el mercat de sant antoni

Si hi ha una cosa que m’agrada, son les llegendes, les que viatgen a través de les persones, d’unes a d’altres.   Aquesta història me la va explicar una companya de feina. Em va dir que feia poc que la seva família s’havia mudat a una urbanització nova, en una casa unifamiliar. Varen comprar un gos perquè sempre havien volgut tenir un. El gos era molt jove i quan el deixaven lliure, s’escapava pel barri. Després tornava amb coses que es trobava i les enterrava al jardí. Els veïns de la casa del costat els van convidar a sopar com a benvinguda. Tenia una nena petita que els hi va ensenyar la seva mascota: un conill nan. Van passar els dies i un cop va arribar el gos portant a la boca, el conill nan mort!. Van castigar al gos i van dir de portar-lo al veterinari. Però, i el conill?. Se’ls hi va ocórrer   comprar-ne un altre, total tots els conills son iguals, i varen anar a la casa dels veïns i els hi van ficar el nou conill dins la casa. Pensaran que se’ls hi ha escapat i tots conte

L’abducció es un tipus de segrest de ser humans per part d’ alienígenes . Segons el Dr. David M. Jacobs  els humans son trets del seu medi normal per extraterrestres i introduïts dins d’un ovni . Els hi treuen la roba i els estiren en una llitera. Els hi prenen els espermatozoides o els òvuls depenen del sexe. Algunes terrestres son inseminades per obtindre híbrids . Els aliens els controlen amb la ment. Finalment els tornen al seu entorn i en qüestions de segons s’obliden del que acaba de passa. Els aliens a vegades col·loquen imatges en les ments dels segrestats, visions d’esdeveniments futurs com ara catàstrofes de guerra, terratrèmols. 

foto: arxiu TMB Durant molts anys, tenia molta curiositat per veure com deuria ser la línea 2 del metro de Barcelona , de la que podies observa les entrades de l’estació de la Plaça Tetuan i que havia sortit el seu pla en la guia municipal del 1970. Sortia del Mercat de Sant Antoni passava per la plaça de Tetuan i anava fins la Sagrada Família .  Als anys vuitanta l’ ajuntament de Barcelona va obrir l’estació de metro del Mercat de Sant Antoni per fer una exposició de còmics i fanzines i varem poder visitar-la durant uns dies. Pràcticament es com va quedar després del 1995, fent-la més moderna. L’altre parada que m’interessava era la de Correus , que van acabar tancant al 1972 al construir la de la Barceloneta , doncs estaven massa juntes amb la de Jaume I. Fins fa poc es podia sentir el vent dels metros circulant per unes reixes d’un respirador que donava al carrer. De petit, la meva àvia m’hi portava per anar veure un cosí que tenia que venia bacallà al mercat de Gràcia . A

Durant una temporada vaig anar a treballar voluntari a una residència de gent gran. Volia fer alguna cosa útil, ajudar i un company d’estudis em va convèncer d’anar a una residència de la tercera edat. La residència era un pis vell on hi vivien una trentena de vellets. La majoria estaven senils, no recordaven les coses, eren com nens petits. D’altres simplement les seves famílies els havien ficat allí perquè no tenien temps per cuidar-los. Quan entraves per la porta t’envaïa un olor a orins i suors al que poc a poc t’acostumaves. Els voluntaris simplement teníem que fer-lis companyia, xerra amb ells, jugar a algun joc de taula com cartes o dominó. De quan en quan fèiem ball: posaven discs de cançons antigues i ballàvem amb ells, pasodobles, cha cha cha, vals. Poc a poc agafaves amistat, tot i que no gaire, perquè podia ser que arribessis una setmana i el vellet ja no hi era. Havia passat a millor vida i un altre ocupava el seu lloc. Alguns d’ells guardaven les seves fotos del marit

Nules es una població costera de Castelló on els diaris sempre han parlat d’avisaments d’ovnis. Només cal fer un cop d’ull a l’hemeroteca per trobar casos. Es el que en diuen , la vertical de Nules. Per exemple, El Policia Municipal d’aquesta localitat el 1984, assegura  haver vist un ovni. “Con luces rojizas y anaranjadas, de unos sesenta a cien metros de diámetro. Su aparició duró hasta las nueve y treinta y siete minutos, luego desapareció instantaneamente” (ABC, 30-1-1987).  En el programa del Mas Alla del Jiménez del Oso, ja parlaven de la vertical de Nules i que els vehicles, cotxes i motos, s’aturaven de cop en aquell poble, afectats per fenòmens estranys. 

Les cares de Belmez es ja un classic de la parapsicologia i els fenòmens paranormals. Tot va comença el 1971, quan María Gómez Càmara , un dia, va descobrir al terra de la seva cuina unes taques que semblaven unes cares. Era el final del franquisme però aquests tipus d’històries interessaven a la població i en un telediario van fer un petit reportatge sobre el fenómen. El 1974 Jiménez del Oso tenía un petit apartat al programa todo es posible en domingo i també en va parlar. La llegenda es va estendre. Al 1976, quan Jiménez del Oso va tenir el seu programa Más Allá , va ser un clàssic que apareixia de quan en quan. Mentres tant, cents de curiosos visitaven la casa de María a Bélmez de la Moraleda , a la província de Jaen . La senyora va començà a rebre propines i a més cases van aparèixer aquelles misterioses taques en forma de cara. Fins arribar als nostres dies, en que l’ajuntament de Bélmez ha projectat fer un museu sobre les cares amb fons públics europeus. La senyora María va