Si hi ha una cosa que m’agrada, son les llegendes, les que viatgen a través de les persones, d’unes a d’altres. Aquesta història me la va explicar una companya de feina. Em va dir que feia poc que la seva família s’havia mudat a una urbanització nova, en una casa unifamiliar. Varen comprar un gos perquè sempre havien volgut tenir un. El gos era molt jove i quan el deixaven lliure, s’escapava pel barri. Després tornava amb coses que es trobava i les enterrava al jardí. Els veïns de la casa del costat els van convidar a sopar com a benvinguda. Tenia una nena petita que els hi va ensenyar la seva mascota: un conill nan. Van passar els dies i un cop va arribar el gos portant a la boca, el conill nan mort!. Van castigar al gos i van dir de portar-lo al veterinari. Però, i el conill?. Se’ls hi va ocórrer comprar-ne un altre, total tots els conills son iguals, i varen anar a la casa dels veïns i els hi van ficar el nou conill dins la casa. Pensaran que se’ls hi ha escapat i tots conte