. Per les olimpíades va ser vigilat i netejat, però l’any següent va tornar a ser una zona abandonada. Es aleshores, el 1993, quan una nit bromosa, em van explicar que un dels seus habitants era un fantasma, un esperit. Només es podia veure per la nit, però la seva fosforescència es veia des del port. Vaig pe

Divendres 13 es un mal dia per la societat anglosaxona. Es creu que com generalment eren o son cristians els anglosaxons, el divendres es quan van crucificar a Jesucrist i el convidat a l’últim sopar, Judes, era el número 13. Les bruixes que es reunien en grups de 12 esperaven el membre 13 que era  el diable. Es veu que normalment el número 12 es el considerat matemàticament perfecte: 12 mesos, 12 signes del zodíac, mentre que el 13 es estrany. El 80% dels edificis a Estat Units d’Amèrica no tenen pis 13, els Aeroports es salten la porta 13, els hotels no tenen habitació 13. Mentre els països de parla hispana es el dimarts 13 i a Itàlia el divendres 17, els anglosaxons avui deixen de fer moltes coses per superstició, es creu que es perden milions en vols aeris i viatges un divendres 13.

Walt Disney es un dels personatges famosos que es creu que està crionitzat, es dir, conservat congelat en un tanc de nitrogen. Tot i que la família assegura que el va incinerar, ja molta gent que pensa que descansa dins un tanc ple de nitrogen. Walt Disney va morir un 15 de desembre de 1966. Els anys seixanta, la crionització es va posar de moda, varen aparèixer empreses que es començaren a dedicar a la crionització de éssers humans acabats de morir. Diuen que el germà de Walt Disney estava molt interessat en el tema. De fet, es creia i aquestes empreses així ho expliquen, que es pot conservar a un humà congelat, esperant que en un futur la ciència tingui sistemes per tornar-lo a la vida o curar-lo d’un càncer. De fet, Walt Disney tenia càncer de pulmó, encara que va morir d’un atac de cor. Us adjunto un enllaç a una empresa de crionització per si us animeu. http://www.cryonics.org/indexspanish.html

Com la meva mare era de Manresa , a finals de febrer sempre celebràvem la llum de Manresa. La meva àvia comprava uns anissos de colors verds i rosa amb ametlla que estaven molt bons. Es veu que el 21 de febrer de 1345 va entrar una llum resplendent procedent de Montserrat a l’església del Carme per una finestra i es va dividir en tres per després tornar-se ajuntar i desaparèixer. No se quants cents de feligresos ho van veure, es dir,va ser una visió col·lectiva. Els descreguts diuen que tot es un invent dels consellers de la ciutat, perquè volien construir una sèquia per portar aigua del Llobregat a la ciutat, i el lloc més recta eren uns terrenys del bisbat de Vic . El bisbe es va negar a cedir els terrenys i els consellers li van expropiar i van construir la sèquia. El bisbe els hi va donar la ex comunió als consellers i obrers que la varen construir. Com el tema va durar anys, la llum va ser el perdó diví i el Bisbe els perdona. Però, que era la llum?  La conjunció de planetes e

Una colla de successos de canibalisme han recorregut Estats Units d’Amèrica els últims mesos.   Els casos s’han donat a Miami primer (dos casos) i a Baltimore (un cas). A Miam i un home es va començar a menjar un indigent i va tenir que ser abatut a trets per la policia. Pel vist estava sota una nova droga de moda, que fa que la gent es mogui i sigui agressiva com els zombies que em vist a les pel·lícules. El segon cas de Miami es va tractar d’un altre indigent que actuava així i va tenir que ser reduït pels policies. A Baltimore va ser un estudiant que es va menjar a un altre. A Estats Units hi ha una psicosi sobre aquest tema i els medis han començat a alertar sobre una possible multiplicació d’aquests casos si la droga s’estén més. 

Si hi ha una cosa que m’agrada, son les llegendes, les que viatgen a través de les persones, d’unes a d’altres.   Aquesta història me la va explicar una companya de feina. Em va dir que feia poc que la seva família s’havia mudat a una urbanització nova, en una casa unifamiliar. Varen comprar un gos perquè sempre havien volgut tenir un. El gos era molt jove i quan el deixaven lliure, s’escapava pel barri. Després tornava amb coses que es trobava i les enterrava al jardí. Els veïns de la casa del costat els van convidar a sopar com a benvinguda. Tenia una nena petita que els hi va ensenyar la seva mascota: un conill nan. Van passar els dies i un cop va arribar el gos portant a la boca, el conill nan mort!. Van castigar al gos i van dir de portar-lo al veterinari. Però, i el conill?. Se’ls hi va ocórrer   comprar-ne un altre, total tots els conills son iguals, i varen anar a la casa dels veïns i els hi van ficar el nou conill dins la casa. Pensaran que se’ls hi ha escapat i tots conte

L’abducció es un tipus de segrest de ser humans per part d’ alienígenes . Segons el Dr. David M. Jacobs  els humans son trets del seu medi normal per extraterrestres i introduïts dins d’un ovni . Els hi treuen la roba i els estiren en una llitera. Els hi prenen els espermatozoides o els òvuls depenen del sexe. Algunes terrestres son inseminades per obtindre híbrids . Els aliens els controlen amb la ment. Finalment els tornen al seu entorn i en qüestions de segons s’obliden del que acaba de passa. Els aliens a vegades col·loquen imatges en les ments dels segrestats, visions d’esdeveniments futurs com ara catàstrofes de guerra, terratrèmols. 

foto: arxiu TMB Durant molts anys, tenia molta curiositat per veure com deuria ser la línea 2 del metro de Barcelona , de la que podies observa les entrades de l’estació de la Plaça Tetuan i que havia sortit el seu pla en la guia municipal del 1970. Sortia del Mercat de Sant Antoni passava per la plaça de Tetuan i anava fins la Sagrada Família .  Als anys vuitanta l’ ajuntament de Barcelona va obrir l’estació de metro del Mercat de Sant Antoni per fer una exposició de còmics i fanzines i varem poder visitar-la durant uns dies. Pràcticament es com va quedar després del 1995, fent-la més moderna. L’altre parada que m’interessava era la de Correus , que van acabar tancant al 1972 al construir la de la Barceloneta , doncs estaven massa juntes amb la de Jaume I. Fins fa poc es podia sentir el vent dels metros circulant per unes reixes d’un respirador que donava al carrer. De petit, la meva àvia m’hi portava per anar veure un cosí que tenia que venia bacallà al mercat de Gràcia . A

Durant una temporada vaig anar a treballar voluntari a una residència de gent gran. Volia fer alguna cosa útil, ajudar i un company d’estudis em va convèncer d’anar a una residència de la tercera edat. La residència era un pis vell on hi vivien una trentena de vellets. La majoria estaven senils, no recordaven les coses, eren com nens petits. D’altres simplement les seves famílies els havien ficat allí perquè no tenien temps per cuidar-los. Quan entraves per la porta t’envaïa un olor a orins i suors al que poc a poc t’acostumaves. Els voluntaris simplement teníem que fer-lis companyia, xerra amb ells, jugar a algun joc de taula com cartes o dominó. De quan en quan fèiem ball: posaven discs de cançons antigues i ballàvem amb ells, pasodobles, cha cha cha, vals. Poc a poc agafaves amistat, tot i que no gaire, perquè podia ser que arribessis una setmana i el vellet ja no hi era. Havia passat a millor vida i un altre ocupava el seu lloc. Alguns d’ells guardaven les seves fotos del marit

Nules es una població costera de Castelló on els diaris sempre han parlat d’avisaments d’ovnis. Només cal fer un cop d’ull a l’hemeroteca per trobar casos. Es el que en diuen , la vertical de Nules. Per exemple, El Policia Municipal d’aquesta localitat el 1984, assegura  haver vist un ovni. “Con luces rojizas y anaranjadas, de unos sesenta a cien metros de diámetro. Su aparició duró hasta las nueve y treinta y siete minutos, luego desapareció instantaneamente” (ABC, 30-1-1987).  En el programa del Mas Alla del Jiménez del Oso, ja parlaven de la vertical de Nules i que els vehicles, cotxes i motos, s’aturaven de cop en aquell poble, afectats per fenòmens estranys. 

Les cares de Belmez es ja un classic de la parapsicologia i els fenòmens paranormals. Tot va comença el 1971, quan María Gómez Càmara , un dia, va descobrir al terra de la seva cuina unes taques que semblaven unes cares. Era el final del franquisme però aquests tipus d’històries interessaven a la població i en un telediario van fer un petit reportatge sobre el fenómen. El 1974 Jiménez del Oso tenía un petit apartat al programa todo es posible en domingo i també en va parlar. La llegenda es va estendre. Al 1976, quan Jiménez del Oso va tenir el seu programa Más Allá , va ser un clàssic que apareixia de quan en quan. Mentres tant, cents de curiosos visitaven la casa de María a Bélmez de la Moraleda , a la província de Jaen . La senyora va començà a rebre propines i a més cases van aparèixer aquelles misterioses taques en forma de cara. Fins arribar als nostres dies, en que l’ajuntament de Bélmez ha projectat fer un museu sobre les cares amb fons públics europeus. La senyora María va

Sempre m’han agradat les històries de pirates i tinc fascinació pels velers, per les embarcacions que s’impulsen amb energies naturals. El meu llibre preferit es “l’illa del tresor”.   Trobo que Silver, el capità coix, es un personatge ambigu, que comet delictes perquè no té remei, ell es així, però en una altra vida hauria estat un bon home. I el protagonista es un ingenu que aprèn ràpidament però a la vegada estimar l’aventura. Els passatgers del vent de François Bourgeon té algu de tot això, el protagonista, però es femení, es envoltada de pirates i soldats de l’armada, qualsevol més perillós, al segle XVIII, on no hi havia drets humans ni advocats que et defensessin perquè no hi havia judicis a dalt d’un vaixell. Començada al 1979 a les pàgines de Circus, una revista francesa que ja no existeix, els àlbums han arribat fins ara, amb la saga de la protagonista, l’Isa. Ho recomano a tothom que tingui una tarda avorrida. I m’estranya que encara no hagin fet una pel·lícula, doncs real

Durant unes curtes vacances, vaig visitar un amic que vivia al camp. Aquest amic meu em va proposar anar a un manicomi proper, del qual coneixia el director. El meu amic era psicòleg, però actualment només escrivia articles per a revistes i diaris. Em va explicar que el manicomi el dirigia un psiquiatre amb l'ajuda dels seus interns, els quals no estaven tancats, sinó que podien sortir i entrar al seu gust. L'endemà, després d'esmorzar, em va apropar amb el seu cotxe fins al manicomi. Pel camí va recordar que tenia una cita ineludible en la Univesitat. Així que em va deixar a la porta del manicomi, i se'n va anar a tota velocitat per la carretera que havíem vingut. Vaig trucar al timbre i un home calb i gros em va sortir a obrir. Li vaig explicar que tenia cita amb el Doctor Jodorosky i que veia de part del meu amic. L'home va demanar que el seguís. Era un edifici centenari reformat i repintat. Feia olor a lleixiu i semblava tot molt net. L'home em va conduir

Tanino Liberatore (Itàlia,1953) va ser el dibuixant que va impulsar el personatge de Ran Xerox , creat per Stefano Tamburini en 1978.   Ran Xerox es un androide punk . Lubna de dotze anys es la seva novia. Es mouen en un món futurista de màfia i drogues. El còmic ratlla la pornografia en algunes vinyetes, si més no, no és el seu objectiu. El dibuix de Tanino   es excepcional, es nota el seu pas per la facultat d’arquitectura. Encara que té molts més còmics i il·lustracions, Ran Xerox ha estat el còmic que li ha donat fama, a més de polèmica, doncs el fabricant de fotocopiadores Rank Xerox li va interposar una demanda per utilitza la seva marca i al final va treure unes de les lletres per diferenciar-se. 

Max o Francesc Capdevila (1956) es un dels dibuixants d’aquí que sempre he admirat, sobre tot a partir del Peter Punk , on agafa un estil tipus Chaland de línia clara i els guions son molt divertits. Max tenia un personatge abans de Peter Punk, que es deia Gustavo , àcrata, terrorista que era un exponent del underground barcelonés. Va començar a publicar en fanzines però on es va fer famós va ser a El Víbora , on ha estat des dels seus començaments. Després més endavant, es dedicaria a il·lustrar per diaris com El Pais i editorials infantils i juvenils com Anaya . La meva imatge de Max es al primer saló del còmic, amb la seva filla, que venia de Mallorca on viu, a signar autograf. Crec que també varem coincidir a Angouleme . Finalment, Leblansky va aconseguir que li envies els primers originals de Bardin, el superrealista , que va publicar al Dinamo i que va acabar sent Premi Nacional de comics del 2007 . 

Dick Matena era molt conegut al començament del boom del comic, cap el 1984. Nascut a l’Haia , el 1943, Al 1976 va començar a dibuixar pel Heavy Metal americà i els Humanoides Associes francesos. Matena es un tot terreny del còmic: tan ha dibuixat al “ Pato Donald ” com ha fet àlbums com Storm o novel·les gràfiques de tots tipus.   Aquí el publicava Toutain i Totem , però des de la desaparició d’aquestes dos editorials, no he trobat qui el publica a Espanya. Actualment està dibuixant l’ Ulises del James Joyce en novel·la gràfica. 

Vaig conèixer a Carlos Giménez (1941) a la presentació de la reedició de Dani Futuro , a la llibreria continuarà quan aquesta estava al carrer Templers, darrera l’ Ajuntament de Barcelona . Deuria ser el 1986. També vaig conèixer a Víctor Mora . Els dos formaven un dels millors tàndems d’autors de còmics d’aquella època. Carlos era alt, simpàtic, una persona normal, diferent a molts altres dibuixants de còmics més seriós i avorrits. Carlos ha posat en còmic la seva biografia, primer la seva infància als hogars d’auxili social de la dictadura de Franco , en varis àlbums anomenats Paracuellos , després el retorn al seu barri de Madrid de Embajadores , a la postguerra, el nom de l’àlbum era evident “ Barrio ”. I finalment el seus començaments com dibuixant de Selecciones Ilustradas, l’agència de l’editor Toutain, en una sèrie d’àlbums anomenats “ Los Profesionales ”. Son obres mestres, crec que ha estat el dibuixant que millor ha retratat la postguerra i la professió de dibuixant de cò

De Milo Manara (1945) recordo que al primer Saló del Cómic estavem prenent una cervessa amb Hugo Pratt i va arribar Milo Manara que la grua de Barcelona se li havia emportat la furgoneta amb la que havia vingut d’Italia. Finalment la gent del Saló li van ajudar a recuperar. Crec que a Milo Manara li passa que tota la seva obra gira en torn a l’erotisme. No es que no m’agradi, però si que al final, si exceptuem “Estiu Indi” feta amb Hugo Pratt, et compres els seus còmics només pel dibuix, prescindint del guió. I es que després de Moebius, es un dels millors dibuixants que he vist. 

Hi ha alguna cosa que fa que les vinyetes de El Roto , pseudònim d’Andrés Rábago (1947)   sempre em facin pensar i connectar, doncs molts cops la seva ironia em recorda que no sóc l’únic que pensa així. El roto va començar al 1968 a publicacions com hermano lobo o Codorniz , i al 1976, amb la publicació de Totem es va transformar en Ops, a mi no es que em desagrades aquest estil, però sempre pensava que darrera d’ell tenia que haver-hi un escriptor punyent i m’acabava llegint o mirant els seus còmics. Amb el Roto , però, el traç blanc i negre i grisos es diferent i – no se perquè – em recorda el Goya fosc i negre de l’ultima època. A l’ fnac han decidit fer una exposició de les seves vinyetes dedicades a la crisi fins el 14 de juny.

Aquest diumenge pel matí he anat al Saló del còmic . Hi havia una cua llarguíssima per comprar les entrades, a preus populars, 6 euros l’entrada. Potser he escollit el dia i hora que més s’omple, però no hi he pogut anar abans. Tot i amb això la cua anava rapidíssima i amb un quart d’hora ja estava a la taquilla. Un cop dins, he anat directament a comprar còmics, doncs tenia poc temps i no he vist les exposicions. El Saló estava ple i era difícil moure’s.   El que més m’ha cridat l’atenció era l’estàtua d’un cap gegant que han plantat en un stand per promocionar una producció de vampirs. La resta de estands, com sempre Norma Editorial , Planeta , Glenat que ara es Editores de Tebeos , Astiberri , etc. Hi havia un stand francés amb revistes americanes de la Marvel i llibres d’story boards de Pixar i tota classe d’autors americans. Finalment m’he comprat el nº 1 d’S trange in the Paradise i el Sulfato Atómico de Mortadelo i Filemon, els walking Dead , he arreplegat propaganda de

El 10 de març de 1972 es va llançar la sonda espacial d’estats units d’Amèrica Pioner 10. El seu objectiu era arriba a Júpiter, missió que va aconseguir un any després, el 1973. Deu anys més tard va travessar l’orbita de Neptú. L’última senyal que es va rebre va ser el 23 de gener de 2003. Segons la Nasa s’ha desintegrat, però alguns astrònoms han fet càlculs i sembla ser que la nau hauria abandonat el sistema solar direcció Aldeberà, Constel·lació de Taure. El Pioner 10 porta una placa d’or, dissenyada per Carl Sagan (l’autor de Contact) on hi ha dibuixat una dona i un home i el nostre sistema solar. Aquesta placa va ser posada al Pioner 10 a fi i efecte de que si una civilització extraterrestre la trobes sabes don provenia i els hi oferís informació sobre la nostre civilització.   L’any passat es va enviar una nau, la Juno, que arribarà el 2016 a Júpiter per enviar imatges del planeta el més a prop possible, pensem que la Pioner va passar a 200.000 kilòmetres. Hi ha qui diu que l

Frederik Peeters (1974) es un dibuixant Suís de còmics. Després de treballar en revistes locals des del 1997, comença a publicar, fins que el 2001 es nominat al premi Alpha Art d’Angouleme. Lupus, que ara es publica en integral, es una sèrie sobre uns viatgers que visiten diferents planetes de l’univers. No és el típic còmic de ciència ficció, es diferent.